Dimecres 5 dc setBnrtn·o do 15123 1A PDBLiaiTAT Pei' luanüa d'espai n los dnrrçrès edicions, hem dnixàt de puijl-icar )a íessenya do ÍB conferèneia'qu» sola ol •ema qu* rncaiK·aila aqupíios eatiles, fio'níi el proppassat dissabte fjl senyor Joan Capó i V«]1s, ífispóc\w do primer Knsonyampnt de Maiïbrca, a Ili sot^.olo-. Agrupànfl Cultural, Franoèse Aragi5, títi útiíi, Aq'ieslíi conferència TorgaTiïrzaren els afnmnes i ex-alnaines (Ic l'Escota d'Aris i Oficis dri Districte X. T'na í^leoÍM conc.UTTèncin d'aluiiün s i ex-alumnos omplia cl local de l'esmentada Sooielat, K! magisteri català hi lenia hol'nljrosog i disíiïi^ilsí rcpiv- \ la iaula presidencial seiftu :'- ïti'^s a iïjcs deï confcrenciaul, d prcsiíicnt de la Comissió do Cultura fie l'Ajuntam^nU seiïyor TV;ida]; el vocal dt? la maí'-ixa senyor Tio^ollada; e! presulenl tic l'.'iitilal, Kn Josep Vallés, i cl urofcfíorat de l'Escola. Ajnb hriíus paraules, cü senyor Vallès fa la presenl.u-iú del c-oiifcreneiant. El senyor Capó comeiH'a fent :;i!;í descripció a grans pinzellades de l'art cu general a MaMorca, afirmant que el poe'a hi neix esponíàniainf.ut. amb la maleixa jrriícia i ufana que lesi rilantes als tròpics i assenyaíant una semblança de rambient Mpirilus! í natural de l'antiga UrcL·ia amb l'actual Mallorca. Amb poques paraules fa una justa descripció del paisatge mallorquí, íenf-ue remarcar aquosa multiplicitat, variació de formes í línies que són la nota predominant, així com l'harmonia i sobrietat amb què s,'tü escampen els colors. Estudiant l'aspecte cínic de Mallorca, digué que elí fills de Mallorca, descendeais d'·ls que acompanyaren ei Rei En Jaume en raliiberacïú de la Illa daurada, íenen una gran semblanfa ètnica amb eh cataSanit. Dcsuoren barrejar-se amb els nalura'ls dol país, i si ací lii ha uii fon.- bcHènie, alli lambí hi a •captant la iníidència del país podrlam eslabüt qus el l^mps i la terra han porgat rcsperil mallorqui deixant nonnls rhcHisnïe amb una n.ica d'a ■ rb. Així és qm a Mallorca les manifestacions arlisti; ■: havien d-^ tenir la varielat i l'harmonia do la Xaiuvab·ía enàoms oue la sublilitai. de. la Euirant en l'ostudl da l'arquitcclura. al fonamenta en i'obsiíj·vació d'- les nies llunyanes manifestacions KTaquesl ari a >ía'llnrca i va Seguinl aoib gran habilitat i jusleaa ol procés que -rí-.-.-t la ccmsiruccLú de la casa, taní a Ha eiuüií eoai al camp. T-- frases de severa l'H'jjrovació por ;í les oonslruboSons exòtiques que- bastides por propietaris americana i afranwsate, enlletgeixen la Bis. L'cscuitura — continua el cOQferenciant — poc s'hn maniíeslat a .Mallorca. La naturalesa senstNa que exclou ...is marbres irr-bailuls per l'artlsifi. Sembla què diu més amb les fa·ocions do )a tarrn un Iros ile marbre sense poliments. I os que fe.» cultura ís un art de saló, vol espais roduilà i .Mallorca ;,i naíurettesa massa ampla de Unies i düSWfQlra loi ei que 210 està en rciació aïrin ella. La pintura en canvi hi fio:x aajli ^razi exU^oràQCi^, i ■ r tuo cada boeí de Mallorca ■ l un quadro. 