I EUICIO DIÀRIA | i Bircsfcm , , . . 1 pa. mes ■ 1 CiuluoyA 1 £spuiï« T'SO " irLiTiuira e f ímPrlM llilliil . . S'SO " " : Ai ires pilso>. . . 91 ■ • ■i iii)iiii™miiiiiiiiiiiiffliiiiiiiiiiiiiiiiiiii| ncduclò l AdiDiiilsirteHl: | PttUls M Orwla, 84 — TaMIon iai-» | 9 T«l]«r5 tf'tmpreinlft: S Urtiri, núm». 11 I 19 — T*l4f«n 1«ia-A S Àtré xt.Y—imyf. tíuo—pnEVi ió cèntims BARCELONA, DIVENDRES. 23 ÜC JUNV 1953 g Gurra. . . . llUZUat IfttM >tet í I ii!i.pífa.(iim mm " | I Fíffltnl . . . 315.091! 1.635.IH) " | SteMMIlilHIllll^^ Rl cap del Govern espanyol, contestant el discurs del senyor Eíiadella a! Senat, féu afirmacions rotundes en pro de l'crflciaHtal exclusu'H de l'idioma espanyo! en totes les terres de l'Estat. Partint d'aquest cariícler exclusiu en el terreny oficial, l'orador, ami' esplèndida senevositat, va donar permís perquè fossin usats en ei terreny particular els altres idiomes. D'una manera especiaUprawat* com un dogma l'oficialitat única de la llengrua eapanyolt en tot e! camp de l'ensenyament: Universitats, Instítuts, escoles. Les teories del president del Consell de ministres tanquen la porta, no sols a tota eventual declaració d'oficialitat dei català a Catalunya, sinó també a aquella coóficialitat modesta qi;e de vegades s'ha presentat co mla fórmula pràctica de coneòrdia. En comentar l'òrgan regionalista barceloní les raanifestaC ultraunitàrips riel cap dei Govern de Madrid, les presenta tom a "dogmes dei smyor Garcia Prieto". Peró nosaltres creiem que, en veritat, són dogmes, no pas d'un polític espanyol determinat, sinó del món polític espanyol. Els dogmes del senyor G -a Prieto són dogmes d'Espanya. I a base d'aqucgts dogmes, amb quin marge de llibertat quedaria Catalunya en matèria lú güístiCUÍSi la famosa ponència inèdita que el marquès d'Alhucemas ha ofert presentar consagra aquests dogmes relatius a la llengua, des d'ara pot dir-se que Catalunya la trobaria inacceptable, com hi trobà, ara fs quatre anys, el projecte elaborat per ia Comissió extra-parlamentúria. Heu's aqui com les paraules del senyor Garcia Prieto relatives a! problema lingüístic destrueixen, de fet, la petita i vaga esperança d'una ponència sobre el "problema catalàn". Les conEtósions administratives qiie a Catalunya poguessin íer-se no arribarien a compensar el dany que al nostre esperit i al nostre ideal es faria per l'accentuació de l'imperialisme lingüístic espar-.yol damunt la nostra terra. En Cambó mateix deia no fa gaire que més s'esíimana una Cataulnya sotmesa parlant català, que no pas una Catalunya lliure parlant en llengua estranya. Doncs així mateix podem dir que més ens estimem la Mancomuaitai d'ara, que, tot essent una part insignificant de les nostres rei-.mdicacinns, usa en la gyz.ii majoria dels casos l'idioma propi, ijue tio pas un bipotétic règim de Virreinat. amb facultats adminiítratives més o menys amples, peró amb la limitació de l'ús «".cal exclusiu a favor de la llengua imposada. Mentre les parles que havien estat desterrades dels dominis oficials han recobrat en els darrers temps les prerrogatives més altes, i mentre avui mateix veiem a Bèlgica la lluita insistent per donar a la llengua flamenca les últimes prerrogatives que lí manquen, a Espanya hi