DlunwBB· *& fcbrar d* 1823 IA PUBLICITAT La ^Medeia" de Prantésc Pujols Eurípídes» cl gran poeta dc la «enïibil:ia.t femenàia, desprès que Esquií, cl cantelluí i inílacist, i Soíodcs, cl Wiimml, haviai üui al teatre acudis cànous geaèria dc finiíru mascuima— Prometeu, OrcSÏSS, Aynx, ¥i\òc- tetes... — v,t enriqtàr l'esccfa ürega íxsCj Ics seves figures de dones jreaaea ■ úcsprci ilt I\ l.c'l.i. Lr.ih cl .sou eàtlM^ nrii, Pntxíïcïcs va modcl&r Icà fufttu ílcxibiliiivs dc CícercaL Les ficares ícnicnincs tTEorlpídc: Electró, ikciiha, FciifA. ÍLvciia. M dcX ^ist'n chr. iii dels n^ïres ulls, més humanes, rtit^ tindrcs, que Ica <;■"' Des d'EsQUÍl; en r.qutsics figures la ps; totogía es nt coinptkaBt i. per compU' dc l'actífald l.icràiica del fris arcax trobem en Ics írsurcs d'ICurípidcs aíim-i! movicr.Lnt pareix dç les csïdcs funeràries. * Per aíxó cl leaíre dTurípídes, scr ro tan j^rindiós coi» cl d'Earuiï. però nir5 pte fk sensibilitat i de pi-colònia, més iv.r·dem, en tma paraula, hi produil aQUclIs tetnes etenu f;ue tx cara bateguen ca la conscicricia lilcri ria d '.in. ■ lí nies i c!s argumems a liurip: dei hnn e.-íaC rcicc_:os peu poe;cs di totes les Cj'xï'íucs. Xj Ijujcn'.a n'és ir.t exernplc- K^cüit, Gúetfae, Üor&ft liii"' du( d'jiire del inaiílo de marbre antic, toia la cri.rii i la sang i tl prni.^m":1-". del trn-^s. Una i-ícvcaciú com la 'de Racínc, cota la dc Çoc!hc. tenen c! 'Acible inferrís d'ona mtcjprctació i d'u&a í Efurc !-3 denes cci icairc a ttürffKMedea (MIdela) potser la més fiUggestiva dc tulcs. lil cas de McJva 'és t::; c^s v.v.'.c; dicirc li Emtolo^ía grega n._.inès se c.'jí. cl cr.s dino perxguiiía per fesposa do Zcus, que í.rr!b:a a coiueiré el cririi d: causar La mori dels süiü- h:V A"j?s:a tr.i^èd;.a dar.ic.r i matemitat. posada cn cl registre mo^ítruns h doiia í;jc assassina els sci'ü do> fills iv. '- n-.i, dc> del punt Cu aaira' èíjc i cà'.èlie íé un ir.tcrcï c_\íriiiOrd:uari- Olj ès la Mcdsa ü l&uripKtCS í Uedra. pfioàsa de Cofcos, terra bàrbara per a un gm:, frïtillcra, drna dc bruixe, ries ) cskóc», dona a^ssionadUsima i apomot s'craunoRi foIUmcnt dc Jasó; ptr aq-jest a::wr coir.ct toia meiu ds crfina : assassina el seu scrma. tr^cx cl Ko pare. fa que Ics filles de Pcl.as, rei de CólcúS. matin el que els d^nà la vida, i Medea, després d'aq-.;c5ís Crirm, ru:g an'ib cl seu espós Jajó c:tp & la ph;ja dc O-'-ntc. Jasó ha vist cd Icí artj í en la passió dc Medea un iastraiaeat per arribar allà on dl Tfjï, gràcies a híc-dt-a s'ha dut \ tènue fexpciT-ció dc!s Argot\amcs. Ja^ó cstíma Medc.i, pyó d'iaia manera níüitàr;^. J^m'j nu és un stntimentril ; éa un an&cíós beroíe i íormidabte, A Corintc. J.11Ó es irüi>a sol, sense amics ni parenu, peró trl rei Crcon li oíere:"í b «va filla i la seva corona, velem ço Jai'j iui ho:'.:e cxiraordjnari. )üí:. rebutja Medea per ca^ar-sc amb la filla del re;; Medea ha d'esser desterrada amb els seus fills. I aquï coHiaiÇï là seva gran tragèdia. Medea vol tensr-íc 'ic Ji^ó ; !a venjaria scra terrible; amb tes seves arts de bruixa, dóna tina mori csníin'.osa a Crcon i a la pnneesa, j par fer encara mes horri' blcs c!s rr .nKnts dc Jasó, lUiíí^nt cnire un scaiimeot de maternitat i un Scn:.;í:t;tjt d'odí al seu marit, arriba a assagi cU seus propis fills. Medea es rerenja darauaí de la descspL-ració dc Jasó i ia.:s cn uü carro dc foc vers pl terTiplc c'c Ji:no Acrca. 