I EUICIO DIÀRIA |
i Bircsfcm , , . . 1 pa. mes
■ 1 CiuluoyA 1 £spuiï« T'SO " irLiTiuira e
f ímPrlM llilliil . . S'SO " "
: Ai ires pilso>. . . 91 ■ •
■i
iii)iiii™miiiiiiiiiiiiffliiiiiiiiiiiiiiiiiiii|
ncduclò l AdiDiiilsirteHl:
| PttUls M Orwla, 84 — TaMIon iai-» |
9 T«l]«r5 tf'tmpreinlft:
S Urtiri, núm». 11 I 19 — T*l4f«n 1«ia-A S
Àtré xt.Y—imyf. tíuo—pnEVi ió cèntims
BARCELONA, DIVENDRES. 23 ÜC JUNV 1953
g Gurra. . . . llUZUat IfttM >tet í
I ii!i.pífa.(iim mm " |
I Fíffltnl . . . 315.091! 1.635.IH) " |
SteMMIlilHIllll^^
Rl cap del Govern espanyol, contestant el discurs del senyor
Eíiadella a! Senat, féu afirmacions rotundes en pro de l'crflciaHtal
exclusu'H de l'idioma espanyo! en totes les terres de l'Estat.
Partint d'aquest cariícler exclusiu en el terreny oficial, l'orador,
ami' esplèndida senevositat, va donar permís perquè fossin usats
en ei terreny particular els altres idiomes. D'una manera especiaUprawat*
com un dogma l'oficialitat única de la llengrua
eapanyolt en tot e! camp de l'ensenyament: Universitats, Instítuts,
escoles. Les teories del president del Consell de ministres
tanquen la porta, no sols a tota eventual declaració d'oficialitat
dei català a Catalunya, sinó també a aquella coóficialitat modesta
qi;e de vegades s'ha presentat co mla fórmula pràctica de coneòrdia.
En comentar l'òrgan regionalista barceloní les raanifestaC
ultraunitàrips riel cap dei Govern de Madrid, les presenta
tom a "dogmes dei smyor Garcia Prieto". Peró nosaltres creiem
que, en veritat, són dogmes, no pas d'un polític espanyol determinat,
sinó del món polític espanyol. Els dogmes del senyor
G -a Prieto són dogmes d'Espanya. I a base d'aqucgts dogmes,
amb quin marge de llibertat quedaria Catalunya en matèria
lú güístiCUÍSi la famosa ponència inèdita que el marquès d'Alhucemas
ha ofert presentar consagra aquests dogmes relatius a la
llengua, des d'ara pot dir-se que Catalunya la trobaria inacceptable,
com hi trobà, ara fs quatre anys, el projecte elaborat per
ia Comissió extra-parlamentúria.
Heu's aqui com les paraules del senyor Garcia Prieto relatives
a! problema lingüístic destrueixen, de fet, la petita i vaga
esperança d'una ponència sobre el "problema catalàn". Les conEtósions
administratives qiie a Catalunya poguessin íer-se no
arribarien a compensar el dany que al nostre esperit i al nostre
ideal es faria per l'accentuació de l'imperialisme lingüístic espar-.yol
damunt la nostra terra. En Cambó mateix deia no fa
gaire que més s'esíimana una Cataulnya sotmesa parlant català,
que no pas una Catalunya lliure parlant en llengua estranya.
Doncs així mateix podem dir que més ens estimem la Mancomuaitai
d'ara, que, tot essent una part insignificant de les nostres
rei-.mdicacinns, usa en la gyz.ii majoria dels casos l'idioma propi,
ijue tio pas un bipotétic règim de Virreinat. amb facultats adminiítratives
més o menys amples, peró amb la limitació de l'ús
«".cal exclusiu a favor de la llengua imposada.
Mentre les parles que havien estat desterrades dels dominis
oficials han recobrat en els darrers temps les prerrogatives més
altes, i mentre avui mateix veiem a Bèlgica la lluita insistent
per donar a la llengua flamenca les últimes prerrogatives que lí
manquen, a Espanya hi ha un cap del Govern que parla del
dojma de la llengua oficial únk-a, del dogma que imposa a un
poble que té una llengua pròpia, digna i gloriosa, una a'tra
llengua, que en aquest cas es un instrument d'esclavatge, d'humiliació
espiritual.
Catalunya, triüir.iani. sabrií fer a trossos, amb les seves
•nans iJ-ures, els dogmes de l'Estat dominador.