ha un cap del Govern que parla del dojma de la llengua oficial únk-a, del dogma que imposa a un poble que té una llengua pròpia, digna i gloriosa, una a'tra llengua, que en aquest cas es un instrument d'esclavatge, d'humiliació espiritual. Catalunya, triüir.iani. sabrií fer a trossos, amb les seves •nans iJ-ures, els dogmes de l'Estat dominador. I- ■ n; Carnet de les lletres WES D'HOMES tl.LUSTRES* . Fundació Bernat Met|re ha edin í-í «w-u ■íf·çrtn voJum Ics "Vides í5- tfs i H usi res**, fk Corneli Kepòs. c- de li proftmdílal mÉ-taíi>ica ucreci, ac]utsw> breus croniqurs rés, se&ziUes. ndmiTadeç. dc CorN'epr-í, c-ícaypn molí hi- E'.: Ia , drl> cla^^ic^ Itatins. rhií-toria■ r la "ChTCiniCi". çl na-ridor deu j íwftrp^". .''amic dc Càtul i dc Ci- j cró. ni> lluu amb una rtspknHtar nus- i va. però Mrra ^fmprr un modrï dc i i trencada i d'historia didàcuci. rneli Kqws Mibrailla amb seny . da dris capitans: el> cabdill- d'A- '. d'E·.parta. dc Cartaeo, sn^ 'Wh ie virtuts, i llurs «id«S són ofir- ; .■nb un espcrií de proitíitííme, i ^tfiírd cfK^ra ïovç deíi romans, i Sepos no u història irtdd, i r-.-nílri n aHorució. La vrhcmèti• rencctl 'Mmi ) í^tieix amb pa-1- ."ra la v/la d'Alcibtade* 0 de i ■clos,, dóna a lés paraules tic j Kcpos un batec ardent d'ar- I lector Manueí dc Montolftd ha ■ a) català IVra de l'historià- I iti i Ha i"ta precedir d'un bell ' ' rrtidl·1- í cUr. El nftstfe iHuv\rc ] ■ ha dit cn un nitaià moh nw- j diacret. jjoíii. jt^i. cvnvidibsim. \ -■raiics exemplars dc Conicli | I Shlp-twy "La Vie iVttttère" i'i arcaící <]w ^Gn cótnéses r'—^di. . >mò encara en llur íorma niav^xa. lüi aqueites converses h-vr-m cíiníUiat alftmei dc le? deform^cioii^ semàntiques que fls mots atiiics hanfofi-rt en ésser usats pels escriptori ttiotUms: qviscun ha e^titt alfiín cop cmprai Ct>m a t(| ui valem òc al·iuu; dbrUir (nu li:tf2 temps usat com a sitiònim de ïmh.Utr: freturar, que vr-l drr nercSsitar. mancar àc. és avui gen'-r;l!mf·ií n-at com n situViim tfe antiar vnUrlor. R] ca^ epíe el nesiffl CiHctí! rrs comunica fs tot altre: éi qüertió del mot antic u-brw. cl quíT, te^iipior modern, en rcintrtxiuir-l·j ert la llengua literàriai ia agut fffí-i'-wl. ublidaLiT M.ue fiicta d'una íorma intermediària Miir' t·'·j·ï'Jun: i Uhi, Bnib l'acrein per tant en la primera íiHaha ttchm). F. Fabra La situació a Europa A Lausana «le delegats aliats han celebrat una reunió per examinitr loe Instruccions rebudes dels respectius Governs, que han resultat estar d'aoord sobre la resposa que s'ha de donar als turcs. El Sant Pare ha tramès al cardenal Qasparrl una carta tobre lee reparaelone. En e .a es suggereix si no seria millor substituir l'ooupeoló territoplal per altres garanties. Continuen les oestlons de monsieur Theunl* per resoldre la oris) belga segon* els seus dos punt* de vIsU; la Universitat de Oant I el servei militar. El primer projeoto oonsislelx en Ter voluntàriament «Is curso* en frano*» o flamenc, exoepto en alguna ^ue caldria fer-los en la llengua no eiooillda. LES {tDWraWKW U Per comprendre els avantatge» de l actual era (fc radiocomuiiicacioni tn les guerres mamimes baila de tixar un momínt ía nostra atenció en lc^ guerres d alt re icmp'i. per exemple, a Jepoca