^nrpïP'Tfiiiyj'PPfflïiiiwiií! m Pa«Bta dt Qr^clA, 3*. — Te)»f«fi 14S1-A g § EDICIÓ DÍARTA | s n arc plíina , % . 3 P la. ïïi ps g ^ tataltmya I Espanya 7'üO " .írhrtestre ^ s Aniórtca llatina , *'5ít " " g ^ Aitros naíàus. . S3- " " ^ ANY XLV— NUM. IBÍSS—PnED: 10 CKNTIMS BARCKLOXA, DIMECRES, 3ff D'AGOST 19?3 i jspiirjuyiuaae | 'HB VIST HQSPITA LS QUE IfO í | 7lÉAf£j/ w; ^/(7f;/í ; qub han | ' 1 FltOPEtR-SE TAL COM PO- Í ■I P£.iV -DVÍOt·'HJï; ÍMFORTANT I . g «ei tetterti ■WerIM·.) iuigiMiiiiiiíiiiiiiiniiiiiiiniiiftiiimniíieniiimiiiinaiiiniMiiiiiim i E!s catalans d'avui, en llur fervent .desig de convertir en carn 7- ÇsHIOf*^— Anif sosteníeu que aquests cl paolakfa b'ianc i U pip.i. no imítep i:n rleU meus çíistqpiï ;Tt ci'Jrc;;^. s·Jnó qiií cMraf.üi un ETKHÍel Stqqiíï, Sr. 1 Exactí. DTi ta:jons. — Dcnc·s jo us vaíl dir que iíiutstí jover.Lclls sò;i unn ianípjis íic pa sucat amb dl. No n'S'.i prem nrr.h Vtstir'l* com IPi íanq-ul per, esser un iaiKjui. Aptï * ^rT Dur; Però, (jei ".li cífcíciíy? M'he limitat jsrppl·tTfi^t a establir qr.c li ;:-.d:imcnlaria d'sqLi^sf? min yon í no us deu res a vós. sinó a les modes ultramiirincs. Ko he rtit pa; nuí P"' jriuest sol ftl üuguçspp la ma- bnnk>. iiüc Woodrow Wiïstm o <[ac John R^ckcíeller. Sr. OiíjaGS. — A'cíhorc^, , (jut! tanta nisndsTTga ? ír. Dur^n. — Íí;>;idanga ? TSi-tci! Scírur (Jlie «5 cschu d'cmprRr aqv.c-it moc ? ÍV". Gan&ai.— Vull expressar que ?i aq'UCïíï ijnis no sahcn íer allr^ òoàa fjj.o copiar qiutrc dctaüct^ fk- la iiidurn«itària díís crani pbljles (tej mú::, ja es poden dc- hr. Durab. — TVübo n:;f aíjjtlRWjaieà c -n r I prrjbienLi. La nitífiíilïiat, iTTorali'Lai i scií'Jmfuuíitat d'aqüt-.ií? fwiïs caldrà o>"r)ri;iar-Tfi jlíjç a poç, rrïitfaTiçaTït una cu- qUÈstJ FrïdïvfdgaJ,,. Jn, Diu meu. tm hc iVt Ettng aplinirfir !hrr prescíjm àftifc ÉarMï de l>rè!o!·; r^uh Tern í arah laLtíí d'imb^cih aii:b capflïí íorí, Carles Soldevila UH MENUT QUE QUANYA NIES QUE EL PRESIDENT DELS ESTATS UNITS Novg York. íík. Efp parns d''! rtfirt PCjjgy, aí'íür èjíïçjnaltígrüfics, de ífiïí? anys i n^íg, molt nopl·il;!!1, hnn sigiïui un íiouIï-íiclo píir Ircà Bny?. *fg-niis ol qual i'l jii·lil. aijt.i.sla ^iKinyariX un mf\U'i CTiif oení~s ^òJnrs cithi any I nn.i in(\fjïi:\íl/.í\ou'i fio mi^' iriliú ï>i>"r íi fïiiuu HfinW el ronl ríiolí*. Kl pr^sjirpnf Jft ía Rfptiíïltca cnhra àflO.ííDQ cí&íarB caria qïiaivc anys, r-nm a sou dfi presidont. — ílrtdia- LMNDEPENDÉNTlSttE HINDÚ LfjTidres; - 28t — Srï^ons tina cslacjísl hïa* pubUcada paí Onyfirn do I'IjvIío, duranl>rarty paSsàt ïnorifen assàssiíVaU pols insHjTr·ïe^s'h.índús, cinc mü anglesos. — Batlïo. ■ ; ■ \ La Política T CQNfERENClA.'A "PÀTRIA '. . LLIURE'* Dcjnà', dijous, -o /ej rfetí de ïí' "ií, /irt Domènec [PgUçroïa dotlOrà Wtta coufcrc'icïa a VAteunt NacionaUsiíí ''Pàtria lAUirc"- (Çasnnova, entrg Conscli dí Cfnt i Aragó}, dcSciirol'Han: í7 frrtiíï "/-'a fíítiia ífc Co/fl/iiHj'fl : fo drecera , dè. !