üwucaí ) AdntloltirtciO; 3 puMJg d* Ortsl», **• _ Tt(*ron 14a(-í 1 Tallen a'tmprnnpia: Birbiri, nOm>, 11 I IS—TtlHon 131«·lt g PBISSDESDgSüniPClD: EUIC1Ó MMU* a É ïarrr!o=3 . . . . = P'i-J. me.'. 3 caialrnua I E.-pjnyí. ri« " 1/imfatrí g Alires psíws . . li " ■"■ , I . . mtmmmmÉ BS5BR rÀTRIOT.'l VOL DIR I SbXTtR VIVA LA. SOLIDARI- I TA T AMB BLS HOMES QUE OS- I TC.VT£.V USS MA TE1XOS A TR1- 1 BVTS bSFIRITVALS l TEtÍEU i UfíÀ COMVMTAl PliïTBRSS- I SOS £.V £i PASSAT. ££. | PRESES'T ! EX L ESDEVENIDOR. I ANY XLV - NUMERO 15374 - PRHU: to Cèníiais BARCELONA, üimartE, 10 tónl Wlh 7. ... I | E^lfi ÍLISIS 'riuis ja dins d'aígur.s articles cl picarol del c&taian·'·fne. ^. a spurèixer cn lloc preferent de la eevs antiga edicid w·í'tiij·Ra iíí3 cròuica on es parlava de l'ús dol català a ia nostra banca. Es trec. isva de la iïiauguració del nou ItKal que !a Banca Arnns enabíí a la Plaça de Catalunya. A !a façana principal, a la bar.-'la dreta ae la porta d'entrada, aparegué in ample rètol eo llengua catalana, sus feia parolia amb el rètol c;\ llengua espanyola col·locat .■x esquerra. En aqueii article ora t-aiuc! uii ;"'>■>■. r^er.; la isirocucció dsl català als establiments bancaris d» Catalunya, i s'anunciava l'extensió d'aquesta pràctica lloabilissiraa a aíti'eà bates dc ia terra nostra. tem en ple poríorií de catalanització proïress-iva. Cai ér£f>r ja una mica exigents, peró no cal ésser encara míSía inípatients. L'obra catahnitzsdora ds toies les manifestacioní pybii· cueí i privades del nostre viure, pren de vegades Is íorria ds Is ccoücislitat dels dos idiomes, el cats-à i l'espanyo;, e! natural i i imposat. Cal comprnedre les raons «ue avui c:;!a;tixcT! psr ^■'10tar, es determinats lloc- i oesj·ionr·. aquejta forma transaa ions . Jílwveni dit que si hi ha la convicció de la seva interinjtat, po rrt écssr rebutjada, perquè respon a l'estat d-ï f i1- creat per quax:í cí itúries de desnacionalització linjrüútica. ' HaveM de lloar avui l'íntratla de la llengua catalana en el Uacc ds Catalunya- En els rètols i en la dorunVentació d'aquest establiment es barregen des d'ara les dues üént'úes. Lj barreja re- pot éiser censurada, peraiic tenim la plen·? confisuça que els teus directors consideren el ri-^m de roofidaHtat toro un encaminaraent a la sobirania plena de la parla pròpia, en un esdevenidor que tots desitgem ben présiai. í és ds 1.v;.í especialment la jentilesa d'haver atorgat, 2 la llengua catalana, cn la distribució lingüística dels ré;o!ï. el rètol posat a la porta d'entraria, arcl unes Ueírc-, que em semblen beliïssur.'-s. Banc de Catalunya. Aguest establiment- bancari ha portat aixi mateix ia llengua (aíaiana a una pari de la seva documenta'ió. Els compte-corren:..-.-;= cl iianc de Catalunya poden prendre, a voluntat, llur respectiu íalcnari ds xecs en català 0 en espanyol. Fa goúl ne \e·.