1 An^est ts. aicb quatre pinzellades, Pargmr.'.nt de la trj.L.cdia d'Eurin^'.s. Wedea es pit-icnia en aquesta obra coïa tma dona d'una p^^sió salvatge, peró doblada dc ío'a l'asíúc'a i l'agudesa feturahia; per poder rcali·íar el seu pla ic'.n^tr'jO;, í-,:-.,' ;x p-, ncdimcnt i vol receme:! ^r-;* amb el seu marit. Uedea ha. ti', molt per Jasó; jasó sosté f^ue eü ïi ha pagal to; el \>: que li lia fet, duri::-^i a terres gregues, fent que la aeva cència s:.a coneguda i considerada dc totboco. Els ar^'uricnLs dt Jasó són una micíi primi, Jasó vol amagar la Lraició so.a i la seva í^ran an&icíó, darrera 'Jiia lò:;i<,a faisà. Jasó cs pt-iiia q:.e l a cooTmçui la seva dona, però cl chér dc les filles dc Çorkite comjirèn que Medca íalsa, (jue Jasó és ui1. umocetM i ts lamenta pels enms qu? han dc venir. Aquesta -fi'M a d'Kurfpidcs arní-·i a produir l-L. eiectes dramà:ícs vnis alls i m- íj pur? : f! d:àïe3 dí Mt-oM i Cr^ ni i el príiner à!i ^ dc í.-r_jó i Mc !. a, ragen x.^ i llac rílM s [nr tot arr;;u. La Dida é'i nn pirsonatBC gairebé fred, sense ínrpij' ;;";^cia ; er mença la traccdia planyen' • > dc mals pretÈrits. El cbor de les dones de Cbruite és una conliíiuada clcgva «ni cs barregen cn , proTK.rrioiT.. ii. cl wwUX coma i ioi i-r- !.rc;a, 1 A-qacsííi sn ia origínalíssftna i anorttfal de Zledca l3 a propòsit peí apassKnr.r qualsevol poeta d'empçnUu Dintre Ics o ' ú' A ir.a'i iïn;-!!: cxccpci',ii.4l, c,;í jiKle.! ; ixjr tucara les cordes ayL· íúrtea ílc k pisíió, ela fili d'aranya més subtils dc la sensibi'i \: I ua poeta nosirc, un énan)oral duls temes eicms i ics concepduns dcllnti:vcs. Kn Frartcírc Pujols, ha volguí tnriquir la li crau-ra < ■.-.J-w. i Mnlj Vi st-a ïmerpretadó de Kfcdea. La .1/, - df;a de Francesc PjJoIí Bfàrebc con» (Ara ivj . fidíir! -.m- , h, d;:>;a f • : ■■• la íScob dc consideracions- Owa ha sentit En Francesc ; b B.bubi p^ayesi tfEurípíde? í it% sota la roba, com els cants del rossinyo' que, 'posat a l'arbre, sacseja Ics branuu^s i les fulles com si sajesegés un* boiü dc seda plena d'or." La Medeia d'Eo Pujols éï, al meu entendre i resumint, tm Uihre I ranca - meni liric; un comentari gairebé religiós als sentiments de l'amor; els diàlegs són ducs columnes de versicles paraüels ; tenni un to dc salm, no dc diàleg dramàtic. La retòrica i la sensibilitat dc l'obra s"a venen molt irés amb b manera colorida i monstruosa dels orientals. niB amb l'equilibri i ta serenor heUénïcs. iletíeia és una obra desconcertant) com Iotes les obres d'En Pujols. Anreciar la seva valor positiva, cin sembla ara Una mica difícil. En Pujols s'ha dc veure a mida que passin els anys. Ara. de momcnl, nOinéS puc dir que aquesta obra m'atrau 1 m'apassiona, com tina jie les coses més originals, més suggestives i més iniercssauts que s'escriuen a Catalunya. Josep Maria do Kagnrra Confernècia d*En Vallès IPujals a TAtenèu Barcelonès Per guarir les malalties de les vies respiratòries Si voleu duranl la nil deioan. sar cu lloc de tosiív, si voleu deijar de sofrir alacs d'asma, si voiju ourar-vos una bronquitïa itòníea, si volen alliberaï'-vus de la lubcrculosi, nonii-s us cal proporcionar-vos una ampolla de .