nclsoniara, d'altra part lají rica en ensenyament i estratègics. L'única comunicíció rlpidi existent cn;rc ralmirallat dc Londres i Jes bascs navals metropolitanes dc Plymotiïh. Porismouth i Deal. era constituïda pel telègraf primitiu, i mancava toia altra comunicació amb els teatres d operacions liunyanci, per exemple, amb la Mediterrània, que, com c* sabut, fou un dels baclns mès Importants on ei desen rol llà lepapçid ne] soniana. D'aqcests bacins, recorda la Rez-ísta MarlrÍMiG Ics noticies expedide? n Londres per mitjà dc corren^ embarcat en BM vcloces. els quals reportaven dfiprèt les in^truccion a l,i ilou. Lí-ï preocupacions constant? dc)* alndiall·i daleshorcs eren dc tenir ei màxim nombre de naus d'exploració dt'iitudts. ultra reípionatge de Icnemic. ■ comuricar-sc amb cl Govern, i i^oHl amb le? vàries uniíüts dc 3a flam. Moment hi va haver cn ei qu:il lt mnrín.i anfttïB comprenia, 317 írepirrs i ^40 vaix^U de línia. Avui suilWhHji impossible dc fer la guerra amfa aflafeTt1" procediments. Baíta recordar que rl report de la batalla d'Ahoukir. con>ií:nat çl 7 d'agost dc 170S en le? úfjàn egípcies a la petita i wloc '"u "Kuti- T>C . arrAi a L·'mdres dopróç de vuit petmanes i fou puhtieat al Tútíti el 3 d'net übre. Qniti.i diicrrncia nmli eh temps actual^l La riciüfcn dé í*ïu*cfB coaifa Vot Spet. per PAiBpb rl s (fe desemhfe dy tot.] n \t± ille- I^ifVlaad. Cï Coneildn a Lo^dri* per mïtjti de í:l premsi, deu hütCi JiHpfèí— La Política £/ Jia ."'c dc r'-fv d» ï'IÇ, Àtafrií dr :rii(">'i'' flr toftimpi ^■nl·nr'·w.i , í i/i> V pul·liíà tu! Prcnt o^'lmt ír'S Uibcriatj; dc F-trfrnfüi i rffííiw»(-ta ■mifU·ftda ami' CusuHa "par el justa rlciecho de caiSftjilíSta ^uc tic ella han becfw mis armas". En r i^tit: no ^BRtv-íi Jf* bulxa4|uri d'ui; ciutadà. ríCItreí) lei buUíaifuei de quatre ciytiwl^n.s. Francament trübo tjue In freqüeneia d'aqne-ï (et, uhra RrrjlTïütr i Irt nits harcel·imíKv la icva caraclerístl' dni^nr. r^ir'-.f':iu nn^ LiL-i/mt: 1 ■■CdFada cn la laj««ria del r^WaTÍ J: eafT! re'. La civilització havia creat, no i& i i .1 començaments del seg le p-isïai «. una niicit més e^çà. un especialista eii ti robament de CLirtere^ íiue uw cal diT'hc s'ha anonmat carieriira. líl cartemia fs un fili— ctjjun. ti Yoirw — d< la civilií/aciú tjite ha creat le^ grans ifkaMTKKW pr*wit*, la inri iiuiri-triï. el tern de Cf^cr* rtimpida i rl bitlL-i tic Banc. El e.tr:eripta Ú vni iciniiH t ha «dquirrla després d'm seguit tTestwtii tfí piícokfia ï de mant curs li' prac'.i^'ff ^ Direu f|ii; valdria més t-.t a ; Kst hé-de-l)cn d'eïiaiW eis haUJei dedicat a &d.,-irir KA a' rj rècnica -'.ifetent de la d'tsereure eu pl- dia Ic» carts" -.'S fr po^r lf A Cfffíal dc ]Vxemple Q Jnftttt hom^ 'ju^ síry·.iM·n en la tem lira I. ^S'OÍa «n US. *» 'Jfl amollar la csrtt j. Aflt«r^s h.'m:s uulfiiK vtom cap .^4 p^i, r»? ací. opfrant amb iaut'H c\. iu.