I- ■ n;
Carnet de les
lletres
WES D'HOMES tl.LUSTRES*
. Fundació Bernat Met|re ha edin
í-í «w-u ■íf·çrtn voJum Ics "Vides
í5- tfs i H usi res**, fk Corneli Kepòs.
c- de li proftmdílal mÉ-taíi>ica
ucreci, ac]utsw> breus croniqurs
rés, se&ziUes. ndmiTadeç. dc CorN'epr-í,
c-ícaypn molí hi- E'.: Ia ,
drl> cla^^ic^ Itatins. rhií-toria■
r la "ChTCiniCi". çl na-ridor deu j
íwftrp^". .''amic dc Càtul i dc Ci- j
cró. ni> lluu amb una rtspknHtar nus- i
va. però Mrra ^fmprr un modrï dc i
i trencada i d'historia didàcuci.
rneli Kqws Mibrailla amb seny .
da dris capitans: el> cabdill- d'A- '.
d'E·.parta. dc Cartaeo, sn^ 'Wh
ie virtuts, i llurs «id«S són ofir- ;
.■nb un espcrií de proitíitííme, i
^tfiírd cfK^ra ïovç deíi romans,
i Sepos no u història irtdd, i
r-.-nílri n aHorució. La vrhcmèti•
rencctl 'Mmi ) í^tieix amb pa-1-
."ra la v/la d'Alcibtade* 0 de i
■clos,, dóna a lés paraules tic j
Kcpos un batec ardent d'ar- I
lector Manueí dc Montolftd ha
■ a) català IVra de l'historià- I
iti i Ha i"ta precedir d'un bell '
' rrtidl·1- í cUr. El nftstfe iHuv\rc ]
■ ha dit cn un nitaià moh nw- j
diacret. jjoíii. jt^i. cvnvidibsim. \
-■raiics exemplars dc Conicli |
I
Shlp-twy
"La Vie iVttttère"
i'i arcaící <]w ^Gn cótnéses
r'—^di. . >mò encara en llur íorma niav^xa.
lüi aqueites converses h-vr-m
cíiníUiat alftmei dc le? deform^cioii^
semàntiques que fls mots atiiics hanfofi-rt
en ésser usats pels escriptori
ttiotUms: qviscun ha e^titt alfiín cop
cmprai Ct>m a t(| ui valem òc al·iuu;
dbrUir (nu li:tf2 temps usat com a sitiònim
de ïmh.Utr: freturar, que vr-l
drr nercSsitar. mancar àc. és avui gen'-r;l!mf·ií
n-at com n situViim tfe antiar
vnUrlor. R] ca^ epíe el nesiffl
CiHctí! rrs comunica fs tot altre: éi
qüertió del mot antic u-brw. cl quíT,
te^iipior modern, en rcintrtxiuir-l·j
ert la llengua literàriai ia agut fffí-i'-wl.
ublidaLiT M.ue fiicta d'una íorma
intermediària Miir' t·'·j·ï'Jun: i Uhi,
Bnib l'acrein per tant en la primera
íiHaha ttchm).
F. Fabra
La situació a Europa
A Lausana «le delegats aliats
han celebrat una reunió per
examinitr loe Instruccions rebudes
dels respectius Governs,
que han resultat estar d'aoord
sobre la resposa que s'ha de
donar als turcs.
El Sant Pare ha tramès al
cardenal Qasparrl una carta
tobre lee reparaelone. En e .a
es suggereix si no seria millor
substituir l'ooupeoló territoplal
per altres garanties.
Continuen les oestlons de monsieur
Theunl* per resoldre la
oris) belga segon* els seus dos
punt* de vIsU; la Universitat
de Oant I el servei militar. El
primer projeoto oonsislelx en
Ter voluntàriament «Is curso*
en frano*» o flamenc, exoepto
en alguna ^ue caldria fer-los
en la llengua no eiooillda.
LES {tDWraWKW U
Per comprendre els avantatge» de
l actual era (fc radiocomuiiicacioni tn
les guerres mamimes baila de tixar
un momínt ía nostra atenció en lc^
guerres d alt re icmp'i. per exemple, a
Jepoca nclsoniara, d'altra part lají rica
en ensenyament i estratègics. L'única
comunicíció rlpidi existent cn;rc
ralmirallat dc Londres i Jes bascs navals
metropolitanes dc Plymotiïh.
Porismouth i Deal. era constituïda pel
telègraf primitiu, i mancava toia altra
comunicació amb els teatres d operacions
liunyanci, per exemple, amb la
Mediterrània, que, com c* sabut, fou
un dels baclns mès Importants on ei
desen rol llà lepapçid ne] soniana. D'aqcests
bacins, recorda la Rez-ísta MarlrÍMiG
Ics noticies expedide? n Londres
per mitjà dc corren^ embarcat
en BM vcloces. els quals reportaven
dfiprèt les in^truccion a l,i ilou. Lí-ï
preocupacions constant? dc)* alndiall·i
daleshorcs eren dc tenir ei màxim
nombre de naus d'exploració dt'iitudts.