1:1 pa ' ber i el "Pí-do Formenlor", de Mn. atiquel Üosta i Llovera. El D fuu molt aplaudit. Seguidame-il el «enyor Nadatl donà les grüeics i tingué fra.sses d'eioíri per al conferenciaut i es doni per acabat l'aolo. - Tribunal Industrial IVr imií In ha c!s tïfgüRutg asseuya- A r.i».i-jtnlii'ià a i/t>.« quarta íe (ïítt Núm^ni fiCrT ; i>i>r rt^lsmaclú do salaris *if l'oíírcr l^àNttial Aím'nyiu-a «ïütra t-l pàttò tVrríH'nrrils M. í>. A. IjhIè do r«l·TTr;i Otrnie Salv^iot* oontrn cl patri Valcuií t^uerm, Nàüuiro ;ts.í ; por jrccl jpftt dol íre- ttA 1-1 r·-^]^ C^t»siri«K Scacl A1sÍu%, A., i T^a PrtnprmlríWi Nrim^ru ft^l; j^cr H<*i(J«ii; iií ; ï-Vm;. Fàbregas, Vaiis i ohivr^ : Qalliüat, CaVRtl«r A.» Vilaplaua. A dos Qitaris tTonzv Xüiuero 7Ó0: per rectamarfC de salaris l'obrer Fukl Astrída i altres "dòatni +1 pàtTG Hortuaí'clic, S. A. Spuirors jurats: rntruus: Tàrrach, Fermes. Fen í ; obrers : GciiOF Bus- A les onze Número 010 ; per rccl^macrló de salaria de l'obrer Anfús Salvi couíru el pairO Francosf.: Berenguer. Senyors Jarita, — Patrons ; Valls, Caeaju'iDn, | \yi\\z\ obrers: Atidrcu, Eodríj^tz tïaILinat, música a casa seva... I sí n'hi ha de patriotes en aquests pobles que lïodeu i han ífe bastir fes seves Associacions. Es cvídcni. és veritat, que no és una ta^ca tan planefa com a primera vista sembla, però tampoc, potser, H tan difícil que no pugui fntuntaivae, \ despTti tï 'intentar -se, reeixir, reei" xir sigui de la aiíincra que sigui." Perquè precisanient en aquest trànsit es-" là !a joia .' quan s^fia intentat i les dificultats que hom troba impeílfixeii rcuixir, fiíLS a vèncer-k-s. Aqueat serà,, per exemple, cl grau mèrií , i ei grau goig dels bons amics fiiíiarmn- nics de FígTicrcSu Figueres, üqttcïta ciutat exemplar mil voltes, nu caldr^ji dir que ja s'iw preocupat de temr Associació ; però, ats primers passo?, una sèrie in /a íïànçú inluc^x nioí-l fortíonent en Paí'iitnl f/o i;i poenia ;j Maílor■;í Fa una beiHa djs.'Hprtítcíí'i cn tom 'ii-'l ijoc ti'z·U· ft| c-omúii^àTíítT\\ dft la ctinfovftnitia^ M/ilgrat ■ i:1 l:j ei ;Vi_-i>i i u ' ií."1 UfartirfK'.)^ BO r'ls [jn.-'tr- iM::ll·ij,L|iijif.·; tols ran- tíï! en i'i üjuU'Íi í". Jinulí.ftix ia a ju^te^H Jí: Miiiíft. aí|nc11a • 11 ' M:n . ■ .■ 1 : ü I j vu". 1 ,0 ;» «üüü baíii «ïa rlísLitwrsIs. Èíj tor- nic- f2í>iK;l·0Íft· i.) í 11 — flj p».C- 1-3 ni-ijlijvquí es cl tnéa ii-unií; '-í> satisfà aniïi una ajpfoxíDiàció^ vol Ja juMesa. HI sonyor Capú acabà Ja seva interessant conferüncitt d Ien i que per \a\ dtr f*;r més visibloft -iquo^u caiguis espeuials de la poesia maMorquína. sçran ïle?idcs unes quanlcn poosics: ■Perfums de Sóller". d'En.Mí.q'iel dels Sanfs Oliver; "La Serià". d'En Joan Alcover; "El sorquci-eí.", de