à victòria", ELS PATRIOTES DB MANLLEU A AlanilcH cl jovent patriota dc là ïocalifat hít fet nua bcllíí cscamf·adissa dc juUcs Qínf>h7iu·ut creuades amb la nostra bandera iwciotal. en les quals liom hi it'i llegendes fatriótiqncs d'enirr -les quais-cnS ts plaent de 'irprol ditir-tte eilgunes ;. . . "Èi On 'fiH cscolM Tnipns^iïilc els ultratges dirigits a la ?eva lllíire; sí sentin maleir aquóít upin sagrat, s'arroncí indiícreni -tl'c^Tia illes.' aquest és més que salvatge, mès que iiilitimà; és una unitat depeneraíía dc la raí;a. C.ttaïnnya cs una. tuarc; els seus fills són els catalans." ' "Català: Acció ' Catalana no cs tm altre partit politic ; és una iinií dc patriotes íiue et demana l'espcrh per Catalunya," "Maillieuctic; Si vols esmerçar les íeves forces a rompre cl jou amb cl qua! em oprimeix- l'Estat espanyol, aplcsa't amb- els rtcl novell grup d'Acció Catalana, on hom et rebrà cordialíssírnament.** A MONTMELÓ Dituncíietc rítituí. 3 de tétcwbre. a les onze del n/níí. tindrà tíoe a Mimlweló tm wi/iitcj d'af intuïció imfipTiolisla, ortffifnlsnt fcï Grup Col·jtà "La Bom'rada". CONFERENCIA D'EN PLA I CARRERES Orfitiiiïtcadtr per hi Jouetilttl d'Esquerra Colalatta. i com n principi de la campanya de propntjauda i orpirmízaeià (JHC aecrdü porter a eup. tindrà llac ttna coiifcrència friidíea a titrrre del diputat o les Corts d'Espanya, Eit Ncireis Pla i Carreres, sehre el lema " Soiidürisir.e", dijous tinent, d'tt 30 del corrent, a les deu dc la nit, a l'Aleneu Barcelonès- (Conudíj, 6). . ACCIÓ NACIONALISTA DEL ,POMLE- íi-OU - La Cnmisfià orqciniísadora d'Acció Naeicmatistz del Poble Nou ((idhcrida íi Acció Cfltalana) lia projectat per al proper dia 2 de selemlirc tina z'isilú al lutcioiTaHsta empresonat. En Jnaqniui Dcleíòs. a In íjlíal siin convidats tots ets Híieionalislcs p"obtenoi'ins. El llirr dc reunió tia quedat fijeai als Qmltre Cantons, n tes vtfít en punt del 'fnalï. Per al mateix dia tia convidat elf S'-tiS amics i adherits ijtur nmli tant cel i eatusiostne oeul-tiren ris llacs d'interi-eutors i apoderats en les passades elccetoas, 0 un i*ermyl de qermounr. en CCÍcbracirï deh fohaner<: rçsuitnts obtinguis en cei'ielta companya eleetorci q"e tan bona tuipressin prodn't enlre els eletnettts ttaeiottalitfcs d'aqnesttt indtislriosa barriada. Aquesta festa íntima se celebrarà a Jo? quorts dc dotee del migdia, al mateix- local nn s'itisldtldren les oficines elccíoeals, córrer dc Pujades, iSS. JOVENTUT NACÍONALIS; TA DE LI.EYDA Aqnesíct entitat prepara una gran campanya dc difusió nacionalista per Ics eoinarejíies lleydalones. coiitençant per itn iiiitinq que se eelchreírà ois Camps Elisis a darrers de setembre. ...-! l'orfe hi prendran part. a més ;nès íl'tirodars ciutadans, ch senyors LhíCrjort. Pou i Sabater^ Riera i Pnnt'r. Serra i Morel, Roig i Pruna i Dnrmi i Albesa. Presidirà Tacte el senyor Macià. NOVA AGRUPACIÓ NACIONALISTA La sclvntjna passada cs roïiífííifí cl Consell directiu i adnibílslraiin dc la nora Aí/eupacifi i setnwnarí nacionalisles vSempfp Avant!'