ultra reípionatge de Icnemic. ■
comuricar-sc amb cl Govern, i i^oHl
amb le? vàries uniíüts dc 3a flam. Moment
hi va haver cn ei qu:il lt mnrín.i
anfttïB comprenia, 317 írepirrs i ^40
vaix^U de línia. Avui suilWhHji impossible
dc fer la guerra amfa aflafeTt1"
procediments. Baíta recordar que rl
report de la batalla d'Ahoukir. con>ií:nat
çl 7 d'agost dc 170S en le? úfjàn
egípcies a la petita i wloc '"u "Kuti-
T>C . arrAi a L·'mdres dopróç de vuit
petmanes i fou puhtieat al Tútíti el 3
d'net übre. Qniti.i diicrrncia nmli eh
temps actual^l La riciüfcn dé í*ïu*cfB
coaifa Vot Spet. per PAiBpb rl s (fe
desemhfe dy tot.] n \t± ille- I^ifVlaad.
Cï Coneildn a Lo^dri* per mïtjti de í:l
premsi, deu hütCi JiHpfèí—
La Política
£/ Jia ."'c dc r'-fv d» ï'IÇ, Àtafrií
dr :rii(">'i'' flr toftimpi ^■nl·nr'·w.i , í i/i>
V pul·liíà tu! Prcnt o^'lmt ír'S
Uibcriatj; dc F-trfrnfüi i rffííiw»(-ta
■mifU·ftda ami' CusuHa "par el justa
rlciecho de caiSftjilíSta ^uc tic ella han
becfw mis armas".
En r
i^tit: no ^BRtv-íi Jf* bulxa4|uri d'ui;
ciutadà. ríCItreí) lei buUíaifuei de quatre
ciytiwl^n.s.
Francament trübo tjue In freqüeneia
d'aqne-ï (et, uhra RrrjlTïütr i Irt
nits harcel·imíKv la icva caraclerístl'
dni^nr. r^ir'-.f':iu nn^ LiL-i/mt: 1 ■■CdFada
cn la laj««ria del r^WaTÍ J:
eafT! re'.
La civilització havia creat, no i&
i i .1 començaments del seg le p-isïai
«. una niicit més e^çà. un especialista
eii ti robament de CLirtere^ íiue uw
cal diT'hc s'ha anonmat carieriira.
líl cartemia fs un fili— ctjjun. ti
Yoirw — d< la civilií/aciú tjite ha creat
le^ grans ifkaMTKKW pr*wit*, la
inri iiuiri-triï. el tern de Cf^cr* rtimpida
i rl bitlL-i tic Banc. El e.tr:eripta
Ú vni iciniiH t ha «dquirrla
després d'm seguit tTestwtii tfí piícokfia
ï de mant curs li' prac'.i^'ff ^
Direu f|ii; valdria més t-.t a ; Kst
hé-de-l)cn d'eïiaiW eis haUJei dedicat
a &d.,-irir KA a' rj rècnica -'.ifetent
de la d'tsereure eu pl- dia
Ic» carts" -.'S fr po^r lf A Cfffíal dc ]Vxemple
Q Jnftttt hom^ 'ju^ síry·.iM·n
en la tem lira I. ^S'OÍa «n US. *» 'Jfl
amollar la csrtt j. Aflt«r^s h.'m:s
uulfiiK vtom cap .^4 p^i, r»?
ací. opfrant amb iaut'H c\. iu.-ui
la barra, rtpifsenien un retroíi^ díplorable.
: - ■ f
Tein nna proporcíA. EI canensta
és a l'airatador. j:oin cl fítntista uordamericà
cs a í'prrénca-queixals d'airc
lliure.
Carles Soldevila
La pèrdua de les llibertats
valencianes
La conseqüència més fatal
Amb tol i haver perdut el
noslrr Reialme la seva UtbertaU
aatb lot i haver vist lnragnad.i
la seva llengua dels Consells i
'de la rtintiaclacid pel fel if'haver-se
decanlad eit la gneri-a de
SuceeSsió al tron de VEspafl^n
(1701-14; i-tmír-a i-^-lip V ï a
Sa\oi- dc l'Anidiu; Carles d'Anstria
— príncep que havia .itmit
solemnomenl, ;i la Catedral f*ípcclnr
nosircs furs — nu fou
aquetla ia rt-sullanl més dissorlada.
La més gran desgràcia per
al Reialme vslen^iè — ■ uquest
Heialjne nascut en 12.ríK a li
nova vi,ia do la eivilUzueio cn^I
rana i t.'urupeH com a fruil de
J'expansió de la lutcinnaiilHi
calalaua amb genis de. la seva
rara, ilenfína i dret: aquest
Relalm* yne amb el d'AiapCi i
el Oomtal de Oalalunva k&h
Orient, veient després sos ML.
ocupar els mes ulls carrers de
Orcei:i: aquest poblr. en fi, que
va es^rr mf;s finsinní en
exigir dels seus reis el Juramctil
de firtelilal al privilegi d'tnep
Pcrpí'tüa per Lat que mul no e>
ronipt'í ja reiifederacié ftttnlano-aragC>nue
— fon ia pèrdua ne
la eunsçn'-neia de la seva rala*
lanilat oçofjregüda molt abans
de la luetuosa dat-.i de 2[i dn
■juny de 171)7 en la (pml valcneians
I nrasonesos veieren aveabapsnd«»
les ülhorlau Murs pel
IVírel de Fnhp V. si.ffa.l·i al
"IViil Sil 10 del Bnrn Ríllro".