Mn. Llorem; Ri- Cada dia que passa hom pot comprovar més anijilaincTit com Catalunya és un país nuístcal per excel·lència. Sortoía:acr.: t» aïiat ftigíní l'error que s"navia generaïilïal entr* tots nosaltres que a Caií!.iu:n ?. ia musica era única, Trien; patrïfnwtt Cç. Baicclon:!.. I dz- fjiic si crOk'ci nixò era pcrqni ú^,;camíut vwçtn íforir man;íe?ucions eatícïücs music^ís a H^rcelona. i cn canvi. mol', tic Ufli ecl tant nnmcs. i rçveitint caructer dc cosa exiranidinirír., c:: aípuf; ajtrc iridrct de la, nostra lerra. Però hom 110 notava gaire alcíbort*: fyU- 71 V^^-ry- — ■ ■ — »-« in3ji:tcstaclcn; üè música, els que hi acudior, no crsn pas cJecluBÍvam^nJ barc^lonin?, sEiïfi cala Jans de tots els indrets de Cstahïüya; no os notava gair^: CGfU erert iri^r.;!; els arLlslc? Cfltaiars. ínüsics cspccialmenl. qae íucrint 'íl-!- ícíií pr-r'io^ per marnea dc mitjaiïï síleqpiïís per Kiïjyíec llur aníicis, restavefi a Barcelona. Oíslfotiíial-se amb els cc:ah:"> d'Uqut. Ara, petà. cada dídt IHcs forií. Cataluny£, cpcb rucohrada mefi i njd* la stva pcrsoFi&ilitaí, rot matiifcslarec en la músic: tal com l^. joiosaUKÍlí, i Cícsmpar arreu dels seu? pobí*ç aqer^í ar! meravellós. íení SCiltir c^i Gidaptlïn ïa música amb tot caplendor i türcïnt als pobles les vens dels seüs litis que íora dVlls han accnscgaïl excel·lir. 1^ ^ur.l cosa je'ns fa ben visibte conletnpíant "estesa ràp:óu. \ ílüttíxfnl d^fcqBCStós institucíons^ dsQQcSls caps i ca£4ls la múïtca éjijíï diKfi d *-om d'As-ocíacions <\z M'j.v tfes linys dC pneient or^anitzaciú. Civíilüpyss s'ha creat ix-r çííà sola i pçr saiisíw les sei.*s nccçsaütats cs^ jhr itiials» v r. ii A «wtiafij o"> s d c T^T ús i - ca, toteí elles jilents íi'cv^'nvràrícia i amb nu'-s Incensa vivia w cafhl hora quo paÉsa. Que squesia pa^xancu ús veritable, t-s real. Iw ocuba :rar ivira. « i ií-t recent íítitti, ouc ens ha ó'^tuplir ^ toís üc joia; de fa pocs dres el iTfarihTc drAK££iaciútu ne MÜt í.:c:: criades ):a variar cn aagincní. pasïíipi lc v.ii: Assocracíïus que lli nr.vb. a ik-i:. ï 115 scnii}]^ Qtif velen Hír alguna co&af/ Kl ífí d^àver-W tieti A^ctcracions cii: 3À£sica n tt nnslra terr». ttilrt v^v; br c m j'^rn. " UfiCUfliaí a In rt*ftí.ica. té «itÇfífn una valór mnl; stí-í ala, i ^ la 4e V "'^' CitsÍMnyïi f^im exç'm?^ ^.VíWiï t jt cï inr*n itiuíkaí. >'n hí ha cítli Biés ii^ís que, proparcjonalraent, ííníiti tina major orgaaïti^ió wuV^al (|tíani a i-r.tifaN dc coocert. I sà ^ín^ J.i «deté (ris anys dc cix-^rJa ta prími-ra AssoL·iarió í'na. ^K,- Bíjrceloita, mirem una minueta iftés «illà > fíEctttrjv-uos He preATriríç "n ^í'iriíV. tupl^t tTA^abciaeyfiLN catjlaaw d'alií Q p^cs anys, Con·tliíiïEut vi» tiMKívi ;;t iris:;;R.Tabíí·. Olleria, d'ite?. totü visgàda t|uï: dtp.'