■.AROÍ* VfAN, compost ami) exi.rao!.j de diverses phtiiles inedicinails les quals loKlIlqaea els bronquis i els pulmons fent desaparlixer la irnlabililat i la iufeerid sense perjudicar l'eslómac. Kïa molta e/s que. aconsellats pul sou metge !:an pies XAflOP \rIAN, i els resullals obtinguis amb ur.a sola ampolla han eflal lan salisfactoris qu^ nn deixen de rcoomrinar-ilo a lolcs ilurs a)nÍ5laU. Dipòsil: Farmàcia L·L KIGLO, Sani Pau, 33, pritu-ipals farniàci'-'s i centres d'c.-peciíics. Ahir. a les sel del vespre, el senyor Yaifèa i Pujale dttoà a ta sala d'aMss d» l'Aleneu Barcelonès ta s4Va anundlada eonterènaia, def'snroDIanl el tema: "La Huila per la culluru calaíana". Ooupaven la presidència els senyors VaXòs i Pujals, Octavi Saltor, Tomàs Roig i Joa-n Pujol, represenlaul la Junla dc l'Associació Catalana d'Esludianls i e! tc. nyor Maynés, representant l'alCaldc. N'üclavi SaJlor, president oe t'A, C. d'E., diu uns breus mols al-iudint els fins qui persegueixen amb el cicle üi eonterències que ha organitza'.. Tot seguit pren la paraula e'l senyor 'Vallès i Fuj-'s. Comença dient que In primera fretura que senten els pobles opressors eu pijsar la pelja a "la nació reluda és la d'esmicotar la aeva cultura í íl primer siiuptpnia d'un pobflc quo «omenva a extendrj les ale.és el gran desig que té de reconquerir aques a eullura. Per demoslrar-liü [a notar que • els primers i-oph da la ita dominadora de Felip" s'iíntl'Cíaron a lea Universi',i.^,çala'.ines. Tres foren, dj.u, les fuetades més afrenladorei'da ,1'enenili;; el decret ric Nova JPflatllia, -jl taneaDicnl de les Universitats cataíanes i lil castell da la Ciutadella. Però p'elip V, per assegurar la total possessió de la terra nouconquerida, pensà primer cn desfer els instrumínts dc cultura que en desarmar ois catalans. El 14 de setembre queia Barcelona i dos dics méi tavd era tancada la Universitat do Diircoloiia, qaiflant solamenl la de Cervera per assegurar Que la cu'Itura imposada anés ciisti/ít .^n l'eaperU de les noves generacions la vella i exhuberanl cultura catalana, fent un decret al qual prohibia l'anar a estudiar a l'estranger, anulanl tots els titifls que uo fossin sortits de Sa Universitat de Cervera. 1 en aquesta Universitat cs va ofegant ia llengua catalana, subs tUumt-la primor per la llatina, dosprés per l'espanyola; el dret català és suplantat, pel romà, i la filosofia calalaua- per la de S. Tomàs i el P. Suàraz. Mes tard en trasMadar-se os nou a Barcelona la Universitat, és quand hi ha la implantació d'escoles nacionals i assoleixen els llocs directors boines inèdits Ken cultura que no parlen aitras mols que escalafó i ascens i la onllura és propagaía llavors i mís tard amb la mateixa fredor que expandeiren çi papor sella!. Si ens arrenquassi la cultura per donar-nos