*, adherits a ,Acció Cnlnlano. en la scqnent fornia: President. Miquel Aíttsent; secretari. Wiiíf:-eii Coríonyò: cai.ver, Domènec Vallès' (idniinistrador. Joan C. l'arré; vocals. Ramon Alií i' Pere Giné; reductor' cu cap, R. Pabrcf/ol. La majoria íl'aqucsls senyrrs són els fundadors de la Joi·ettttit Nacionalista, els quals se tt'lian separat, dísconforítiçs anib í'aeluaciú que 11 t'ol dnmr el senyor Maelèt. En l'edició próxinio del seu porlnnlí-cw, fnbticarou un fnnnifest c.rplicant els woliux del seu ingrés a Acció CaioUlnn. i cs proposen fi-ríitiífar iiiíni.5nvieut en pro dels ideals nacionalistes, lant n la ciutat cetn- a la 'comarca. NOVA ORIS2 JAPONESA Tokio, 38. — TA l'omí.iï.ri'üshi(Ja, qiic tinvia esliil. nnmnnal. pi'inioi; miniaíré interí, ha presontatral Mikaiio 'l.i. sova tlimis'-' sM í la. rlftls 'spus cotòpariys doCab'inel„T-'llfldii>, ■• r Les Arts de l'Extrem-Orient 'Una fld Ioí . raons maj/trs do l'MÍUdi dc il'Orienl, llunyà, és seguraliient. la unital de í'espeítt. humà- coiistalíida en aquell vastnssfm'.coUl^ieiil, lan dïsíctitblahle a l'Europa ties de nonibrofos puuts de infra. Els sen(inicnls dels homes ací i allà s(iii sovinL ían genèrioameiiL semblaufs que .àdhuc allò qui! nu la Ilialòria de J'OeeidetU 'pot semblar parSiculavismc, eoniiri^òniiia o al^ar, eà repi'Oclueix «xaeli·, ' do maiierh surpruncul. eq la vasla i cauiplcxa |Hislí)rin de les. Icnes ïtsiàliques. De \efades aquesta a 'o £ í.t tí d i-tí afhu'ra tii"; cariícler cronològic. Per aquosí, cüiitii' de la tinitat, (íe 1'ü.s.pècio lüimana, doncs, la negligència rlç.l'Orieiit,. parlíoulanncnt d'això que os coneix per Exlrem-ürictil, ós un absurd lan grari..coni 'Im seria el negligir, do . í liellctiisme. la Gràcia hel·lem'sl lea posl-alP-tau^ ilnna o híí la Grècia pre~lie!-lònica. La nnilat de l'esperi!, hum'à titi la efthslfllft. solament la Història. L'ari (ii'mhij. i per eerl de manera be'n riislinta. Així com la Hlslòria-írts o.ïereis certs-paral·lelisme?, convergències i «•íincnmilftncies eitlrc l'home blrtiie i l'tiómei groc, l'art, ens orereis rlissanibliïnees que na íuntifiquan meitys nqíiella unil:il. Eh aquesta langiUto maniíeslaeiú de l'nsponl humi que es l'Ari, l'Uriçnt i rOuculeiit, si hé no coinckic ixen, bé cs «omple mení en. -, Les Aris plàstiques, literín ries. musirals. ete., però sobrelof les aris plàstlqitcs. crislalMLíeo 011 escoíes. I emlòocies i vai-ielals i 11 fi 11 i.l es, les,qua!s diversificacions. perd, es puden resumir en dues lendfnicies principals: Realisme i Idealismc, 0 bé. si es vol. llcalismo i Lirisme. f/Oeoidcat ís esson^ r.ialinenl.- vsjLlim:: . J'-Orian t- . «sessencialni>;nt idealista. Tant l'Orii?iil rom l'Occident no són. pertV, eicJusivamcnt idealista ni. rea'lista. A rOrionl hi ha arlisies. i àdlmc. escoles, profundament realistes, ile la maleisa mnnnrn que. n l'Qceldcnl l'art, uleaüsla ha l.ingtít íonradprs Hia^nlHi'.?» i t'ins osr^te» i feo-. ru>s i ni rhisei-amnii! nlealisles. If/Oneal. però. ,';s. lan sim;ii-. Iarme.nl paslul en l'MeiiIisme. que aquest st>nlimoiit ho colora tol. ile "la aialeisa manera qu.i ..'i jïealisaTO p;i o-romà. ia mn- t>:!' la seva cxIjeetaciíiiha.