-n d:- fa vchiTiía* íHh çaiaífins vi-nr j ;jvbi üna rt^iliUl aítucítci hf-'l'-* prometen cíïíí. '(ul pr^urMsim (Hf'irídfC aíiutstj) hpgà'niíïTí*'5 rapí'líuuenl. valent- Hí'i ib l^íí ■'"b tóUtj'lU'· 'I'" <|nc nriJÍHJJS O-Vp-: " r. Cití(tí*ÍH ajtletÍ>C t"t; cN aTTjíCS ipic 'íe'í dè ÍÍjts in ■lïi ^ *i]lgviin aiar crraUt AíwC^adotr Cnlilria ajudar tu atywr*fa ia-;cí; b Líiuft Xacií/Jial íl'Assocíadot^t íln ïfà^ica i fi111* catiasei: portés el seu !;r:i &ndí$tA? Gens ní mica. Jo sóc hí} òomorcíant honrat. Venc- im proàucte moih buscat a ranomenaf- país sec. Nomès qúo ^1 venc a àJia niar. fili. fí>í {Jr^t-'O. 1' ; • rr* - líassatï htrib còrregamoTils d'ï whisky i mai m"ho acostat al territori amerk'íi n nna dístím■cia menor cic divuit miílca iriarincFí. ÀQUOst comcri; iina mina d'or. fi c ní. ífuo es guanyava la viri;; fï'e^aïií pl«ts üls- petSlà r^ínurani > díl ^flasail, avui GTl sràiiïc? a nquostà pGíÜm íiIn^ofaí. ií'^ bans StunlrVinker i racftU parlioulflrs. Ej.·í guanys que podeii fér-se import ant whisky no tenen n ni compto. Conco un horne quo va emmatllcvar diner? per comprar una harca i al rap dr quin/o rijps havia paçraí cl (fento i deposilava al Banr prop d'un iniljóde franc?. En conjujnl, hem fef. passar als ISst^Us (jníf.s woíïí$% aQuc^Ui Icniporniiri. pfop (Te do? rnilionp tío íatx&B 'i^ Ifqnid proitibit. f-n poli-ttia no pol Vt-T'-hí res: ron^i^cru '<>í f-J 1 ' .' i p rop.í:';i, KÍP iiilrnní-iiiaii.s esfan mi fan imnos feïtiOJQíïa arnb yla asr^afs 'íi* ^Sgifïluniq. üiir pcçparíü de fan! on íaril [níüfs eïPOííietOïlfi qUP hcín íïg ïl.ifta fi íRíïíir ftgà raíïíi». D^qtí^sfn rnan^r-a. LolbOïll ÍWUten L Eí lector diu... L'.'AU'ANÇA db LA LLIBERTAT. La projectada renió dels reprtseutaatp díil iiacioualismü intcgràt basc. gallec i c^íalà, por ial dc constituir TAliança dc la Llibertat i fcMa Coincidir iuslanicJit amb la dada de l'u de Setembre» üna bciia iniciàtív» d'Accií> Catalana que s'emporUt tot l'escalf de l'entusiasme dels tawioi&i de Cataiunya, . ■ ; Es placnl paríar de üm hílla íniciatira, per aíegir-hi una dada bíti curiosa, aiïècdotií però deinostiativa de com en els temps quasi lieròícs del' nacimialisme era pressentida i ansiada aiiu^ata íuUdhgèncta de íe^ ujicions injustament agarrotades al jr>u d't^panya^ episudi que rctrtkm por tal dc piileíur que cn un sentit i . lii im ordre "sentitncntal havia e&devip^ut ja lïarúrs eim•signa delí iiaci(jjialiï.tcí radicals calalaiií, cl mot d'ordre d'una aviutuiça amb cís dirigents del iVacioniiíísmc íutcgryl d'Eltfkattl, cU cjuaís íéit;ii cciitieidcnl, ai nord .UMbériu. cl (ii>rLi Kuskadí Askatuta ! anih «1 nostre clam de Visca la Pàtria Uüue ! I íjis dos crits, el deli bascs i c! dels catalana, cs £0 nicii cn fer mi fervor ílo compajtfpiíía i d'amistat patriòtiques que no püdicn atenuar ni la üisíàncïa material, ní Icíi çircumsíànck'A d'aquelhí djes certament ben diferents i força més adverses t|uc le_\ actuals. Ks íien justificat íjug cl fui d'ara, cl noble i pràctic intent d una entesa amb Galícia i