-re ( s tiSes, aquests documents que tanta suggestió exerceixen sobra il públic, redactats en català. La Mancomunitat de Ci-aluEya intïoduí i'ús de la llengua pròpia s la Borsa, amb els 'ito's, rataians dels seus emprèstits i del de ia Caixa de Crèdit Comunal. La visió dels documenu bursàtils i bancaris cn llengua cata» lana, no solament és una conquesta impertamisr-ina de la catalaníuaró gradual, sinó que constitueix un eficaç instrument de pro: elitisrae. Qui gosarà, a mantenir ia teoria de! català com idiora domèstic, davant un títol d'emprèstit 0 d'un xec redactats ta la llengua nostra? Tenim la batalla guanyada. Res 1:0 pot impedir i'avenç profiéssiu de la restauració lingnistica. A la reconquesta do la f orn ania de! llenguatffe va lligada la reconquesta d= la sobirania •■ ... La feina snticatalana dels enemics de forà i dels traídors de dina no pot evitar la victòria definitiva del nacionalisme tatala. Kotnés podran aconseguir ajornav-h per un temps, 0 feria més dolorosa. Ei desenllaç da la nostra lluita nacional ha d'ésser forçcsatnent el de la llibertat de la pàtria. La har.dera sonora va conquistant cada. dia posicions noves, amb una forca ; jií.í virtut qaeían bategar amb més dalit la -isihk bandera de colors. VARIA i; :•.! r.·.·'.r.ii Vin-Klax- j anca·'·t.r. i in":-»,- 1 ■ ■••:« fetï prlív:. rtt «rua'. I í·aDíritiV, <\i nér !• i ■—; ilw Eï'tíit c- ïé, ] tífiSSfs.*^**; i it Saivjc.ú .^^ du"i air:- i Així, psi exWBpii, ir':-: I : : d ; : ■ i.c 7'r c-m;:'. HúTS fip5 i t'W • : d í;:'ar U Cj';'^ amb 'iü T";: j cr'tj ijc r:-lis fVj., y.; a , fïj hi fítaï 4ona! iki f^ifírí H - lïtïci. K--i j la i-»-;';-,,, Fcj. ^o? d^.rE'acn rj'jt l'execució — i ^ ji n1 ■ 'I-.- ■■ !j r-i i ; ;M4! i. - i'·-.r.sr^n ta t.; car--:, 1 « pl-.ti ijattii i*-::- i Li:- i-aidc:; i íí;:ís USIfizrta'.l -t-! i '"i-'- ..".; '. 'i., ifprn: çllí. 4Ír.". l*j j • i- itUí tint! i 1 .'iiqj.lti.·-ií. tcnn.-.ij j ' f.. '.:t dí -a l a: «r.- I ',ï:t) .-i n"-í b»j lo:!""» ; •• r--*:» » ij 3 íter·K- I i "".j hi 5*vcí pTçnjifjc*: I •: - t."' íïí r-'^ic -tc: atl.bfrao'1. | '£'-ii -; II .t itr-Ai <•> !> j.!tió ni c«r,-«n;eat . ■,- -i-fj;:; r,. rAtrumcnts mtiavtlttïMS r-* - ' ,- guardin rçspc-ií d'eilts '*'■■>--■'. .:C3j(.i cftn:rjtar.'. ? ■ tV-DEL fOU t'.V PLACIARtT tl l-.í'-r.dàr j U rap-.'h^I ^mt> f;-;'; "--i a fl c --iflp^rrr tíacodet "■i : is a:'i í'·aip.'inguí '1 colossal ■; d'j Mttíití. Dtrttramtnt, ■ 0 ChrosUU atribtiebe !a fcaeva facilíut r extret molt jï prçccdessorj í Com dl j Tr;c!t írancçs. aquestei c'i.