·.d'íasct' oijcàra nW- Jor amb oeasid de Ics presenta-lles del realisme de l'homo gi'oe. Poder veure fobra realisla dels mi) Iots • artistes del m«ín irtea:lisla.' là iul erprelació rtel móa exterior por aquests poderosos .fantasisles. això ha d'essor per al nu inicial, un dels cs/iiiveïuments que filen la vida, ona diaquosles deseoberles que reforr • cen en caràcícr. que ubren una finestra sobre un món nou, tjuc refan, b trasbalsen! 0 inionsi, fiquen la porsoiíqíilai. líl millor de les arts de l'Extrcm-Oricnl. la'n diferenls dc tes níjsire.s. ès que, un oop passada la sorpresa, , nn cop realitzat el deseobritlient, ,aqut,'il inlerés 0 aquella dcfieeíaeid no minven- pas amb la insrstòncra, pobretot, ^i aquesta" és una insistència -inlerrojradora. si l'estudi acompanya i'eneuriosiment. En lal cas la del'coíacid auïmenla amh el coneixement: la vida d'nn home no pas .suficient per atènyer el cansament, per esííntar aquella déu dç fruïeiú aríístira. L'Art Exlremorienta'l cs tan extens i variat, eslà subdividit ert tantes i fan heilles províncies, que hom pol alieurur-s'hi indefín nia ment L-om en la bola de Sant Ferriol. Joan Sacs Converses filo lògiques Canvi de decoració LA SITUACIÓ D'ALEMANYA XVI. Addició de no. Bastà que hom aconselles de no ometre la partícula no darrera res, cap, mai i mots analees qi'ïïn alyjn d'aquests 'mots vu anteposat al verb ü'nna proposició negativa, pt-rítuc fessin llur aparició ci\ la lltugua escrita construccions com les scyüenlíu on íignra nn no aícgtl ii.tlrff-.i'innieiit ■ o-Kir.l paía» - f'fj passar scitse que Cap d'els no se n adonés. Ko mai bai'in tost uea casa sCTUhhnl. No mai no Hm'íti r-wf ran sonlcnt. Kn cl primer exemple, el 110 hi és de mes : la construcció correcta és : Va passar sense que cap d' ells Se n'adonès (cotn, posant cap darrera el yeeh. es diria í'ii f-Lisser sense que sc n'adones enp d'els, i 110 pos Va pas'nr sense que no n'adenés enp d'elis}, Kr. el seiiofi exemple, el no no s'havia d'aíuntar a l'adverbi tuai sinó al v^rl-, ; Mai uo tioz'ia vist una cosa setnhtont. En nua proposició netrativa, cl jio afer.la directantent el verb { cs tri i verb nu--' s'ha d'adjuntar i no a c;.p ïilire mol-, el trp tle collocar-sç tm. mcdiatainciU davant et verb o solarnent Separat d'ell pel pronom o pronoms febles coniplcmeriíE d'aquest verb. R11 cl tercer exemple, esta bè cl sc(rnn "o. però caí suprimir el primer: ,Wfi." ne í'tiítiun vist tan cautettf. FI nillfor mitià per saber sf.l'.Tddioió ile trd a un verb precedit é'alg^ins dels mots res, cap, mai, ctC-. ès o uú correcta, és de posposar aqnest mot al verb i de veure sí llavors apnest vn amb nó o sense ; efl el primer cas l'atfdició de 110 al verli precedit dc rfs, cap, mai', ric., és correcta; en cJ setton cís | és errònia. Mai no vc és Cfirreclc pertinc. amh Mini posposat al verb, diríem Are vc mot. Sense qne cap d'ells no f,* ii'rWoa,^ és erroni perquè, amb cap posposat il verb. ao dirien; .