-ui la barra, rtpifsenien un retroíi^ díplorable. : - ■ f Tein nna proporcíA. EI canensta és a l'airatador. j:oin cl fítntista uordamericà cs a í'prrénca-queixals d'airc lliure. Carles Soldevila La pèrdua de les llibertats valencianes La conseqüència més fatal Amb tol i haver perdut el noslrr Reialme la seva UtbertaU aatb lot i haver vist lnragnad.i la seva llengua dels Consells i 'de la rtintiaclacid pel fel if'haver-se decanlad eit la gneri-a de SuceeSsió al tron de VEspafl^n (1701-14; i-tmír-a i-^-lip V ï a Sa\oi- dc l'Anidiu; Carles d'Anstria — príncep que havia .itmit solemnomenl, ;i la Catedral f*ípcclnr nosircs furs — nu fou aquetla ia rt-sullanl més dissorlada. La més gran desgràcia per al Reialme vslen^iè — ■ uquest Heialjne nascut en 12.ríK a li nova vi,ia do la eivilUzueio cn^I rana i t.'urupeH com a fruil de J'expansió de la lutcinnaiilHi calalaua amb genis de. la seva rara, ilenfína i dret: aquest Relalm* yne amb el d'AiapCi i el Oomtal de Oalalunva k&h Orient, veient després sos ML. ocupar els mes ulls carrers de Orcei:i: aquest poblr. en fi, que va es^rr mf;s finsinní en exigir dels seus reis el Juramctil de firtelilal al privilegi d'tnep Pcrpí'tüa per Lat que mul no e> ronipt'í ja reiifederacié ftttnlano-aragC>nue — fon ia pèrdua ne la eunsçn'-neia de la seva rala* lanilat oçofjregüda molt abans de la luetuosa dat-.i de 2[i dn ■juny de 171)7 en la (pml valcneians I nrasonesos veieren aveabapsnd«» les ülhorlau Murs pel IVírel de Fnhp V. si.ffa.l·i al "IViil Sil 10 del Bnrn Ríllro". ]Jrii\.,i palesa del duc diíim i-s Ctite amb aatci·iurdal i a<|it(9^lA dalfl. en ple règim foral, essenl. el nnslre idmma l'ofiria). En I-', diu Oebrian Araeil escrivia ja en eastfjlà o\ ' Llibrn de Core- monial" del Consell ile la nostra clnlal. Ko menys sistnificatiu éfl el fel quü en virlut dels run-ents abfolulist^B del srple XVII (Jtlfl sefrniren als cesaristes del Jtojnnxement. el noslre poble haVia den. P -í ,'>.'' la reialn^a de l-'elip fv cfEspàaya el PrivileeS d'Ineaculaeió, (!"e Tínla a «111flar i'elcci-i·'i dels seus Con»»|je;s a la sorl, en substitució il'aquelln altra elecrMi du-eria une ríjfia íjnan se í-euha fort i lliure. Kl ma! provenia d,- lluny. F.l Cünqoertdvr ?,lj3via vist eblíp'ai ,1 rrjwrlif les terrM valenci:inçs ..iure fMtnltní i acacuWft'f jtef bavi'r-lrt ajndal uns i all ren íl'u i imenl en la eón - que^ia del R-'i-ilcie. i ai^^ planlelarn riu)? (i'uu iwwnenç nua duplicitai linpQtsties que fus üulde, 1 eem j.i diu (d i-nmirla i·làssíe En B-ailc-, Uaew'' pMKtiiir ali'sin i'cï forts flïsgusr tus al graa vei. Altra reaíiiai (i*r,'l]osti per a ïa conser\ a'-e", Ja llen^na snpoínvii el ict ■!■■ iriíbar-se In noslrj lerm fnei.ivnda entre reglnní dc pu na iMsiTllnn*. l|evai úv 1.1 fronura de In Calj. Iimya c-iin-ia; la nctifirsíiti, riones. no liavi.i d'e-^er menys anurri'Adorn per prí^ipit» r rocs ijr.inifMr- q.rn li" VijP^iié* la tt\X lli' l·i 1 1 r ,ni 1:1. la n.^ .ill.i.l 1 d'aqeelj . -iierii e ii ;i l·ie···-e il·ii1 pa- le-e, Htlüt!--' le'Ule OH d- 5CU5 b.'IK de-s de glòria. Heai de dir, U" ol'stanl. que en 'iai-·it la decaiiéiici.i dc Oaialiuiya— I r" dir dc Calalu- tt) u 1 ipn«npuj's lambd Valen - eia--ct>nl a r.-.-cjli.inf d.- la seii_ 1 i-iu:i;i del Ciunjir In de- Ca sp, el mwl n: |i,.|>l.· n.> Ii.-ím.i perdut encara. iii.Hjmi. >•! d'^Cd'll vpl de Sani Vitít'Ufl F«tr».f, la a^va ei.;iM-iencia di; e.ilalnn il.il : re. ordeni, si nú. UUS lul * eU ele- HI, 'lllS d- lell-'M de hi çluUl), d'i rsetl. 1 diie apib els ealalans havieb tnisui nm-niàbnis a Vinaroí pec tul d'ei.