-ri ang'rs tleuiaiicn : naTinceni].. BOLXEVICS SVPRl■ IKEX ELS DSREC ' TORS D'ORQUES TKA ^^"-lïrnc té això: tto jiot p^n 1 iii«'- ha igualal la humanitat .csícra s'adona qui tn una . * "'"i cbmu i fiten díiisïjluis t diltiísciít. r-í-ífé; is cV-rsur i »K*em miaj»» 'tari. dest6brf;x ijuí ).J djg«uí íJuiía més çraí^.oii tn jm, iadmi-ji V* ei (la aiirti i lu d'apseiaf-ie » Aiic „ ^ ^turilmwt. ta '""* í; tue ç I Govern dt Úi». - atit* de declarar, coimsri il! P- 'itip:: d, it Dtmoc-àtia, nae un K"aal d'un bisté, s'atrilwfu rf dHatedcl 'í ih-.-.ii •> legip·.ójcgia danMií'. !--■ r.s.i'.: fina;'- cci irjiic i ijui ' fi-ure.i acï·aa'.mer.i et$ modi*1*! ».xi ' eii - .".lï::.- 3 icío.-ma^ori d* ■» maia la-ür ff; qu- sírlíj t;-rr. r^: tirnptfs dí e*i " id. ., yii roja '«! ' i tera i i ■:' JJ.V '. .-> ■, tí''^ u.i ^fr . ' ■■ íel! fi* ;.-.r,. ^ilj rtfnj ; fs -jr — j' fspïriyoJiírtc r-i í-i híi - I "■j t.- i.ifpnr- Fíro -o '. fl nc^-Trf 9fc. ItíC-ivírem, doncí, rU „.ïc'rç;:, ^,r1 J,5j--j/r^ f-.-rj' í-.', .■■',«rjtr-,_ í'í c^-'.-'.'í, fír ^Vr^.'V- r, eomuníiíçs. Advertint els no;*:... 1«títra. i» jos f^-. qur. per contasí. re: "Lutclja" tambe hi íiacrà fíFfCtaíle— i a ttís i me;. «Iler atapeït de i iit;, conyji.! i niíi' j. 1.3 caractcríílica (1^ te vida eccnòntica (in Ciilalunyií c» ijuo cinsiitu^ut una /•í.t.i- íi'iuí^nja aciivilBt.-lnduriri^I variuila, dins d un [ •!,.•. — ■ r spanyn — ae t,oii>ïlii;',iò c.' , puji'iví endorriB; : , ..i . l'p/tai «nciTa predomi - •' al.·l.·H! -it .'-•li I. X '-,1 t cV, ; (jo! i,i,jn s'óbscrva cl n- a - (r-.t fcaóinen do localüïació. , I' i'1 |.1·JI1.-I1·..1Í. f'1 " :.. així i '.un »ii li! niajoi pari d-v- l." - 'atísf^ dtMartni- •i":-, .'l' l.i l'HMliltaíio m-Jiis•.* oi soien HMf (fordre geoztí-.íí'. íi i^it-ilunya el qnt :e^-lla irflcit ha f-'.i: t'l fjetií; ü-.:iru V'-r això la Irdúsíj·la M'a:,[ pr^s^n' i un frWai grau dí d v·^rí·ificariói ilr> és 'tn^ indii.-irta rigni·''sajn',n! éspeciai,t..,li. •■■in li ■laq'i'Ues •■?c,Tu-'i-';.-. IMa la v:d-i industrial • i·'p·-.i d« [a t-ituaridi ;;•■■>• ppàfica o dé la fi sincia abuit•'.•>:•• . un j raa' • . i pr- ma. Divpfòes vegades s'ba fel r - marcar '1 predomini que lla ► x-r' • rt : i-r ;■ h'tnuí f.i l'-' -' - ;;fo r rii r.·voIa-iO d5 ia vida induslvial do u nostra terra. Ceftamenl, no es pol pas afirma: que .es couaicions r.alurair, -it Cal i' 'ir '--a :-<.gu·a molt favorables pel •l··.·cnrotllameat d'unu ïmensa acti\ital econòmica. Cap del» elements físics loDamçi'.i.iia que íormen la bise ds là vid.t econòmica dels potlo» — eïtensió territorial. ?i. luació geogràfica, del sub>ol — 14 a la nostra lerra la valor que soli?n lenir al^ pat!,E>s indus(rialmenl mis avançats, i; bé Ss veritat que te lerra ; naína e? fres'.en f.ivorableaient a l'ei-plolsció agrícola, que perni'·i··.o una gran •. ar.eiài i tampoi' i Catalunya, apar'•ja- a-- les gran vies iomerCi»i* d-- 1 mon, una àigniílcacíó ga.r" avaftia'io&a, V-cio i'.'1, maiçn»' la ïiluaciò S'inierie ' •a1 "n qui "ia i-,.