amb Euskadi als eíectcs d'una acció mancomunada d'aijucstes nacionalitats oprescs amb la nostra Catalunya, ens reporti a la memòria i ens impulsi a recordar als nadonalisíes d'ara, seriosament mes nombrosos que els daquelh època, l'actuacià dels extremistes del Nacionalisme, en ïq^o. encaminada a sumar e! llur esforç amb l'esforç dels nacionalistes del nord, per tal dc, tots plegats,, planíar cara, donar la batalla, rondír el comú enemic. Tant de bó gue aqucJJ propòsit d'aleshores, fill d'una intenció rectís&iina. abnegada, patriòtica, esvaií per raons i circumstàncies que no es del cas retreure, ni estudiar. sig:ii portat ara a efectivitat i Transcendència profitoses per a foí.í. mercès a Tefícàcia d'una política patriòtica, de conjunt, menada amb la màxima amplitud i autoritat dels homes dírigenis d'Acció Catalana 1 Hch's aquí un pnreH dc dades : üt "MctratJa^, del 24 dc Juny do EUKlvAm I CATALUNYA VERS U>wA 1NTEL.LIGEXCIA? S na dit i reconeg-ut mil vçgades la imperioja r.cccs?itaí íVinia IntçHlg^ncia nostra amb la noble Eiukadí com a basc dc íuturcs rcivlndicaeiiiiis nacionals. Aquci;;es aspiracions sentides per ambdós pobles ro s'han dut n. b pràc:ica pii este motivo, de çptablar relactoneS cpé u^Ut^s, íiuc esperamoF hnn dc sér eontiiuiadas pirra cl bien de Catalunya i Luzkadi. V nos bfrucvmos con mucho gusto cbino sus HÍcíMísíiurià que s. ïí- b. s. ni. — Kl frea'idénte. Lui* ilc Arma Gïrri. Di traiíscripciuiïs fetes se'n rcL'UTÜaran pi ríVcn'inciit els ardits nadoiiittuiL'ï riuc puhEiqurai Abtrri, i més els que con íeccíunàven. en 1909, el porta ven, ideahorefi xehnmiari, del Partit NacionaJisia Basci s.iiigiJàrraçnt En. Kanjon de Vienna iOpalza. La mieució nos ira de retrea-re escrits acles i propòsits de catorze anys enrera: no rttts. ropeíim-hc?, que Consl.iiàr un fet anecdòtic s=i( però que cunsiiUirix uti pr^ced^ní digne d'ésser rememòrat ara que s'acosta la celebració i'Assembiea projectada per tàl dc cOiBlltuir la Triple Aliança peninsular. Qxk l'èxit prtòidróq les deliberacions de TAssemblca i que d'ella cn surti, forta i prcpotiMita, TAliaiKa de la Llibertat ! Un metrallaíre de Tany d FANALS PBNGlk-PENJ/lM Senyor Director: Tothotn convé que Barcelona està, urbammient, deixada de la mà de Déu. Que el major nombre dc serveis públics són inferiors als dc països mitjanament decents. Que la pavimentació és una vergonya per a là ciutat que ho permet, essent inferior a la de la ciutat més mediocre d'línropn. Que des dc les més poderoses companyies al més esquifit particular, fan amb Ihirs vehicles alló que els sembla. Que la Porta de la Pau, aquesta indigna Porta de Ja Pau. cs l'Inri de la ciutat em ci fi cada, etc, ctc. Pcró suposem que tot aixó s'endegués, a davant delí estrangers quedaríem com uns bruts per la deixadesa amb què tenim els fanals, pengim-penjam, cap-g·iraís, romputs, trossejaïs. En catrvar la il.luminació