Núm. 15,5 7 % JlEDACClO I OFICINES ;;SI0 :E OSACIA, 3», BAIXOS. —TELEF. KSl-A. BARCELONA;- dimarts, 20 de febrer de 1923 . i ■ TALLERS D'IMPREMTA CARFIKR Dl BAMAftA, li .1 13. — RUP. ■eateannaBD ISIS EI D I T O R l A' U \tl N1NO" DE CAD1Z X '.: i·.·.íiut dc Càdiz, famosa en la his tirin d'Espanya, es puIg.-i ur. ic-visia ffiid.co-social. amb el títol de "El Nmd ■ préfel^-n-ii1; dedicada, com ei ceu nom indica, a iw qüestiona de IrtJicina infantil. Sembla Que mia revista ci'atiuesta mena no ,. i ■ iireocupar del pvoblcraa de Catalunya, ni del dilema I'. - 1 B C '• Aixó no són verament coses do criatures. I .i'm liniiut uüa soiTJresa. En el número de "El Nifio" I - i r nt al mos passat, hi ha en primer lloc un article signat Edirecluí' de i.i dita revista, article que porta l'epígraf "Por la ■fW" ■'n.vo'a". L'autor de l'escrit és un metge que es diu Ifstío'.cr.ie vIúiiilí Fianaà. A despit del seu se.çon cognom català, WL·it metge d'infant^ és un anticàtalà terrible.. I Després d'un c'.osi ditiràmbic a "A B C", l'articulista fa una Bciaraoió emocionant, capaç de fer plorar de joia al senyor li; i r.ü.e?. "Aquesta modesta publicació — escriu — és defenLq Jel NEN, del nen sense limitació, sense fronteres, sense I..' iciü de pobles, races ni coatinsnts." Ve't ací la doctrina de r :::..!:■- -m - bnivevsa'.ista. Portat pel seu amor a les criatures, Lsenyr" Uómez s'adheroix s la campanya de "A B C", que troba l'erta píl sau objecte i, previsora de sagnants catàstrofes que tamlííhr.:! d'afectar cn };ran manera a la infància". Aixó explica perIpaqoe-t m?tge gadità barreja la medicina ii;fant;l amb' el prol·lana cota';.. Volem suposar que els coneixements professionals del senyor I Gómez són molt superiors als seus coneixements polítics. Si no ||t aixi, caldria plànyer les criatures que caiguessin a les seves Isïl-. Descobreix que el "partit separatista" ca una invencié de iFiMça i que té per objecte trobar carn de canó per a les grans Iriéiicies. Després d'aquesta excursió per la política intemacioUlel director de "El Niüo" entra al terreny filològic i fa afir[iriotis tan interessants com la que segueix: "Si al català li hreoen toies les paraules franceses del "patois" i les cfestellanes' paiaria com el fc'all de Jilorón, malgrat de la nova fabricació Éíectuida per la "Lliga". Fixin-se els nostres lectors en el fet pi els enemics de Catalunya, quan ataquen el nostre màxim sal. dediquen una part dels cops als regionalistes, sense agrairts llur espanyolisme relatiu. El metge de Càdiï. ultra l'aUusió SMóírica a la "Ll;f;a". anomena al senyor CamW "psedo-e;I jByol . Basat en tan bons principis, VarticjUista arriba a concíusions isicals i enèrgiques. Què ha de fer el Govern davant l'actuació jlh catalanistes! El senyor Gómez ho troba molt clar. El Govern la do suprimir la Mancomunitat, ha de prohibir el cant de "Els Iferiors", ha d'impedir que vagin a les Corts espanyoles dipuItt (iue treballin per la desmembració d'Espanya- Declara que tíx-·.s diputats no han d'entrar al Parlament i que ai hi entren, fslií.n de sortir per la porta. Després exigeix que es desemmasl ce's qui juguen amb dos -jocs de-eartes, i per fi exigeix que ■ bV llaurar dret certs Governs estrangers, que es diuen amics I ÍZ-í.nya i que per sota mà protegeixen el separatisme. I fent tot aixó, el mal tindrà remei, segons la recepta de! I r- : de Càdiz. Tanta virtualitat tindran les disposicions proI pides, que des del moment que es portin a la pràctica Espanya I Kitm jardí florit, desapareixerà la vergonya de l'altíssima mor! Usat infantil que hi ha en terres espanyoles; i en ela establi1 laits oficials ja r.o seran sacrificats els milers d'infants que I CTi ir.oren per culpa de ta deixadesa i de la desorganització de fEstat gloriós que defensa "El Nino", de Càdiz. Converses filològiques Sí ena pnrlat vegades, dd dorxs czúi! En llibres, revistes, diaris, confefer^ï... Però encara h\ ha mílta. gent cuir; cüs, col·laboradors de diaris, iHjMflfi de revislM catalanistes i àdhuc «on lUbr« per a infants í) que tetiír. no luTCr-4e adonat de la cjmpzn emíra el àoncs causal, i conliï usar.'.