- «M-íràil: lus ■ '•'.tc.·· a". j ia n'-i-tr* i-i".-,, ■ i < j.- éj iju^ avui s'ha pogu'- dei-cmotUar, «a·-ies a I"» ■».·:·.·»iUa··i»s del laíter humj, una activitat prudu' 'ora qu". i i ié inÍTior a la dí l"» [•rinc'i.·als imueas. sup»ra d * raolf % la da ics I·ít·s Qilspari Fcf {et -1-' a: .'■· vi là in - portin'ua que lac!nt üumi a i • r aui »(í : i toraacís d-t'i ncs:ra paivimom indus'nal, cal només tenir present qu ■ èl geni del nosirs poïle ha .-i'crear una feria indúsina lil, quin aquí ni í.-i disposava ru d 1 ••!' f. : :' .'■■.- dv íorva Eholrtu b^nes r'o cal fer remarcar solament la gran impoi·lincij que lí per a Espanya tï coa*idc:'abia tiapa-iitsi d'absorció ú*' tnerdat' 'ataia 'peí a substàncies alimentíeies i primer- s mstèr·.es, Pots'r ir.-.porUr.na qui aiib 16 el eencurs financier qui; Catalunya ba pr'.-'T. a )c; aitre-s contrades ae : L.-'a' espanyo! per a l>cr redreçament econòmic. La r '' -•"---; 1 de eapifal abimdan' un? de les arr:ie:r-ïnes poderoses que poden disposar hU pobles moderns per impuisar l'expansió de .iui^ intífes»!«'. conòmics com poiiL·i- nacions que han assola una posició preponderant cn el cu..-:: ,- : en ü política tnj.ldials, ho .cucti en nena part. a l'aeçió de llurs quantiosos capitals collocats * restranger, Catalunya s'ha < rebut per molls anys en una Bituació molt favorable rí.·pcue k Espanya, ':; aquest, aapccle. Lis capital; es ■ merrati fr i » s'í!, vi can'.i a fora de CataJunya representen lorte . quantitats i han ' jníribud, rui gran mesura, junt ama ci lapirai esiranger, a la mite ►n valeur"; .1 te formseió del utuijigo eeonbmiJ do quasi lo-, tes les regien., espanyoles. Tr.i >. és dír-hc, però te influencia (iuaneiera da Catalunya damunt de l'economia eipenyola sembl i haver disrn; - uulf censiderabiement duranl ela darrera anys. Amb el (rasbulíi provocat prr ia guerra ha sorgit un centro (manuier competidor de Catalunya, dins de la mateix» península. Ne és pas que Biscaia tingui actuaimenv uirt maj-u- capaena1, cajíitalista qui Catalunya. Aquesta coniinua L'Cinnervant la sfjva traar- luoiíiíI supremaoia com a Bucll prod'ic'or da capital, pera el e*pitaiituiM base està dotat d'un esperit mià audaç . emprenedor que el <:ap'.laliaiu« català i això li li.a permès d'ocupar en els últims temps una situació més avantatjosa qui:- el capitalisme lalaJà en inolls iecbirs do Ceconomia uspanyoia ibanta, r.avoisació. ferrocactlU, eiploiaL'ions *íèotrique*) . Kl català prefereix cis vaior.i de renta I:xh, el ba^o cl dc retida variable, cl primer iitjuclu els capilais necessaris jici desenrotllament dels negocis, moiltrc que el segon s'enduu la fllreseid da- quests negoci;. Es una llàftiina que e/ü catalans per aiiuesfa. ni.anca d'eudíina no Síibeni Ireura un millor proíil, enlront do l'economu espanyola, i tnclda enfront- de les economies estrangeres de- te nostra elevada espacitet finartclera. El quadro, en general desfavorable, dels elements físics de 1» noktr» economia, s'ha fttemiat een»id«r·bl·m·nt emb rooUu d«ta r«««nlii progcMaos Uenies ta 1* producció .dc r£S.eci mmm-m tricitat i dr-l di·srr.bnm'·nl de valuoses substàncies minerals el nostre subsòl. L'explotació dels jaciments de sals polàsique.