la seva, encara qu> fos inferior a la nuslra, cl cas cria de doldre peró la realitat és m.iU més punyent, ens priven d'una emitura i ens incapaciten per adquirir-no uaà altra. Parla dels pèssims mètodes seguits cn l'ensenyament del batxilicral i bs carreres oficials. Ilemarca la diver^ènota d'aspiracions culturals dels poMes dc Catalunya i dols d'Espanya. En comentar Ja 3cgoiia mitat del tf-gle passat, continua el senyor Vallès i Pujals, os noia ja arreu de Catalunya un regloriuient cultural, un desig s»|-rem de trsncap la infircia dc la cultura oficial i són reslaurals els jocs florals i es funden Alcncus cuUurttls i Escoles d'Arts i Olicis, etc, elc. Parla després de l'obra cultural empresa principalment per la i Mancomunitat i per l'Ajunlament j do Barcelona, obra que islà reI presentada a l'Inslitul d'Estudis i Caljulans com a entitat d'inves} ligació, la Biblioteca nacional i ' molls nllres biblioteques i Mu^ | seus com a mitjà Uc divulgació ! i ta Universitat Nova per a l'engenyament. Fa remarcar com l'esperit do l'>1ip V lia pçrtíural a íravers ! dols anys als raps dc l'Eslat esI panyol i avui per a l'expansió de j la cuilluva catalana sofrim una i Dijstruceió continua dHs polítics | espanyols. ! Refcrcna a això cita un decret 1 d'Instrucció pública sobre els os! ludis universitaris i cl d'Eu Uo- manones prohibint rensenyança ds la doctrina en català; ofta: també 4'ocorregut amb el llegat Pere Vila i de tol palegal en treu la conseqüència com Espanya no s'és aeonlentada da dastruirnoa nostra cultura sinó que a mds a més ens priva d'adqulrir-ne cap altra. Acaba dient que a la Universitat de Barcelona s'hi pot veure el segell slmboí ds l'esclavatge ailal com la Baslilla és el reoord perenne de la revolució francesa. Allò es lorturfrven els cossos. A la Universitat de BarMlona s'hi torturen els esprits, que és nioit més esgarrifós. En acabar el senyor Vallès i Pujals és fortament aplaudit. DIMARTS LA PUBLICITAT apareixerà a dotze pdgiaes i contindrà interessants artícles i informació completa: lí'üsporis (Homenatge a Gamper). lïi projecte de nous districtes municipals, amb gràfics comparatius. Ei curs Einstein a l'Institut. Segon article del nostre corresponsal a l'estran. ger. Josep PIA, des de Suïssa, de pas cap a Paris i a zona d'ocupació franco-belga a la Ruhr. LA MUSICA Recital da Sonates En. ric Roig I Juli Estoban Desgranant un execl·len'. programa ha assolit un bon èxK cl valuós violinista Enric Roig. cl qual, acompanyat pel piamsu Juli Esteban, interpretà, diumenge passat a l'oscaicnt saló del "Domus Arlis" un bonic aplec d'obres d'Arcangelo KCorp:ii, Jean Èaptiste Senallié, W. A. .Lo/art i Ernest von Dohmanyi. Ultra la seriosa orientació musical i e[ bon criteri artístic mostrat pels artistes, adés cn «I conjumini dc! programa, adés en ilur ponderació, fou premiat amb forces aplaudiments d'un auditori nombrós i distingit, cl Ircbalt ocuradissira i biH que sabeu esmerçar N'F.nric Roig en el violi i En Juli Esleban on cl piano. A l'AUnou Iguaiadl Tal com s'havia anunciat, el diumenge proppassat van lenir lloc al teatre de l'Ateneu