^ii -i., rei. t eal dir. lamlie. que vua era enema aíiuesla M.didoillal ra- cal de Vnli-neia nrab Catalunya en aiTibar l'born Jai.il d'- la caiguda de la naciú Cmtatana assenyalada p^r la (íuefra de guc. cessid, puix nue durant l'.ingunli'is selge i bloqneif; de ítíw Tfeiima Barcelona (I7|J) s'impnivisaren fttfliçlli arails regiments de valencians que ronfoiiRueren llur saní amb la dels assetjats, prnbahlemenl perouò en aquella veien per mslinl el fojmr sagrat de li PJtria, DeKuJ tl Decret de un de juny de 1 707 que ecitnenleni en afluesl. article, i mi al Derret de Soia Planla de 17 Mi que donk ajnb po^lenoiital cl rei ifri d eaJalunya, creiem ja romputs ois vincles' .jurídics que enn .lligaven a Catalunya i a Araad. significalí prim«ram*nl pol Consell Iteial i després pel Consell Suprem d'Aragd. Perft cn aquest ordre «I mal també provenia de lluny, puix lanl ès així que al València i Oafaiunya hapuessiri linsnl, un PailnmeiU únic. i-'nm deia el juriscensnll i políiic es|ian.viil Kn Sníustii tf'Olòtaga en sen discurs d'ingrés n l'Academia de la llislóïia. encara seria avui anti-innita tela la raça catalana. Es n dir, que limuia e^iai aleshores aquest, urierd pennisiiluc un altre Poriugnl. Fou aqueix, potser, el més gCOí crrnr polític de Jaume I. portat de la ^onerosa cav:illerositai que tau noblement e[ disl ílliíil·lj error enenra més grau si es çnn^]6frre i)ae no pertA les seves annes sempre vjti lorioses tins a Almeria per tul d'ennvtonií* tes trtres Suaquefides i que emiseqüent. amh snn rnnVler. .àdhne cedi ei Reialme, atlavors beu ríilRlà. de Marcia a son gendre el ret do Castella Alf-ois X. dit ei Sa\i Av.n. depul als repetits cops rebuts del poble easielia — nostre rival de raça, llengua i InsIfiria — i de raliítlia i descastamenl |"i)'o|jíí. VafílHSSa no sòls lia perdut sa consciència com a 'major partida de Catalunya", segons esrrivi;, IN^ximenis. nó Ta d'ella nia!ei"a com a peible aíorat. AiM es reflecteix sobreiot tguan al primer, per una çíideyia d'e^çnplors que |ie|ser e-tn-enci en ei sede XVI .VnLlSÍ. Vil-., ma; i que s'eílén fins als nnsirfí dies (Querol-Fullana) que afirmen eafegòrlefijnenl el s-.!! tlin;il2e catahinesC o be <■] neíïnen en una prníji d'inrlep^ndltxacií'i de Pantigu nudropoliï i uiiiini al segon, en ta c:)sl,·ll:iniU;|.'i.. o e.-panyrd it za - l'ni arlnal. que no es smii una prova ben clara dc la seva feblesa, perdin1 cn trnttar-sa sense l'aglutlaanl ile IVsïperít nnftlonal ar l'a^ii·ir que IVnfurlin. en comp:,? de sequl" ei seus germans dn cafa en la seva Irajeetfirïa ^ecs ta lltberiaL \'a enfflffl i besar !ik ma dels ijnc millihiren a saní i a foc, t.l seva pç refino litat gturioaia. t;,^ per aixd que la penyera catalana sempre vínteiara esquarterada meni re no ï'inCorporln a Is Caialtinya e>irii ia ICS all res lerrei li,- nuslra llengua. tàmi espprnr-liii itn Valeneia? Sols que rincipíenl naniunatisme d'avu1. a.i i.nreïM virior semblant a ia cllahina. es ;i dir. quan arribi a aquella energia i estridència que d'ell ha teiTiUl, j'ecent ineni, uu LÜari "amij-j1 de Madrid. i d.' que això esdevinini ja s'encarregarà quan s'escaigui l'eixorc Po-ier central ami) et traci,- de pnraslrri quo ens dóna - ja que aquesta "província'' que és de |ps primeres <.n tributar a