-lo tranquilanient en Jlurs es- £1 éencs causal és un castellanr?ine. W aoí puts, cs^rycH correspon en ca- SSííUfi, lleva: ''n un cas: quan cf ;íi Qusal. Traduir per fama àdhnç ^fx^ p-jf: t\ el ha original cl dona 'tlïSii ^'^e comhalcm, e; pues no sal^amos" ís, eft fttalà. "plo-j, domi no soilira", "PueA íicho?" és, en català, "Doncs, ^ han dit?". LUvors un "Dcbe estar ^ítnno. puts no ha venido" és traduït ^mt por "Deu estar malalt, ha vígut". Hcu'j atjuí un caa *■ Wo; no és pmt íjue caiia uíar s:rió rf^ufi. El doics que cal rcbt** ■ ^ flue Uía malauradament i *wn| p r a introduir prnpíjstcions '"^Pfic* & justifica cl contingut ■j /".'■I'" P' p^^íció. el dfncs ip.tt coíïi . ^-'.rr. de perq-jt o jj que o vïsl {fte. CARNET DE LES LLETRES fi* cau. all P, Fabra EM TRXCTES AMB ELS CLÀSSICS A diverses ciutats de Catatanya han estat donades conícrències a Pcntom de cultura humanista. Els nostres poetes i escriplnrs més eminents escampen la bona nova; crvmcnça un retorn als clàssics; ta dvilMaació méa alada dels grecs i llatins passarà al tresor dc la nostra llengua. üetom als cïàssícsl Totjust ara hi hem «-fraí els ulls. Quan dc temps fa que Catalunya necessita aquesta hase forta, dura, sòbria! Sortosament, ijuan èl pe* rill ens posava írec a frec de l'abís, ha sortit dc dos indrets, llunyans l'un de l'altre, el crit dc guerra. Contra la buidor, contra la retòrica miserable, contra la falsedat i )a faramalla, "tractes amb cl poble" I I, Ha baix, com un tomàveu: p?l català "cenyit i pur", per una cuitarà assaonada í ben nostra, "tractes amb ds clàssics "I Tornem als clàssics. Torntm-hí amb fe í amb amor. Un poeta venerable. En Morera i Galícia, fa tres anys, a Sabadell, cn un certamen literari, predicava un rclorn a Itàlia com a mitjà de reconstruir la nostra tradició literiria. "M'hc fet la idea— declarava — que nosaJtres po-r dem recórrer ala nostres clisíícï. cn un srnlit i amb un objecte. En el sentit d'estudiar los en relació amb eís pares dels nnstres clàüsicí. en els homanístes italians; i estudiant els primers i veient dc quinu manera poguí pccn IVnjíiny català, arribarem a saber com cj produí aqurlla compenetració..." AU volti de la proposta d'En Morera i n.-ïlírij va fer-se una remor de tuació mundial 1 espacialment davant el plet. do ii Hubr. En iMpiest punt, Mussolini ha fat declaracions nvolt intercssanla. Ha confessat que el sen inlcnH de mediació entre Paris 1 BerfTn ha avortat. Vet't ací cn quins termes ha fet la confessió çl cap del Govern italià: "S'ha dit en un Parlament es^ tranger que Itàlia havia intentat una mediació «nlre Franja i AUi manya; una UI temptativa no ta exislít. El meu deure era dc pro^ cedir a un sondatge, a una ínves-< tigaciò. Aiiò és el que he fel. Era el meu (/jure; però quan, per efecte d'aquest sondatge i d'a-questa investilració s les capitals europees, m'he adonat, que no podia anar per aquest cam(, no he insistit. Insistint hauria C04 mós una gravíssima errada." Disprés ha justificat l'orador la intervenció econòmica i tècnw ca dels italians a la conca de la Ruhr. Aquopta intervenció pro-( porciooa mineral a Itàlia, 1 d'al* tra banda li dóna el dret ds peni dre part a les futures negocií-» cions franco-alemanyos qua Mu3< solini preveu. Alguns alacs no gaire dissimuHals a la Gran Bre-i tanya dónen al darrer discurs d» Mussolini un to quj ha piagut,almcnys parcialmonl, a la Prem^ sa de París. «. Rovira I Virgili La situació a Europa L'noció portada a cap païm fr·noo-b·lflu·s a la Kuhr oomsnça ds donar el ssu resultat, nit ■«lament pel que e* refereix C l'element obrer, sinó tamh* ela oomarolanta I fins alguna funolonerta, oom el director dol servei de Duanes. Eli oomarolanU oomenoen de perdre ta temenç* dels naolonalletec Tant 4a alxl, que la situació millora, que ela partits de la dreta, el populista I el del Centre hah deoldlt d'organitzar la retlsUnola activa. La primera manlfettnolò d'aquesta han estat alguna Booldents ferroviaris, una topada entre ella amb morta I ferits, A l'eneems que la millora, a'ao oontua el corrent de almptlla per França als Estats Unit». La oeesló per la S. de N. ds la rogló neutre de Vllna a Polònia, orlglnerk etgurament un serlóa opnrilota. A Orienl, Muslafk Kemal roootnnna, en Un discurs, una rraii onojaia,» mentre Ismet PMtk mortra caporanaos í'una pròxli nc pau, ,