-i pol «rribat $ constituir un ca; í'. q <.-; --au i;npnr!.t: -ai n, l'actiu del nostra comer.; extenuí-. m>-nfi- qua fapvofiiansenl n'en-n dels -■cars re··ur· hi dràulics de i";; iifslrej inuni.tnyes ha produït Ja, I cada dia la produirà -imb m»s íc.-ri^ .---i acció. íavecable sobre Iota l economia dc Calaliinya. En un príi^im cscíevenid^i' Ss d--1 y.r.' . veure que l'abundància d» forja permetrà d'escometre la indispensable densilicació de la nostra laiuia ferroviària i potser permetrà lambt! — amb fl forn elèctric — crear una producció raetaitúrgica tiròpta. No hem d'oblidar que avui du ca nuo tota la :r.du;tr:.i eslà abocada cap .a nr.a intensa mecattitzaeió, la íon;.! motriu barata és el ressort fonamental de l'engrandiment do les economies industrials. Convé qui "is industrial-, que er- homes oe negocis catalans sàpi.ïuen Iretire iot. el partit poss.ble d'aquesfí noves condicions. Precisa ppr a això que es \a?. a "". perfecr.f.r.auient. de tot ei nostre uliliatge próducTcin a te m/u··rn·teació del nostre esperit itidustnal i con '.'reial. Cal tambd que es defineuten ben bé els nostres Weals cn quant- a la pclitica comercial. Catalunya, com tols els pob/es d'extensió reduïda, nu pnt hastav-be econòmicàmenl a si raatenxa. no pol aspirar a ia "selfsujfíclency' . Vet dir aixo que ia prosperitat t,e .a nestr» terra hs. rfe descansar íorçosament sobre un comer.; exterior activissim. La geografia 1 la his'òr:a assenyalen còm a camí na'..ir. :£ l'.^^i ::■ ia- irau.;tna catalana, los feries hispàniques. Ei més gi-o» \L-iün) de li nostra tiporlació industrial troba el seu mercat a Espanya, perO recordi s el qui s'ha dit sobre aq issl merual. Convii ;onreuar-!o. e. indubtable, però els nostres indusí'-isls no s'han d» limitar a això. han de tenir hontzonU més ample-, i » conquesta, el domini dc mercats estrangers s imposa perquè la indústria catalana pugui assolir aquell grau de desenrotllament qua pot assolir, i perquè pugui sostreure's a la dependència, sempra perillosa, d'un mercat únic, Mai set'an prou grans el; esforços qu^ ela industrials 1 el;, cmerc: t' .ataluu^a (af 11-1 en aque sentit. u, Estr-asuts CARNET DE LES LLETRES '■ Valdria U :J fiót t deU ' Aq^Sit qïe^ Salvador AJjsit ha icbrcviitgut mu bcUa coïa d'wn4ís,tíjí. En ds vtnea l'i^ttir àt "Ccní:".i ' hi lla«i teres les conneï.lacions. Lri esírelíes sc.t irnf·iOianf.it e>r'Jsrc'jdfi pt! pocij. Es un CfÇ'Jüd iícíe ho;món:i i wcol d- li üíui·i Salvaicr Atbcrt juSa ami? eítrelli;, pí:ó riï i'.c.. iii l.4:'.;n:i. U'.u '.w*.::* rlt c- r.;-: ai \ e. i c.:. dsfflGr. fl Hifii ,1 l-ç, iscrí I íi- r.j\al;· ; fí :'■!