^cní,' r|l(e uo ,rr n'ndonès cap fTelis. sinó .Çciiíe que se n'adonís cap d'ells. P. Fabra La situació a Euf poa El viatge de ttf. Stanlsy Baldwln a Air-Ios-Bains ha eslat ppetex per a l'opinió, per Insinuar la possibilitat d'una entrevista ar^tb Polnoaré, t qut sap sl el veritable pretex han estat les aigües. M, Poincard, smb tot; diu qu« ell no tiríL oap pas, per6 que si Pflp. Baldwln pron la iniciativa, et! no refusarà -?as (a conversa. La -premsa anglesa oqnttnua els diferents sons dé !;> seva diversa polftloa, oembatent, ja deola-' radamant, Ja amb molts mod^s, «1 darrer dtsours do Palnoerd. EI' "DSIty Ohronlo'e" nub.lioa uh Interviu amb 'Stresemann, segons ta qiual - aauest se»it>|a bon dlepoeat a modificar, amb molta. mesiura, perà, la fava pnirtlou Ets viatgers frartcèst I atemfiny. n Riíysla', Os Bïonqle I l'exeareelfer Wlrlh, treballen a qui pot mer, per quédar-si &míi cl «ornerg dols asv.iets. (Dcí nojfre cir.-iaí especial] I.a par que el gabinet Slrcsomaun p-orti à cap una polírica d'im-posios verílahle ha- i;anvial CU quaranln vuit hores, (olalme'nl . In decoració ile in vida alemanya. l'armiéticí fins ía fios tlies Alemanya era el nals en què cs podia viure més bc i més barat. Ara. de cop i volta, amb una r.ipuiesa iulmiuanl. Alemanya a'iiíi convertit nu el pais més car del món. El preu de la vida. de Barcelona, nuo passa per una eiulat, de Ics més cares, ha eslal. balul pel preu dc ia vida de Berlín. S'està produint cl procés invers qns us explicava eu els w'licles anteriorí. Durant molt dc lemps, cl preü'dc les coses augmentava més íenlament que ■ía depreeiacíó mare i. pei' tant, que ral^amení del dòlar. Era el tem|is p:if,riós que prendre el tramvia a Berlin, cosl»va un còníim ile pesseta: dormir lola Ja setmana, rines posseïes: prendre un-Cfffè, tres cèntims dels nostres. Ara això ja s'ha acabat. La por generalitzada de ïa possibililat d'haver do pagar ois Imposlos en marcs or, tiet fet. que1 els pVeiis de. 'les coses augmentin amb més velocilat qu*1 ia deprecie-rió del marc. El coinerr.ianl preveu per a là nil. a l'hora de tancar la Borsa, un aixeonmont del dòlar i al ma li dóna n les coses que ven nn preu superior, de moit, a i'aitpment que aquestes coses tindran en mares paper, donada la puja dc la divisa americana. Abans, el romerciaiit, davant d«ïl dòlar, son^pre os 1 robava en descoberL Ara es cobreix, eiatreradameul i amb vln t- i-qaal re hores d'anticipació. S'ha passat d'un extrem a t'altro aaib una falla de solia fanlàslies que "tfeniüstra que la earaclcrisl ien d'aquest país és .f'ansia i la. pila feria absolula, això és. la barbàrie. No hi ha mesti'ra.' rii eónloncid, ni e'f tnéü mínim desip d e , reílexló. Abans de 'la guerra us deien (jue- l'alemany era un home cspeaialmant dotat peca l'organil-/ació i 'la disciplina. Jo aixíi ho duhío perquè veí? el que passa ara. La vida d'Alemanya cs la cosa més; caòtica que nu hom es pot figurar. 