n gas per l'cl^Ctrica, hom aprófit^ els fanals antics. Xo hi ha res a dir! Pcró, mircú-vos com els han deixat: scinbla una dansa d^cnibriacs en un balU'i cubista. Tanta de desídia fa venir les n,Agrj7nGS als ulls als que estimen de cor la ciutat. Benet Fexia i "Stà* lx l'KiàrsA ESPAirroLA i tCBtXiES CATALANES iyv, DEre<ïtorí [Foto 1 1 Prwnsa espftuyoía de Barcejuna lïà fet Rftnprt! ^raus esearnfüJls dtl seU ^inn iiir.uf ;i la rica p Ju-nnosi rttyU'rH Qqiai/ing, si h6 OMBCfl o fels Couvi' CCtMP^ 11(110 dl rfi-^'uhro pucblo eatvíiïit tC li ¥CH,*wííísa íre_s:iü:nr ICípünya pcf flmüimt do tot 3 de luborur t/>/r i'i fmfn·ii ^fi... rliv., cítr., étc* VÀ wti í'-a (jue flCflapM ban traetm; tbtis Ica fiürsíÍMiïrí qu*> í^-Q rftfuïètlclfl n In llongTT t ^iiíiiliiua 1 11 toley los manifcstiieiOüR arListiqucs de Catvlunya .amb mi tnarent pçippeetc > un' pruïja estimuLqnt i eJiconitjttd.Mft. llalauradanieiit. ta dov^vir» rtui' Ç-AE diticn tíTiit per les l··trnx r· *;ij:h Oprtí'ld ilfl ï'^írpurn nnavlïlil aïiècdfiUi puí- Vi- t HOÍ qnn *•) Sf-nyor AniliïlhH ïïna voLTriihi \'i í'-jïfiür í'iiiMSidiní . Dosiuvr. *r:i(f ni-] In ve^achi n'im wtiil wníU{; vnés. ])Cvò aqncíla VO i-r-ï-1:- In pi imurn. F!ls üirilH ii.ni'ri'K vurçn dij* li: Sctïí.int aúiiflsín eoí?si|ín.'í, ni Sfiíiyur AnnnMM mi prpnfiri' <'! fn*n ï pn'íiTif nr -«c aOltí IftS s^vs í-íii'lrs ifa rtH·omHiUn.'.U'} íi Giïnvpn. A Cervftrjï <|pj río Pi . sutir^A. Va contesa r u Exhibir les st-ves Ih-íms: n'hi havia pol p^TíVh;- liin Vr-íidi-fjl. pi'l sOtiyor PuifCf^dtrPí íwwyor BbriTjtx i pi!!1 iiíoliíl «í'ulír^s senyors ijfí éOtfrtn&i. si^nhíanlíiicn I. ofitula^ IK'ÍO,,,,. lii siptor Arml&An» poc itifnnnat. cn ^ügnifitt, munys ii).. format i.-n fflòlogjn, Uuvla comès ■unn eiTndii l'onuïdnhïft i havia armí n Cflryepn (Tol ílío PiscuorJííi «n ÍÍíjc ú'mmi' ti iUrvwníí dc Cafaiunya.- 1 Aqm^lu, nàluraliiLOiit, fou la seva primera errada política. Ddjsprés, n'ha vomús d'àttres quf, passant ti\ l·iwpa, 11 han perpiús xï'ésdíjvonir ministre do l 'Es'taV çg^etnvoii APLEC OE lOVENTÜTS NflCÍONALISTES Al VINYET (Sitges) Diumenge, dia 9 de setembre A tios ("jiiartn de düu es reuniran a! Cap de la Vüa la Joventut Nacionalis-ta i el Pomel) de Jov^titut de Nostra Dona dd Viiiyet, por tal d'anar a rebre amb sehyfflfea i músiüt eÍH orado» nacionalistes, i els patriotes que vagin arribant, urganitzant se a la Plaça de l'Estaeíó la comitiva pt;r dirigir-se a! Vitiyet. A dos quarts d'onze, ofici solemne al Santuari de N. D. del Vinyet, 'procedint-se, en terminar, a la benedicció de la Senyera dc! Pomoil do Joventut.' K^Euídament, gran ballada de üinlanes a la Plaça, lJüxiji;tu:ió de les quaïs anirà a càrrec do 1» cobla "La Principal do Bajjes". Al mig de l'audició, un nucli de joves i donzallos dansaran típics ballets populara-. En Ventura Gassol pronunciarà un vibrant parlament. A dos quarts de dues, dinar