]Jrii\.,i palesa del duc diíim i-s
Ctite amb aatci·iurdal i a<|it(9^lA
dalfl. en ple règim foral, essenl.
el nnslre idmma l'ofiria). En
I-', diu Oebrian Araeil escrivia ja
en eastfjlà o\ ' Llibrn de Core-
monial" del Consell ile la nostra
clnlal.
Ko menys sistnificatiu éfl el
fel quü en virlut dels run-ents
abfolulist^B del srple XVII (Jtlfl
sefrniren als cesaristes del Jtojnnxement.
el noslre poble haVia
den. P -í ,'>.'' la reialn^a de
l-'elip fv cfEspàaya el PrivileeS
d'Ineaculaeió, (!"e Tínla a «111flar
i'elcci-i·'i dels seus Con»»|je;s
a la sorl, en substitució
il'aquelln altra elecrMi du-eria
une ríjfia íjnan se í-euha fort i
lliure.
Kl ma! provenia d,- lluny. F.l
Cünqoertdvr ?,lj3via vist eblíp'ai
,1 rrjwrlif les terrM valenci:inçs
..iure fMtnltní i acacuWft'f
jtef bavi'r-lrt ajndal uns
i all ren íl'u i imenl en la eón -
que^ia del R-'i-ilcie. i ai^^ planlelarn
riu)? (i'uu iwwnenç nua
duplicitai linpQtsties que fus
üulde, 1 eem j.i diu (d i-nmirla
i·làssíe En B-ailc-, Uaew''
pMKtiiir ali'sin i'cï forts flïsgusr
tus al graa vei.
Altra reaíiiai (i*r,'l]osti per a
ïa conser\ a'-e", Ja llen^na snpoínvii
el ict ■!■■ iriíbar-se In
noslrj lerm fnei.ivnda entre
reglnní dc pu na iMsiTllnn*. l|evai
úv 1.1 fronura de In Calj.
Iimya c-iin-ia; la nctifirsíiti,
riones. no liavi.i d'e-^er menys
anurri'Adorn per prí^ipit» r rocs
ijr.inifMr- q.rn li" VijP^iié* la tt\X
lli' l·i 1 1 r ,ni 1:1. la n.^ .ill.i.l 1 d'aqeelj
. -iierii e ii ;i l·ie···-e il·ii1 pa-
le-e, Htlüt!--' le'Ule OH d- 5CU5
b.'IK de-s de glòria.
Heai de dir, U" ol'stanl. que
en 'iai-·it la decaiiéiici.i dc
Oaialiuiya— I r" dir dc Calalu-
tt) u 1 ipn«npuj's lambd Valen -
eia--ct>nl a r.-.-cjli.inf d.- la seii_
1 i-iu:i;i del Ciunjir In de- Ca sp,
el mwl n: |i,.|>l.· n.> Ii.-ím.i perdut
encara. iii.Hjmi. >•! d'^Cd'll vpl
de Sani Vitít'Ufl F«tr».f, la a^va
ei.;iM-iencia di; e.ilalnn il.il : re.
ordeni, si nú. UUS lul * eU ele-
HI, 'lllS d- lell-'M de hi çluUl),
d'i rsetl. 1 diie apib els ealalans
havieb tnisui nm-niàbnis a
Vinaroí pec tul d'ei.^ii -i., rei.
t eal dir. lamlie. que vua era
enema aíiuesla M.didoillal ra-
cal de Vnli-neia nrab Catalunya
en aiTibar l'born Jai.il d'- la caiguda
de la naciú Cmtatana assenyalada
p^r la (íuefra de guc.
cessid, puix nue durant l'.ingunli'is
selge i bloqneif; de ítíw
Tfeiima Barcelona (I7|J) s'impnivisaren
fttfliçlli arails regiments
de valencians que ronfoiiRueren
llur saní amb la dels
assetjats, prnbahlemenl perouò
en aquella veien per mslinl el
fojmr sagrat de li PJtria,
DeKuJ tl Decret de un de juny
de 1 707 que ecitnenleni en
afluesl. article, i mi al Derret
de Soia Planla de 17 Mi que
donk ajnb po^lenoiital cl rei
ifri d eaJalunya, creiem ja romputs
ois vincles' .jurídics que
enn .lligaven a Catalunya i a
Araad. significalí prim«ram*nl
pol Consell Iteial i després pel
Consell Suprem d'Aragd. Perft
cn aquest ordre «I mal també
provenia de lluny, puix lanl ès
així que al València i Oafaiunya
hapuessiri linsnl, un PailnmeiU
únic. i-'nm deia el juriscensnll i
políiic es|ian.viil Kn Sníustii
tf'Olòtaga en sen discurs d'ingrés
n l'Academia de la llislóïia.
encara seria avui anti-innita
tela la raça catalana. Es n dir,
que limuia e^iai aleshores
aquest, urierd pennisiiluc un
altre Poriugnl.