• 1 f'.> '.c.v. msfíntrs i k> ietitor* dc ia tiru. l.i t'rnírc1;! fíu^ió panteisia ds Í^Ivadi-r A\btn U coTontn rmipn:, y:i .', 1:^ í.sU,.:-j di'.ï le Lüí dt:t i-ci. LI poi \.\ A i* t cuv^f -'i.U f -i 'is ■cus versos els meravtllowfl brcíns 'r>Jl Ui bcUea ÏWTT.níl^'í. La (erra se :i I-J dp^rf^ní dccl : íia. trrnu. i cn h pati di^iiCili fralCTIlíUt tf pw;t.i h.i pogut oír I.t pregucra del \f::*. í cl plor dc U tudc r; ha lt-Jcui,it r^mor dtl i» i i ha i-ist *.\ '■• :u:íi dels cim^ nevUf. L.i natur;;, sou cli ■ni.mtítis di ! po"!-!. vivi.i ^inb u-iItrt b;rnri«. i simples, d'infant- 1. da't de w, eia C'tL-lï escampaven (famunt l'hunii ciaiir dc !a naivira un oícíj dol* cíïíhn, aconsoUdof. L'aild ptinrsa i lariimi rclígíosi dc f iílva-lcr AlSr rt V'r.T·.·.i mIvv «í'' ïHf:■.^■,rir u.i vmgar post-niiragaíliÉ. ïit cem íll volw, serà sempre, ptr noutlrf^i "el pacíi dçls ïilïls". — A l'jníolojïjj d'.: poíiej d'jvj.Tífuarda O'^f; In-an Goil ba cc-ni-i^t jota el üir>\ "L·s ciníï continenls", hi figuren divírícs vttíions d'Alfc.ia Maeere.N J. Si I .■ í t- Pa pa üe-it i Eugtni >— Ftie Cítcniíïics lí a pun*. dt publicar un llibre nc QGRlM (ju- tínAi* l'd, H^anacnlj "Saniílf, cl castílli". £s notin forts corrents d'aproxlmadò an^io-franco-bel^ jrespeclc dc les repDracinnj ï ïtv.'tU quz tr. prepara una coaferiaebí per aconseguir ía unitat front inícralíaí- en canvi, les divisions augmenten cada dia. Els HMumistts ijcacen tot ei pes dc les responsabilitats dels succeséOÜ d'Esscn sobre els nacionalistes i cl Govern prussià snS' pèo la puiïllcueiii del conegut diari comunista "Rots ? alme" (ï.i Bandera Vermcíla). Hn arribal n liorbuni cl primer va^ó dí Wat tramèï pfla .Soviets per sorerrer els obrere de la Kuíir. l'arts, « (relrassaO . — 1 Le n lipacü'.'ílHl-diU hrdhrdlul Matin" dit; qui j;, (5 . sej-iOSOS indicis d'uno propera spruiiniaciíi ançlo - íianco-bclça . agreujats. Ls creu qu- els canvis de punls de \ -.;i 1 podran essor pi-eparals amb probabilitats d'èxit a partir da ta setmlnl vinent. L-i fórmula que actuaimenl esta en estudi permetria conci-i liar ei desig de França dc fer efectiu el seu crèdit cn conceiile do reparacions amb la necessitat que evpfriraenta Augteterra do recobrar sobre Alemanya les nnualitas fisades per a it-x. •tnci·"' '.• I de;;;,- biutiinr; amb ela Estats L'nits. 