1 em sembla que si l'alomany liuçués aquestes virluts. seria ara.' en aqviesls moinenls, precisamenl. Diora de demoslrav que posseeix les tali virtuts. Demoflrar-bo abans, en temps del vent eu popa, no lenia cap mè-L-it. com no lé ea|i mènl. per a un milionari, demusli'nt tiue no ita roliat mai enp linuguet. Si el que passin a fa una setmana no tenia sentil, - el que passa ara. encara en fé menys, 3o uo comprendré mai que el sastre qne em fa nn dia un vestit per quimB pesseles. diu demani, vuit dies desprès, pel mateix treball sis lliures esterlines. •Comprcmlrcu qm', preu per prou, val més agal'ai- el treu 1 anar a Londres a vesHc-vos, Aquest exemple es pot, (junoralilznr; lan simple rs qui peiuna cursa de Iram us ifemanin un cèutitu de pessela. eom seixania cènlims. com us demanàveu avui. Tan siniíile és que els Vint volums do Ics olires de Goellio costin uu dia Ires rals com quaranta daros, que és cl seu preu d'avill t'n hom es demana prr íjnè aquest pais que !ia fet ftlitïranes urbanitzant el bestiar bninà, tm ha saiml íit pngar Semprti per una cursa do tram, deu eintjnis i per un llibre, per una corbata 0 per un vestit, el seu pren vcrltafiir.. .Mentrestant, la baixa del mare s'accentua cada dia mes. El ííoveri) ara lira enila riía n ía ïircuiaeió, quaranta vuit bili.ms dfl marcs paper a! carrer. Es una xifra fanlàsliea de ta qual se'n pol dona-,' una «Ica. només, dient que aquesta nuuilanya de marcs., cap nmb prou feines en deu eamious dels ordinaris, carVOpfats a seny. El frovern fa.rít tols els possibícs per retardar la decisió — i això perquè cl mercat- dc íííuve^ estrangeres í la seva exportació n Aleaianya es relraliha — d!.tnuMar aquesIns loues da papcfíissa. però a l'iiltirn no tindrà més remei que, fer-ho. Aquesffa xifres, lan fantàstiques sijn un doslpi·b cn les operacions contei'ítiiUs, 'Arriba •un nKyimil qu.n la mà es eansiV ri'eeérilirc «eros, els 'IJibres dit eòniorç. e.s I orneu hidrònics. lot óitaevft uh emiiull i una barre¬ ja de xifres astronòmiques. Lta-i vors no hi lia més remei quei fer una eonvei'siü i tornar a ecu mençar,' Per tin militi dc marijs antics, us ci(íhcn nn marc nou ; llestos. Àüí> ja hà passat a Rússia i a Polònia. Polònia h* antiílat l'enorme primera emls^ sió de mares polu.es i el maru de ia segona emissió cs ealoulà que havia de valer un franc suís, però 'la depreciació de la moneda de (a seg'oria sèrie, ia . S'iia iniciat. Rússia lia anullat per dites vegades les seves suc-i c'essí^'es emissions de ' rubtes^ La tercera moneda bolxevisla, (juo f.é el valuv dc ta lliura an-> giesa, s'aguanta per ara. llespccle dc la depreciació del marc, no som més que al co* mniiçament. Avui un dòlar va-i lia cine. milions. El veurem a vint i a trenta milions, si Déu no fa nn miracle o la rc-j sislèueia a la Rnhr uo s'aeabaj Ja dí^uéjem :quo estudiada la flepreciació del maro diagràficameití, se'n írou la conclusió que ei prou que arribà a tenir et ruble serà una futesa peli-i líssima comparat apab el pren qüe arribarà a ietlir el