Fou aqueix, potser, el més
gCOí crrnr polític de Jaume I.
portat de la ^onerosa cav:illerositai
que tau noblement e[
disl ílliíil·lj error enenra més
grau si es çnn^]6frre i)ae no
pertA les seves annes sempre vjti
lorioses tins a Almeria per tul
d'ennvtonií* tes trtres Suaquefides
i que emiseqüent. amh snn
rnnVler. .àdhne cedi ei Reialme,
atlavors beu ríilRlà. de Marcia
a son gendre el ret do Castella
Alf-ois X. dit ei Sa\i
Av.n. depul als repetits cops
rebuts del poble easielia — nostre
rival de raça, llengua i InsIfiria
— i de raliítlia i descastamenl
|"i)'o|jíí. VafílHSSa no sòls
lia perdut sa consciència com
a 'major partida de Catalunya",
segons esrrivi;, IN^ximenis.
nó Ta d'ella nia!ei"a com a peible
aíorat. AiM es reflecteix sobreiot
tguan al primer, per una
çíideyia d'e^çnplors que |ie|ser
e-tn-enci en ei sede XVI .VnLlSÍ.
Vil-., ma; i que s'eílén fins als
nnsirfí dies (Querol-Fullana)
que afirmen eafegòrlefijnenl el
s-.!! tlin;il2e catahinesC o be <■]
neíïnen en una prníji d'inrlep^ndltxacií'i
de Pantigu nudropoliï
i uiiiini al segon, en ta
c:)sl,·ll:iniU;|.'i.. o e.-panyrd it za -
l'ni arlnal. que no es smii una
prova ben clara dc la seva
feblesa, perdin1 cn trnttar-sa
sense l'aglutlaanl ile IVsïperít
nnftlonal ar l'a^ii·ir que IVnfurlin.
en comp:,? de sequl" ei seus
germans dn cafa en la seva Irajeetfirïa
^ecs ta lltberiaL \'a enfflffl
i besar !ik ma dels ijnc
millihiren a saní i a foc, t.l seva
pç refino litat gturioaia.
t;,^ per aixd que la penyera
catalana sempre vínteiara esquarterada
meni re no ï'inCorporln
a Is Caialtinya e>irii ia
ICS all res lerrei li,- nuslra llengua.
tàmi espprnr-liii itn Valeneia?
Sols que rincipíenl naniunatisme
d'avu1. a.i i.nreïM virior
semblant a ia cllahina. es ;i dir.
quan arribi a aquella energia i
estridència que d'ell ha teiTiUl,
j'ecent ineni, uu LÜari "amij-j1
de Madrid.
i d.' que això esdevinini ja
s'encarregarà quan s'escaigui
l'eixorc Po-ier central ami) et
traci,- de pnraslrri quo ens dóna
- ja que aquesta "província''
que és de |ps primeres <.n tributar
a l'Eslal espanyol és, en
ram i. la 21 en rebre els beneficis-
. i nomeny- la ineoni-
prensibie roll itlel.l it-'ts ^oldieS
valenrilafl-s, que eíiriÈefiïen int
abandd. rnenlre vctintl l'tiíii in'11gressetl
altre» regions dc me.
noi- miporlAneia que ia nostra,
lun sols pel lav.ir de! re^im.
Eduard JVlaettneí Ferrando
Entre el clericalisme flamenc
i el feixisme való
eí mum de nu
EU írsuceiií. hrtit \int;ut celtbrant
aqiH>l* d*B el lerç cciti.nsri tUJ naixement
de l'a^Ci!. el í;r:iii iiU^cí i
maicmjtn:. A li Bibliotrca njciunal dc
Paf is Oii ronscfVítl ÍÈS nüJiUH'rrts
'iul- Jc-pk- dc la Mta fiftrt el> heteiis
jercn reunir cn un àtbumi i vm ío*nïcu
elí ínmo-ui " IVu^nut ms". L'li
£i j íòk fí tvaiicè-^. ÍÍi1iï;ii iI de Ryu^elMMttf
lu curat d'tícani:iMr a"jue>t.·i Wcrits.