l'Eslal espanyol és, en ram i. la 21 en rebre els beneficis- . i nomeny- la ineoni- prensibie roll itlel.l it-'ts ^oldieS valenrilafl-s, que eíiriÈefiïen int abandd. rnenlre vctintl l'tiíii in'11gressetl altre» regions dc me. noi- miporlAneia que ia nostra, lun sols pel lav.ir de! re^im. Eduard JVlaettneí Ferrando Entre el clericalisme flamenc i el feixisme való eí mum de nu EU írsuceiií. hrtit \int;ut celtbrant aqiH>l* d*B el lerç cciti.nsri tUJ naixement de l'a^Ci!. el í;r:iii iiU^cí i maicmjtn:. A li Bibliotrca njciunal dc Paf is Oii ronscfVítl ÍÈS nüJiUH'rrts 'iul- Jc-pk- dc la Mta fiftrt el> heteiis jercn reunir cn un àtbumi i vm ío*nïcu elí ínmo-ui " IVu^nut ms". L'li £i j íòk fí tvaiicè-^. ÍÍi1iï;ii iI de Ryu^elMMttf lu curat d'tícani:iMr a"jue>t.·i Wcrits. Í. segons- Çfl que publica la Illustratwt. ha llUetpntal qiK atpiestí i-if.cnyatavrn scdlN:rinal>í]jur no r- fkíuda a l'at7.\ii o a' eapfici. *SÍ bom cerca d'imitar auuc'r moTiBrterti 10^0':. il-.u Rnugíinüiiu boni cí dúii^ compte d'uut ftran dc&ptsa d'tnerpa i Que ]□ ini que CaCrivia obeïa els impuKoj d'un síiiema nerriòs vibrant, impetuós i vulunlan. Amb tut. Pascal nu apaTcix un impulsiu malgrat l'cxaliamcm dc la seva sensibilitat". Rongemont conlímia dicin que resmptura de Pascal dcnina la rafmio>a dc l activiiat intcllectual ; eï retard enirc Ja CMKCpeió ultra ràpida i l'cícrip'UEa jecc. irada, impre^flCBia: potós cà uobri «1 Napo!ej i cn Bwtbotm Un iitre caràctír de l'escripiurj de Paicai « la bèta imniüittiiiiia'. : "feicripnn j éj scncrainicr.t lie.'gfta i neta. í quan hom pensa que fm traçada amb una pl'jmj d'nea. hom se ígíp-èn rie la gtWa Ferateu dati tret; qua efir.cidcixen Imip ;*1 llcua'Tcsa". Ir.i í>abiJt que e!> 1 Pe:i?araonis" foren escriïs per Paseaj durant la greu malaltia que cl portà a la tomba. EI mnvíiTie·nl flampnf e&tà tíijipíl ptf In cicftOHt, J·-n fftp pftbS dTJUll i"'[i;i. l|eV*| dlJ i-íMlr': í'onliadi's tí'L^|iwn>a i 0 llíiUu i»'1 hi força ítie fé a Plundros ki o|erh3i|is£pc n&mvoc es pií aviat çiirl d'í^perit. ïuneaí b Ja f l'adiciò i cl ril« i Li m's. lluita i-tijittií ííI t l'atií···s h e: Cfiia iiiiitiiTa la seva !Lii!a rtuiIrít fi jju'JiMinsr/u'. Kl iraniTsón Ips ideej nov^s. la indlf' lèruia linvani dp ia ÍV- í-i dtib** 1 t'ï floL»r tíf la rcJlfurrl ili-l; tinsims dirs qua U min fl«jupju-a d^iiHHiítt eflcfti·fl . £1* aiK i -i nt s; — la btn Sf.-in flnmi'·nca— vft^ïonatislpfi, tliripoiit*n i-i nio^ mi^nt d^t i ''i-'i dels rnp^- llnri>. Aqur.^ls. §fl í'p» en d'^ÍÍCcif-iií; snfleil al davaiil de lo p*p'Sia a vtdar pt ís s-ímis (lipu. tels. A los ciuJ&tf, e! inovLiiierii prmrípalnï^n? psrolar. S ' han poguí vniriP fn a-qtir>l£ darrers mnín^, mi la piicíficfi B^Jg^íi. íiei h'> iniT·í.i-.^ i ^. l'.ls f^í-l iiii ianl s dp Brusel pçtupírMi itn iJ. i."; sobre 'i profesíor Wfrnwfrïen. iliii" i"* pn 1 1 i da^i lie I.'i L'nn'^i - silAt nacional fLun^m-a. a \nvprv. r-N r-íi n.Üii nlft ÍJnníPiH·ti han onvalt i dívaslsl Ipfl e^poIí.1^ fraiirH^i-^. . :i LnV^rtlft, I.i casa fJfl profosm- SrUiks. ptli tNinn df! trani'óv. \\n c^tal a^ - sallsda irva vp^njc^ tu y- ^ temps. Els -diftrií qnr-' pi^r'-'n la rampa nya vMflfií. (>.i r'ien nnnh u n odi i unn ironia .