de Germanor a l'Hotel Subur, dedicat a les personalitats. (Preu del cobert, 10 pessetes.) A les quatre de in tarda, acte d'honor a In Pàtria, als .jardins' del Prat Suburene, Oradors : Surinyach Senties, Ventura Gassol, Daran i Reynals, íirant t Sala, Mastsí» i Llorens, Rovira i Virgili La Cobla de sardanes "La Principal de Bagep" atne'nitearà l'ucte patriòtic. A les deu del vespre, gran representació de Teatre Nacional, f la Societat Prat Suburene, posant-se en escena, per la companyia que dirigeix la notable pri-.iera actriu Elvira Fremont: PAPALLONES dc l'esclarit comediògraf Pous i Pagès, i l'obra patriòtica JORDI ERIN / ) ... -1 '-^i.^...L· roent de posar «' provn. aquella flruor íau ardcüàt àtí&i Ics íídtws càtíilBnets i do sab^r fins -i ijuiu ffffiu orriba el bim dalit e^tintulndoT. A aqnpM fi, proposeu] nu-.; uoa entitat cataianu, 'BÍBàra^J de tot caicut lïflrtitílatn— i fjip alír d.; judit-adn íiue Nostru ./■«rto—ííirliíí'Ixi tm uüoi a níiudlH ftiari:? barcelonfnu ynfi es mouRii. dins urt ciirt úqwíhUvïíïç etiouòtnic, invitant-los a tiuè amb ei fi rita ens adherínsm els» enípcdernitsí ramblistcs. Què dircni ara aosaltres per raíxecameut d'aciucsícs. nitiryjïes inesperades dc badocs que biirrcn el pas, però per complet, als barcelonins que van a pas&cjar-bi? iCs que n. Barcelona no hi ha lleis municipals que obliguin a circular tot aquell que obstruelí; cl pus!' Carles d'Oc PER L'ONZE DE SETEMBRE Sr. Director : Ara qu-e s'atansa Tu dc setembre^ liom faria un gran bé a ïa diada sí la Comissió posés cura a ço que tots els attys' havem i! de propíiíanüa a eaila nan K's qoíitte Ffjlons Eo DOMtrn tm^íó i h n dfMiftMt cico es ooïistïtíiki nns cntíiat que tln^tíés per olii^eic caofr ratjar tn gíïrnlflaóï L'urr.1 toCe* ïes terres CAbikincs. A íiqucsTs srnyors ja els h:iH oonte^t-'f: rUhï csplicàltí-lo!! qut- hí ha l'tntitat *?CwttTS P;irla'f que cura d'aqueíta fíniíliínt. VoTy* hi ha ua^ul -ílres senyors qne han atanlfcftiflt llur mtr'íi H^peeie aquesta qilpstifi díent qne "oTiínnlsiïuencnrr^síai d'establir el iV.ií-tïi enth· les reílona ■ïo nseifi c^taJíina qnaat als ífpçCfcfi pntftíc i eenufimie nú hx dV-ssor " Xo?tra Parla ". ;v.rix aqm^ta eutítat — lIíiic.-í qU alludlts srnvDi-s — tfí com a tvs^.r·i't Hseftríal ootireu de la lïflïlffu-' i hi íítíira'íur.1 i Jluï exiï;iïnl:jnf)it Biit« el" p&fel#à ^eTiaans, [WïD íio \r ïu sffrB aecii*. mp Htiailtüt IBUÍÍtiefl ni eeoarinnetï. Xoíí biv,-! irdbL'in evidtftt i}ue id Calaliíttyu i los íiUL-e^ rcisíous ^pTBifliif* ba^ïltfVÏii a\;:::;:>i awll CD l-| alMií qüC menjï f la lni3i'|»ii'li;iïC,i]( uatloiMit, uovelles pntiíata nacíonDl^ qbp uíic^missin llnr jm'Íuu^V- ppf ft>í« i'iïiva peoÇEitTlcà de la (.»:itii". tftjicaJ^Uliaííaí en finalitats i tri'b:dN lïiiV-.viiis. jtétrieQ no solanipfit cfcüvtrnleïJÏSi mdíÍ qau ïidhuc iD(*ci«iSàrÍP,s. jWPfi en l'estat a'·tnul di- Ics coHfi eteieia iiim i i nií* prtV'tie seria eníi?T;ir "Nnslra r-rla". ftiglut A'aquwt "atomístBft1 'í"»1 iaüí dn mnl ens llA tVi als cahilaii.