Í. segons- Çfl que publica la Illustratwt.
ha llUetpntal qiK atpiestí i-if.cnyatavrn
scdlN:rinal>í]jur no r- fkíuda a l'at7.\ii
o a' eapfici. *SÍ bom cerca d'imitar
auuc'r moTiBrterti 10^0':. il-.u Rnugíinüiiu
boni cí dúii^ compte d'uut
ftran dc&ptsa d'tnerpa i Que ]□ ini
que CaCrivia obeïa els impuKoj d'un
síiiema nerriòs vibrant, impetuós i vulunlan.
Amb tut. Pascal nu apaTcix un
impulsiu malgrat l'cxaliamcm dc la seva
sensibilitat". Rongemont conlímia
dicin que resmptura de Pascal dcnina
la rafmio>a dc l activiiat intcllectual ;
eï retard enirc Ja CMKCpeió ultra ràpida
i l'cícrip'UEa jecc. irada, impre^flCBia:
potós cà uobri «1 Napo!ej i cn
Bwtbotm Un iitre caràctír de l'escripiurj
de Paicai « la bèta imniüittiiiiia'.
: "feicripnn j éj scncrainicr.t
lie.'gfta i neta. í quan hom pensa que
fm traçada amb una pl'jmj d'nea. hom
se ígíp-èn rie la gtWa Ferateu dati
tret; qua efir.cidcixen Imip ;*1 llcua'Tcsa".
Ir.i í>abiJt que e!> 1 Pe:i?araonis"
foren escriïs per Paseaj durant la
greu malaltia que cl portà a la tomba.
EI mnvíiTie·nl flampnf e&tà
tíijipíl ptf In cicftOHt, J·-n fftp
pftbS dTJUll i"'[i;i. l|eV*| dlJ i-íMlr':
í'onliadi's tí'L^|iwn>a i 0 llíiUu
i»'1 hi força ítie fé a Plundros
ki o|erh3i|is£pc n&mvoc es pií
aviat çiirl d'í^perit. ïuneaí b
Ja f l'adiciò i cl ril« i Li m's.
lluita i-tijittií ííI t l'atií···s h e:
Cfiia iiiiitiiTa la seva !Lii!a rtuiIrít
fi jju'JiMinsr/u'. Kl iraniTsón
Ips ideej nov^s. la indlf'
lèruia linvani dp ia ÍV- í-i dtib**
1 t'ï floL»r tíf la rcJlfurrl ili-l;
tinsims dirs qua U min fl«jupju-a
d^iiHHiítt eflcfti·fl . £1*
aiK i -i nt s; — la btn Sf.-in flnmi'·nca—
vft^ïonatislpfi, tliripoiit*n i-i
nio^ mi^nt d^t i ''i-'i dels rnp^-
llnri>. Aqur.^ls. §fl í'p» en d'^ÍÍCcif-iií;
snfleil al davaiil de lo p*p'Sia
a vtdar pt ís s-ímis (lipu.
tels.
A los ciuJ&tf, e! inovLiiierii
prmrípalnï^n? psrolar. S ' han
poguí vniriP fn a-qtir>l£ darrers
mnín^, mi la piicíficfi B^Jg^íi.
íiei h'> iniT·í.i-.^ i ^. l'.ls f^í-l iiii ianl s
dp Brusel pçtupírMi itn iJ. i.";
sobre 'i profesíor Wfrnwfrïen.
iliii" i"* pn 1 1 i da^i lie I.'i L'nn'^i -
silAt nacional fLun^m-a. a \nvprv.
r-N r-íi n.Üii nlft ÍJnníPiH·ti
han onvalt i dívaslsl Ipfl e^poIí.1^
fraiirH^i-^. . :i LnV^rtlft, I.i
casa fJfl profosm- SrUiks. ptli
tNinn df! trani'óv. \\n c^tal a^ -
sallsda irva vp^njc^ tu y- ^
temps.
Els -diftrií qnr-' pi^r'-'n la rampa
nya vMflfií. (>.i r'ien nnnh u n
odi i unn ironia .írl> flanKTh^,
com ïi-i'a.ftit) ell? ii-ss m t-n pnoi -
r.i. Al í·u>!a» d'uiKò U'* n-la -
c\r\iï> da r-alalanAi i l'iislullaaí
són un chíI i' m miii t ■
Alffii trobarà nnt piitiíUms :i
Calaliinya, li* fi rilirïtt-íorH r)i*rii-.il>
ilr-j niemiiri 1 ismo rianit·iii·.