írl> flanKTh^, com ïi-i'a.ftit) ell? ii-ss m t-n pnoi - r.i. Al í·u>!a» d'uiKò U'* n-la - c\r\iï> da r-alalanAi i l'iislullaaí són un chíI i' m miii t ■ Alffii trobarà nnt piitiíUms :i Calaliinya, li* fi rilirïtt-íorH r)i*rii-.il> ilr-j niemiiri 1 ismo rianit·iii·. JVtyi hem tii- dir. prr drr liH* la tvrHai. oii'' ti fi-* i'! iiiit'Tii-s ^·lIl elei'ii -l is. e U h. a Ions -.'"in fe f vi si Pí. 1 üs \ .ili.ns per tluiíar eoïll Vi\ els nit' i í>i 1^ fi;i i laimailíir > tjUR l·'-M Mi íel lí'é^scn "'Is riarnf·rK·í nb s niiwnhnwos W'^n al -i-u faviïr. h i n ej o.it una "Lli- i Xa.- .il V:il..n.i" nne lú la direnció ■ i n ral a Lir-ia. [.«a fipriii'í·s jiM-v i-mmont^ d * la nnti'lo^m d'aiU'^^'-t A«-"ri.t(Mó Fi3n . naí Uí-alm-MK , .MussuiniL Matirras í Daud^t. Els valons pslan ^n minoria. Per la:il, i·l Ki ,'ia in.ti , . cl <;.-Vtsrn, pI^ fuig dfl le? nian-- La t-t :^i ène kí in 1 1 .i la nia iru iii > 'i T p-.in j! SObrí) OÍS li h'l u d os fí·ïXïsles·. Ant rparl·nmfnï ari. ani idemocràtic . rniracoliMn , pnr liiiii, i'l íiif'VirrH'i'i li d-* ri-si^i i'hn.i. El fi'i^siiM1 ^ alo vol Miprp.ir lu crisi do disgroíïam«nt aínoanl hI> Òrgans d-* govprn, que liaa tolerat la t-ada dia crei\f-ni pr^pondf rància flnmAnoa. La forva llatina ^ Bèlgica - liiii.-n ^'tia tiispfisal 'Mt los i.'i-iulpina.i.in·; pnrlaa'ientnrifs . i-ti I i ni ri ti ae i- 'na ÜMno i en i-N grnns iiU·rf· bancarirí. Cal a!t;av ja nu,-.-,!. El Jr iíi-iijn va|Ó t** r. un tnovi mmi t-o^üii, un moviimf-mi rihjniM ri (iüv^rn sorlil Par laiiu-nl I la U-m'ia »'•«* la ■ l· i in i r i. ..Ii-jii'- qittPi M aurnts s,i cm .nnpant prr l"t Eufiipu, ;i irav'-s A* ta Mïva f>bfa mUí t« ■■ |í.ii rwl \>:'·-\ i·il··nl a. La "Lliía Nacionar a Btlgira fa molia pt'upaganda no '■'ilnnn-nl piil·lira. --irn» [invada. AiltH\í!a proi'iaMtnla pr(V;tíl;i és I.i n. l i eai ae L'-M-l i a il'afini'sl foixi^riin i " I quo f'\ ilistiiiïoix di- llàl iri, '}'<■ un pnnl de mriro - a ni i í Liiuon*' : iv i ..{. aiiu^^la 1 • ;ti|iJir'> ;[ l'^ser (Jii-^i'Mlal. aiilí-nor. ^Anllt* Jiiui nirintir*1 !■■ el ata "píniri" i qilij p#»i Fií x-xa pi ra i-n irat* a VAl·i i, cu r pi ■ Lli.u nu n Mlll>l • la I W n.il drol tfc cunftjsi i oh niorntir. p:ii:anda fa iüiai-fo, pol I- ■ ftü LA drnt d>' conètxpr slí lepiiliian^ ((tir han «'iiitnt uill'*nornïí'iU a la ieva adinissn'i, Es im inovinionL uipariJl/aL cn l'oi-, ma íJ-í ^Idíaa. Cada 'iXitírí' fa í;í teva ( adona. Los límos noves no poden roUu lonar -so amb les línies invjtibíos que nti^ei) als Sotis; riilars. La "Lliga Nartona!" juslitn.ava no la g&lro Ifinps. tn tm mATtitttu a<)uo$iu "Kl msl qiift os Iracla do oomhjlre — deia— ió ntr-'U profuados. Itau , ahan.i r\ü?. lot t ci> ol sistoma d'üiçamlzuciú dols grans pariiLs pnlíiics, qun diftposfMi dc una'sía mil jana por Orientar I dominar ol pon sa - iiifíiil fií ïíis ITttlSèt — flinns È·tibvtíDtíjnnats . ions SPorois , sfrveíi iritiriii inacui. chenr.K Fidols t joraninia òrgan ilzada. Darrera' do W.s ra^aiif1? illununadis do Ics or^aml/atMons políliqucs hi ha sompre orjunil- La crisi bel^a zacions rotorvadfs, los quals, oi dftffRfllVIL bvn qm ilingi.-!! i pidJitra dol tíovoni Xu Im tU M nos. mos. qu6 un aiiljU poiomiiairo: acosíar-s Jii amb )es 'vos matetoes armos. nu a la um dol sol. sinó amb louVes i ■i •■fun-Jos lilf racioní." La "Lliça NaonMial" vol osar por sobre dtíls parint puJí- s ■ Sobro li»' 'i'S lellilÒHOIOS i.)