Iguatasat, dimarls, a dos quarts de deu de la nit, cl nolnble coacerlista da guitarra N'Alfred .Romea donarà al Palau du la MÜ ■ sícu Catulanu, on la uovona sessió iiiiisií·iil oi^aniUuila pi-r aquest:» enlilatò una conferència concerl dedicada al gran composi lor i ijuitai-risln calalà Kelccntista Ferran Sor. Audi tal niotio, IVstiiicntul crític mus cal i guitarrista senyor Ilomea paria - là de "La vida i los obres do Sor", dedicant Inta la segona i tercera part ilo la sessió a i'.iudifiió de les obres niés representatives dol nostre el&SSlO dé la guitarra, aòlualment admirat arreu de) món mercès a la devoció que pel teu gran art senten, amh en Roinea, rominn.'il Lbiiiel, Kíi Pujol, En Segòvia i Mi·iKés vn luosos de la:', exquisit inslrumcnl. Cls Trios do 3..· Ahoven l.a seviua sessió doís Trios ile BeeUiovsn qtia devia laatr Hoc avui, diumeuge, a la Sula Miizarl, ha oaln.1 ajornada p,-r indisposició del (jiauioila del Trio do Barcelona Ricard Vives, p«r la turda Uci diunionje viuaut. CRÒNICA V CULTURA Inaufiuraeld de ours l'InsMtut nòdioo-Fai «ètlUo L'Institut Mèdico-Farmacéutl va celebrar la sessió publiq inaugural dc tes tasques d;l pr sent cura, assistinf-hi cl doct(( TrsMero, inspector provincial Sanitat que portava també la re presentació del senyor governa dor civil; doctor Terrades, i presentat el senyor rector la Universitat; doctor Carooiil nes Pedemontb, per là lleial Acal dimia de Madicina i Cirurgia; dol lor Guiílierm d'e Benavent, pel l'Associació (i. Doctors; doclol Ayné, pel Col·legi dc Melgesl doctor Enric Ribes i Ribes, pel l'Acadèmia i Laboratori de Ciènl cies Mèdiques; doctor Soler Dopf^ per l'Acadèmia dels Sanis Gos-J me i Damià; doctor Nogué :f Morè, pel Cos de MatgJò de l'hospiíal de la Santa Creu'; doolon Salarich, per l'Institut Municipa^ de Beneficència; doctor Borrell Vigó, pel Col·legi d'Apotecaris, senyor Mas i Alemany, pel Cullegi de Veterinaris. Oborta ta sessió pel president,] doctor Comas Camps, Uegl se^ guldament llei; 7 ds M-h ■rusa; I» de Mora d'Fbre: I d'Olot; 3 d'Organyà; 5 de Pineda; 10 de Sabadell; I de Sant Boi dc Llobregat; 3 do Sant Celoni; 3 de ~ fil Feliu del Llobregat; i da f int Just Desvern; 10 de San'.a B&rbarà; 4 de Santa Coloma de ("iriiiuanet : 4 de Silaes: ,■! de Tarragona; I de Tàrresa: 2? dc Terrassa; Ti de Tortosa; \ d.e Vilada; 1 de Vilafranca del Penedís i t de Vilassar de Mar. Total, 398 so- Le L'nlversltat Ei rector, no podcnl-hi assisiir-bi persanahncni, ha delegat e! doclor Trinitat Arnaldo pi ioiu- ni ivpri'scnit a la dtslrihin iíi de premis del quart concurs escolar, que tindrà lloo ej 4 dc març. Coi-irc ró -,31a avui, a les cinc de la tarda. En Xavier Fina i Guií donarà una eonrorènoia al Basar de l'tiíiior (Lladó, 4), sobre "El nostre planola". Oonrorincla d^l prjfcsïor Dlm&ria que ve, a dos quaHi do sal de la tarda, tl savi prníossiir K.instein donarà Cuuferènoia sobr^ la t.'oi . l·i Uíilalivilal, a la tiala d'antea la Hoi.il Acadèmia d'- Oi nci is i \Plt du Larualona, Ui só . iuvil -i los autoril.tls i euVpm'uoion* oitíirtffiques. L'enlraila iwrà per iuvitaoid rigavuiaiueut por|M|^