JVtyi hem tii- dir. prr drr liH*
la tvrHai. oii'' ti fi-* i'! iiiit'Tii-s
^·lIl elei'ii -l is. e U h. a Ions -.'"in
fe f vi si Pí. 1 üs \ .ili.ns per tluiíar
eoïll Vi\ els nit' i í>i 1^ fi;i i laimailíir
> tjUR l·'-M Mi íel lí'é^scn "'Is
riarnf·rK·í nb s niiwnhnwos W'^n
al -i-u faviïr. h i n ej o.it una
"Lli- i Xa.- .il V:il..n.i" nne lú
la direnció ■ i n ral a Lir-ia. [.«a
fipriii'í·s jiM-v i-mmont^ d * la nnti'lo^m
d'aiU'^^'-t A«-"ri.t(Mó
Fi3n . naí Uí-alm-MK , .MussuiniL
Matirras í Daud^t.
Els valons pslan ^n minoria.
Per la:il, i·l Ki ,'ia in.ti , . cl <;.-Vtsrn,
pI^ fuig dfl le? nian-- La
t-t :^i ène kí in 1 1 .i la nia iru iii
> 'i T p-.in j! SObrí) OÍS li h'l u d os
fí·ïXïsles·. Ant rparl·nmfnï ari. ani
idemocràtic . rniracoliMn , pnr
liiiii, i'l íiif'VirrH'i'i li d-* ri-si^i i'hn.i.
El fi'i^siiM1 ^ alo vol Miprp.ir
lu crisi do disgroíïam«nt
aínoanl hI> Òrgans d-* govprn,
que liaa tolerat la t-ada dia crei\f-ni
pr^pondf rància flnmAnoa.
La forva llatina ^ Bèlgica -
liiii.-n ^'tia tiispfisal 'Mt los
i.'i-iulpina.i.in·; pnrlaa'ientnrifs .
i-ti I i ni ri ti ae i- 'na ÜMno i en i-N
grnns iiU·rf· bancarirí. Cal a!t;av
ja nu,-.-,!. El Jr iíi-iijn va|Ó t**
r. un tnovi mmi
t-o^üii, un moviimf-mi
rihjniM ri (iüv^rn sorlil
Par laiiu-nl I la U-m'ia »'•«* la
■ l· i in i r i. ..Ii-jii'- qittPi M aurnts
s,i cm .nnpant prr l"t Eufiipu,
;i irav'-s A* ta Mïva f>bfa mUí
t« ■■ |í.ii rwl \>:'·-\ i·il··nl a.
La "Lliía Nacionar a Btlgira
fa molia pt'upaganda no
'■'ilnnn-nl piil·lira. --irn» [invada.
AiltH\í!a proi'iaMtnla pr(V;tíl;i és
I.i n. l i eai ae L'-M-l i a il'afini'sl
foixi^riin i " I quo f'\ ilistiiiïoix
di- llàl iri, '}'<■ un pnnl de mriro -
a ni i í Liiuon*' :
iv i ..{. aiiu^^la 1
• ;ti|iJir'> ;[
l'^ser (Jii-^i'Mlal.
aiilí-nor. ^Anllt*
Jiiui nirintir*1 !■■
el ata "píniri" i
qilij p#»i Fií x-xa pi
ra i-n irat* a VAl·i
i, cu r
pi
■ Lli.u
nu n
Mlll>l •
la
I W
n.il
drol tfc cunftjsi
i oh niorntir.
p:ii:anda fa
iüiai-fo, pol
I- ■
ftü LA drnt d>' conètxpr slí lepiiliian^
((tir han «'iiitnt uill'*nornïí'iU
a la ieva adinissn'i, Es
im inovinionL uipariJl/aL cn l'oi-,
ma íJ-í ^Idíaa. Cada 'iXitírí' fa
í;í teva ( adona. Los límos noves
no poden roUu lonar -so amb les
línies invjtibíos que nti^ei) als
Sotis; riilars. La "Lliga Nartona!"
juslitn.ava no la g&lro
Ifinps. tn tm mATtitttu a<)uo$iu
"Kl msl qiift os Iracla do oomhjlre
— deia— ió ntr-'U profuados.
Itau , ahan.i r\ü?. lot t ci>
ol sistoma d'üiçamlzuciú dols
grans pariiLs pnlíiics, qun diftposfMi
dc una'sía mil jana por
Orientar I dominar ol pon sa -
iiifíiil fií ïíis ITttlSèt — flinns
È·tibvtíDtíjnnats . ions SPorois ,
sfrveíi iritiriii inacui. chenr.K Fidols
t joraninia òrgan ilzada.
Darrera' do W.s ra^aiif1? illununadis
do Ics or^aml/atMons políliqucs
hi ha sompre orjunil-
La crisi bel^a
zacions rotorvadfs, los quals,
oi dftffRfllVIL bvn qm ilingi.-!!
i pidJitra dol tíovoni Xu Im tU
M nos. mos. qu6 un aiiljU poiomiiairo:
acosíar-s Jii amb )es
'vos matetoes armos. nu a la
um dol sol. sinó amb louVes i
■i •■fun-Jos lilf racioní."