'Le .M.itm" " a;ege,v quo Jca dites converses no tenen cap relaoid amb les recents temptatives feies per Alemanya per a enlauiar negociacions. Cas que Alemanya fes d'ara endavant oferiments acceptables,- no serien examinat; fins que es portés a cap la nnilat de front interalial . Bòlc-.ca deserapenyarà cl principal papir en aquestes negociacions. El senyor Pr ir.carí1 ha invitat els senyors Tbeuots 1 Jasnar que vinguin com més aviat millor a París per continuar els "pourpatlers" relatius a les reparacions i jnforroar-los al mateix temps detalladament del i-ecen' viatge cel senyor Loucheur. — Ituv-ds Paris. 0 — Lis senyors Theunis i Ja, par arribaran a fins da selmar.ii, per a conferenciar amb cl senyor Penca re. Es probable que el senyop Loueheur serà invita', i exposar davant dels esmentats senyors el resultat dí tes seves recents converses a Loíidies. — Ha\as. Pans. 0, — Xe Temps ' díc-ia-, ra que el Govern francès contti nua la sera tasca inspimda .-empra f.i 'i. d .. seg-ienu principis! Pruner — Reclamai' el pagaj. meul de les reparacions en la forma definida pel senyor Poin-i ca re en la Conferència de Lor.^ dre-. Segon — Mantenir le? trope^ franceses a te Ruhr fms que ai. Suien pagades les sumes que Alemanya deu per aquell con. cepte. Abans de saber-se els resul-i tala de le; entrevistes celebnd- - a Lrnd.-es pel senyor Loui-ii -u;- e! Qual d'Orsay invità al senyor Theunis i Jaspar a conliiiUar le* converses anteriorment cnlauladas referents a te questid de Iti Etuhr. Aquesta entrevista francobelga, més necessària ara, procedirà a tota altra conversa amb els Governi aliats i patenlilTarà l'íisolul» solidarna*. eiíflent entre les dues nacions. — Eavas. * ■ * I París. 9. — Telegrafien da Berlín al "Petjt Pansien" que en I l'intorma tramès al Govern alej ' many pels obrers de la casa Krupp es fa constar l'estat d'ex-t citació dels obrers d'aquelles fàbriques eu produir-so el darrer incident. Afegeix l'in/i'rme que l'oficial qua ronianava el destacament francès fou tls u-·i quenments dordena.va i no donà ordve dc disparar fins que els mamfesíanls penetraren en el garatge. Eu l'esmentat document es reconeix- qus si el destacament francès no hagués tel üs ile Ita .-'t-mes. iníalib'.ement bauria esiai agredit a ganivetades per la multitud — Bàvas. La Política IFulí de dietari ACCIÓ CATALAXA A SARRTA /Vf 3 r.'f, dnhúrtj, i tn< çutris fi tic" c'.'l tvjpre, 'tJ 0*1t9$itò a Sarrià à A. C* t-'Kiy. j eh "'-s.:iits d'ï·fH·.'l·'.t tQrnoJit ií tfftf wffltfií, qvf tinétò Hec cí pasit j círí fj F.ímQ Ehstnàs, ïi, L'alt :fiífrrs rfèU iUiumptei (7:>í jíren ffíJitaij asoasdla l'asst-iiènch a li dita reunió dd m ■; >r nc mbre d inj- L'r ta a BALAGVZR ca i aia::.! dil /a.'