marc. .Mentre Sa sesisténeia eonlitiuï, ■mentre es tirin cada dia a tà circulació bilions', i bjlions de niares, no UI haurà més remet ■ que comptar per milions. I com qúe l'acabament de la resisíéncía, per ara, nn cs veu venir, per enlloc, abans a! contrari, iotbom sembla resignat .i de-i mana amb una inconsciència remarcable que el govern iníen^ siflqui la producció de n>arcs; és ■ per això que deia qne en 'nqdesi afer no som més que al eouiençament i que l'horillú és més cobert que mai. Aquest canvi general de decoració, es fa, naUiraíment, visible al carrer. Un disminuït considerablement la circulacid defs automòbils, els tt-amvies' van buits, a ies tendes i boti-^ gues no iii passa, nua ànima i els prens dc!s restauranl-s i bü~ lets s'iiau tornat definitivament inaroessibles. Si jo no tiugilés obligacions periodistiesues eíh començaria n dematiíu-.iïuin inn levès té per a mi Alemanisi, llevat do la seva baratura. En una Aílemanya més cara quo qualsevol· ailrc país. no creo que els alemanys mateixos s'ht rosísleixin a viure. Un hivern a Bertin Kcnse la possibilitat de poder lenir una ealctaci·iO a hon preu- i sense poder lleure, dc tant. eu taul una ampolla dè vi d'el Rin, lé molt poca gràcia. EU preparatius per a ■i'bivern — aqui ja fa dies qne som en plnun tardor, il-luslres i poc envejables estiuejants de Caldes tpa! — han sofert uh alur formós. Això que per a vosaTires; cala lans qne viviu a Barcelona, jin lé rap importància, per als alemanys; per als ciutadans do Eerliu, lé una transcendència riuisiíi.-rable. és nn problema nacional. Tots els aïemauyi que no han pòfínt romiirar carj Inj somnieu en el nostre sol i desvariegen pensant an la nostra mar. En aquesla hora lan trista de ía tardor alemanya, a m l.ja farda, quan les coses agafen un ofor i nu color de viïiaïirr a través del vont qne arremolina la pluja, és uupossilile no pensar en les terres rto so) amb írisloSa i envoram-a. Llavors, perdeu la noció de la ch iíitiacid material, renornlò imjn;es'si<) que l'a Btrfin WHn tv einln! desapareix, olilitlru l'm-' nfjjabie confort d'aquesf pais i u.- fa l'efecte que viviu en una lerra iuclenient, qne aneu perduts per aquests ajgu.tmoHa de l'n lla Pnissia. que no teniu una leuluda per refugiíir-vos i t que de qualsevol bosc d'avels del.s que s'eslédon sobro ta pln-iia iníiJiila i incerla com un enorme airma! anlediluvià. us pol sortir na "homo germànic", pelní. rober! de pelis dC moltó, fh». ien i dcsaííradatde. I entre (uisa'l res r s'eslén li tot Alem.iny.i la moda de ferse posar la butxaca superior de l'nmericana a ía dreta, por eompie ih l'esquerra, com és costum a lot arreu. Això és fet pensant amb ta desí inaebi (tun fenen ic!s vestits en aquesla època atemanvq, pln efecte; és rar el vp.st-il que no Ifïjti de passar per la prova cTésser frirat. Llavors, la butxaca fa la sova aparicíi) a rrsqiieffa i ramrn'i·au.i té loles 'les (ipanftneinà deKif j.ililcs por' passar- crun a nova. atu t-j el que e« volia demostrar. Josep Pla Berlín, ugoslj -