!fOqurs oorilradiotòriot — nuí a eunionlan iin'iiininar als slHíutfi do hi Sdcretal — lií lui i Tiiilat una i milivisiblfc dC Rf'U itsft. perciuà abans d'^ssiT soahsla. ILhoral <■ oalòlie. Ú uiaià h.'l^a és simplomenl lulndA ho|j;a". La -LLpra Sfl •ontra los íHtiftiona so'oiaiisifs i ois "oblits iPabsènoia da dlçmíaí naí'jonar dols paríils li - bcrals ; catòlics, "còmplices a^tíüs o passius ii'*ls qu'· Miboioiron Ja un i tal nacional". Ki toi- '• --vi» v^V. i » ..·1^>n.'i«-' artiní:H tinn bona llista de subM'n«. i'i:5.L.:i;! ^ i·L'till>f uhu plia diaris de pr<'píig:aiiua. P^j-ò itns q ra, o| foiïisiii*'' vaM ícèfal. Els prublpmcs vins dí* Bètpica so-i curosament explotats per Li "Elipn Nacional". Les rèpa racions alomanyosi la ruïna dol canvi. .-I iVoite públic, la "rchabilHacid deu IraTdofí i (lí'ls vontils". o Mirin els que aere'-i'arvii la d"niniacié* akntanya diira.nl In Ruorra. JVxasp··r it ió do la lliríla de olassos, Iq| d a rrerc s vague*, l V I e f ant ia íitirooràl im , í aLiioMJililurisrno. cicíitcra. >·'.c., loies los qüeshon-, i'n ra mot. qi,ic fornien lii xarxa do l·i pulflíca interior bolpit, mmi apmfiLadcs pol mov'n int'iii val5> por flniiquojar la qiii'siió nriilral. qií»; és Ja qtfcS^ iiú ntifiieDcA; Tant. ri o-ional ;snie flamenc enm ol ftíiXMUUt VAtóa Són MOH viínoiiis t\v.o si'·n on tjls imeis, poiò qwn piulo n ton i r, dem^, possibilita ta i consoQüèncioif Lamsídoratilos. Bigul la que sipui In sol·ici^ que tingui la arí-tf del Gíibmct Xhcunis, cada dt* mos laboriosa; .sigui la que sh pui la eoinbinaciò parlamenlina quo cs fan — 0 SObrc eíS caióhes. q sobro la maçoneria . sobre els s.'oialisios — es uu íp t quu cl nou Mmiulori no atu- rara pas el euts ile la història^ t::re quo ptti' ara. aquestv? nuïm bastaran por dfmar >ii P"- hl o i a t ,l1.i u n. i ideo olai a d' I^ rtio\ inicnis tiue trcbatlun !a ism-i Kn s formol rom nomós. oït una iijvrrcru noia parlar do ço (\w. ha acecleraL ol naeionausivtf flaàiono. A ixó— li'Uoim s'híl pol pensar — cs la OunMnactO alonnmva dc tintant Ja miorta, i- « lióa mena (Thcrèueïu qtw ban dcisal cl gonotal Von Bi«^ bing : cJ fínancict ssnnuos. Josep pia [AcaitarA. to Llíp k bí^ne mM No í.l gaires setmanes aquctia nova llifia Celebrà a l'ari! mi congrés cn d ijn.d participacm nieiKes francvsoa, *nglcsoa. Iwi^urs. haLianf i atntrriCwLl delcs-ii dels Estan Uníis era rl duOlur Cliítoid W, tkrrs. que lunüà la I. iih m i^Mtci íciÓ d lii^une niuiUl. Quan u.t Csludíanl a la L'nivítiitat de Valc. in r IcxCÍS de- íaima. llttr* írinprc ïCfíuns cU confíreísiktes, de Paris, hauran dc romandre cn Ihtxnat. Du vindia cu cl qual iis nfaUlU di la nuut L<'i^?dLrats ini pfrilltivn-. elv >t um ^s^rn^idaii Uón dc mani plHt1l^^, ihnplitcv joinsoü. L'n dtfa BHnbfCH da la Lliga ha arnbat ü aliímar; Auííhm t. umic i Paíienr no hauríeu sofert piaiathacinns do la piíqu* si baj^ueiiiíi ío.íjiiit un p'tc tVbi(\itnc imulai". \Jui Mfi Sfe> rò, diu un cünKníarUia, f-í afdknnl tQ oormcf dels moderiH til^tantdtt dr la ment. A,u(uit Còmic b.oina Ptdtvingut un ffran filòsof i ^a&tcur mi gran henic dc ciència...