.'t]*, fcd>ïy.i i* la fwentut XaciúmHifa Baicpser ' Acció Citúhmtm Domi fl fTtsti$i ci'dQKeiíc Jovent ui tffiíí J/s ffítgfírts m·.iwvl· • Us. l'edbcítà (i vï-j mportòieit i w.fx .'i hom rMflnia >.! crittti A-'í cUnwtís rf'iflj'iíí/ti, dc »■> údh.'nr "nti(c> 1 cap fitiàcié, tr l'cu que ta (flica òrduU i 7!obu· d'Acció Catolana hi vtnçHÍ cqucsis fscrüfoh, obrint hï parí.u··M (íini à\i'j:ic l baiuned dil rdrfíVffííí'Hí cülúíà, Et CANDIDAT PBR OLOT r iiiciiííiíf itU elements auionúmislcs a Olot, ha púbJkat nn mauifcjt. H /jujI /./ tous.'ar qw esli bxi àtsHígat dj iLt cabdíllatgc poUiïc VASSOCIACÍO DE PERIODISTES l 'Assrnociò àc Pcriodhles Bar' çetofu j'-'iT dirigit al senyor Maurici Wnl'ijc, Sfçrtteri d*\ Burcan rv.íi·tímt di.' ui /V.jjijj Un'i·i.· dc JVdemanant sigui iiuivs cl calitJà ííi.Yl·' Ics llcr.iiucs Uatitus (j^c cs ia Mordcr que fiffaftssm íb ettdavaai a íúfj ets Coüjr^íjos dc Ffcoaa Uaii- LES ELECdOXS A CIROXA Distaoic :i t.s.'zr cn oifiuví-j lÍuí.í l'cx-d·'^tït ^ Cor\i senyor Pb i Dínid, cl fiíui z-a rebre ij iisila d; i.owbrcíOï Utafej fariíc'Jkrs dc dijercuts tÉtítlrS ícliiics del dislridc. eh qnah H re'tícrorcn c\ tctlUuysi d,: ihr oih··iià. El »:a/:í.r oia, -"f mV9f t OcNlri ti virilor Lbin^iUflí Ca*A dc C.V -IJBKO PÀTRIA " ] ™. njsíM jj instrucció púbíit^ éçh fínúiïims Ministeris esptnyoli v* itRjr ii pensadi 'i: ctwocsr i^i catcari per prentur Libro de U Pctrïs, que un l-.i^ premiat, íori d^cUra* da líxl a Iíí escoles dítea ' lucíctnalct". Lobjeae oc^t d'açoest Lib.'j eri ■"CTi^uc tl c j'.-iiïriíím;, n^enï·iíicaivt - ciUlani Deciarc^1 dea c'ira qja ni fl í:úrj ni el seu objccie ocult er.3 feren íred ni calor. E! Que no ha penpA aconifgjir io-.a la ituíj^a izíq:;n.i dtínaCia-.aMridcTi c^it durint trri eglci ha íi-ncionai a Caulunya sm^s mirebasc de cip ratr.s. r.z bo acoascgu:ri pis un £;:r5 ti pit periodi (ja EJ concurs ceaivoeat f^l rauiii'-erl d'Instrocció pública ioií dsclirat dsïtir. "tp d' Ici c>-« p:Pier.'.ad« re;.ní. 1 parer dt* ^urat, le» c^ndiciont ^ -■■.(;. ptr emporiar-sen el nrenil [cjní]uao i mil peilítes) i c^oeiernr l't\anc;eli patrídtk de les CTCokf. Tot na r_; perdut, unnuteb& Li " Editwiil Genantes" poblicari una de 1c: chres reintades f--1 cï cenrurí.^ Tmdrfm, rimes, Libro de ls FeL'rix Àdhuc w. diré qitc tin^rím un lÀbro de la Pàtria i\icspcrad*mcnl míercïsanT, sitigulírmerr c'jr-ór-. commovedora ment anicrónic. "L·i \'in'íM,\Trtt\" eris en íeia adonar. El "Líhro de ía PatHA", "en ç*tos díis de agriai cot'.troverslis**, cs pubticiri & Bircelona i csurà «crit per un caiali. per u'.i català ai?enyalat. per un caiali conspicu: Josep ?iií i Soler. Ara reien! SeforamenJ aquesf Libro rentarà com una mrna de monument d'ao"ÍSt c>;)cr:,I conítuionari, ({'m ha domin.it duraní lona part de la primen ciap* calalanilta i nuc ha permès A taníf scnj'ors honorables tenir (hlCS piitrics, d'embriagar -sc amb ducs históneí i de conrear paral.'dirj^nt ducs Uttntttrei en pufiua. EL SEXnMEST DE PATRI A HA GM^KRAT ELS UO'/lMENTS HAClOSAUSTBS. LA P.AO ! LES ALTES C&JWVMEXCJES SOCIALS ACONSELLES DB 5ECVIR VmPVLS D 'AQ ÜBS T SSHth MIXT