La "Lliça NaonMial" vol osar
por sobre dtíls parint puJí-
s ■ Sobro li»' 'i'S lellilÒHOIOS
i.)!fOqurs oorilradiotòriot — nuí
a eunionlan iin'iiininar als
slHíutfi do hi Sdcretal — lií lui
i Tiiilat una i milivisiblfc dC Rf'U
itsft. perciuà abans d'^ssiT soahsla.
ILhoral <■ oalòlie. Ú
uiaià h.'l^a és simplomenl
lulndA ho|j;a". La -LLpra Sfl
•ontra los íHtiftiona so'oiaiisifs
i ois "oblits iPabsènoia da dlçmíaí
naí'jonar dols paríils li -
bcrals ; catòlics, "còmplices a^tíüs
o passius ii'*ls qu'· Miboioiron
Ja un i tal nacional". Ki toi-
'• --vi» v^V. i » ..·1^>n.'i«-'
artiní:H tinn bona llista de subM'n«.
i'i:5.L.:i;! ^ i·L'till>f uhu plia
diaris de pr<'píig:aiiua. P^j-ò itns
q ra, o| foiïisiii*'' vaM ícèfal.
Els prublpmcs vins dí* Bètpica
so-i curosament explotats
per Li "Elipn Nacional". Les rèpa
racions alomanyosi la ruïna
dol canvi. .-I iVoite públic, la
"rchabilHacid deu IraTdofí i
(lí'ls vontils". o Mirin els que
aere'-i'arvii la d"niniacié* akntanya
diira.nl In Ruorra. JVxasp··r
it ió do la lliríla de olassos, Iq|
d a rrerc s vague*, l V I e f ant ia
íitirooràl im , í aLiioMJililurisrno.
cicíitcra. >·'.c., loies los qüeshon-,
i'n ra mot. qi,ic fornien lii
xarxa do l·i pulflíca interior bolpit,
mmi apmfiLadcs pol mov'n
int'iii val5> por flniiquojar la
qiii'siió nriilral. qií»; és Ja qtfcS^
iiú ntifiieDcA;
Tant. ri o-ional ;snie flamenc
enm ol ftíiXMUUt VAtóa Són MOH
viínoiiis t\v.o si'·n on tjls imeis,
poiò qwn piulo n ton i r, dem^,
possibilita ta i consoQüèncioif
Lamsídoratilos. Bigul la que sipui
In sol·ici^ que tingui la arí-tf
del Gíibmct Xhcunis, cada dt*
mos laboriosa; .sigui la que sh
pui la eoinbinaciò parlamenlina
quo cs fan — 0 SObrc eíS
caióhes. q sobro la maçoneria
. sobre els s.'oialisios — es uu
íp t quu cl nou Mmiulori no atu-
rara pas el euts ile la història^
t::re quo ptti' ara. aquestv? nuïm
bastaran por dfmar >ii P"-
hl o i a t ,l1.i u n. i ideo olai a d' I^
rtio\ inicnis tiue trcbatlun !a ism-i
Kn s formol rom nomós. oït
una iijvrrcru noia parlar do ço
(\w. ha acecleraL ol naeionausivtf
flaàiono. A ixó— li'Uoim s'híl
pol pensar — cs la OunMnactO
alonnmva dc tintant Ja miorta,
i- « lióa mena (Thcrèueïu qtw
ban dcisal cl gonotal Von Bi«^
bing : cJ fínancict ssnnuos.
Josep pia
[AcaitarA.
to Llíp k bí^ne mM
No í.l gaires setmanes aquctia nova
llifia Celebrà a l'ari! mi congrés cn d
ijn.d participacm nieiKes francvsoa, *nglcsoa.
Iwi^urs. haLianf i atntrriCwLl
delcs-ii dels Estan Uníis era rl duOlur
Cliítoid W, tkrrs. que lunüà la
I. iih m i^Mtci íciÓ d lii^une niuiUl.
Quan u.t Csludíanl a la L'nivítiitat de
Valc. in r IcxCÍS de- íaima. llttr*
írinprc ïCfíuns
cU confíreísiktes, de Paris, hauran dc
romandre cn Ihtxnat. Du vindia cu cl
qual iis nfaUlU di la nuut L<'i^?dLrats
ini pfrilltivn-. elv >t um ^s^rn^idaii
Uón dc mani plHt1l^^, ihnplitcv joinsoü.
L'n dtfa BHnbfCH da la Lliga ha
arnbat ü aliímar; Auííhm t. umic i
Paíienr no hauríeu sofert piaiathacinns
do la piíqu* si baj^ueiiiíi ío.íjiiit
un p'tc tVbi(\itnc imulai". \Jui Mfi Sfe>
rò, diu un cünKníarUia, f-í afdknnl tQ
oormcf dels moderiH til^tantdtt dr la
ment. A,u(uit Còmic b.oina Ptdtvingut
un ffran filòsof i ^a&tcur mi gran
henic dc ciència...