*. icíjsi.l··- vil.- qu^el lUíaüi ,í,· 1r HeiiL-.ia, l^arum yW rMcfX&O qac "N^ítfl ParFíï* rvHnu'ix, víi n íii -l'nu-i1 fait el vüfiï infaM fio) uttíi(>aa)U!n.iD. caf la coSs^èntÍB deia unií u TJüirUlatícií. Tjuii-:i-n:^-i ilfl pilbüi'a' ií>ns >.,a!a:uriL's L'li Cífilone ££115 am arincs. gçÀrehà raniií'aiips «1c eatj\ dovctIi. h« de ikwrfft'JaP la eonsctiiieia nae-^ud i. wase^ tiün tniu is t . viu p;iiriatifiíao gffncc^'VB nuo ($wb que vls projectes do "N^tra Parfe1* ^niul :iï nneionalíïiuic oiMníürnie, fiíiíi an Infir diíí per tniiiK-91 de Calmis i del nm^fiuri ajut patrlDt'u! üe lojs eut^Ums, pnauhi paíílïiaar-w. XJsvbrs i>üüfi oblablir-sií ctilre les diíereilíS rcMions de la Catalunya ftrait nua unitat econòmica i nua mútua protecció industrial i mer cantíl que ona hn dc íci' íortn \iA dia dtí demà. 1 nuan l'obra d'imicpendencia econòmica iuüi^í bé, íífk* ■yors BÇ.rà l'avluentesa de tractar de la formació dWganUmes especialitzats, Meutrcïtant eceiem que eí més palriòlic í el més pràctic és prestar tot el nostre ajnt ^xirsoual i econòmic a la tusina modesta, però tneritl&sinm, dc "Nostra l'avia", per tal que tio es trobi limitudu IVlicVo dc la seva activitat i dins ni cada Har catnbiiia hi ítàfft; almenys, un home que tipuri eu les reiiírieres d'aquesta entitat. Fen Gquíàiea muu u m Ei eunvoru ■ i:i,6 aflis talans i csUaügijïü resu l'Kütal ospu1:; ui, un ■ i, curleOls pur iirtún<;i»rr nngre per ■ lus pUiaes ( agT^fic. V. El te: aovémbrs. MI. LI dç niiusi à.jnl dol Marian tes senyoiH llaréi, ili; socrelari Ciervo, VIU. I de Lransrn dol nnial IX. El pn un de dus nl i 'i'.·.O'.-SS^* := ha-».-:. .1 ;..lih!-' '■ * - «■ - .jmplit í:ií els oa' Aipia v..,._M-.n. .nla Gl'íU ■'t·-tteo'· i:; > aobrn lafltí mí i ooífBvapj ■iir.-anl rodocefó h*" n>S r-.cduff . i ' ..dmiss i ei! p J lal C«rKl« 4ii3 Fusln . i Jeis a! Joi .0. acMj-.t ■• - En V . . v Arts dels ;ita i el Jura' ài fali dintr' a d'hayor-se cià-Concu - !a-23) a pi m X. Un -.ip mis. .«'cul rcplal sp. c iaeïó, perquè . ror al eeri^ni i tal aooepl K\. 1 miiit? han diàl Reial Cei i desgpés'j . c do l'Exposioití passis aque?' pondrà do dc? ■'■ al dn i,, i i·le Ar^-sU^^- .-.ilo.s de Be -■lz. nis -Él Sig-l'o" 'laminarà el ftr-i i • .-Ewra fe'mara uval ï^o -' - jii dosembri; Ja • le (jener 19í l)j ..i ..-.ats^ls [ire-i . • ci fall serí·.as-' cap mena d' .•! ;ol de' c'j' ■ demostra, .iri les ba;; L'inaís c , l's^er .' Vl iÚt la i es .p», • les po < pe ADVERTÍ H yEns «enl mr. pi aíxíi é (jur 6n abimtior quu li" d rxrs pep. a -r:.f -:- l.ES PE1.LW íi.i i an l'hivern ■ ■ uc el passa ■ ■ lo — Np c^I vi -■ s veurem • . < i' !l disff ■.-.-a· m '"•». 'ramliéUeu- ] i i reio raln.i : ; "isuni„ l.a Sia posieiú d ■ a un movr-l i.n : veurtím 'i-'s del poll p ni i 'ile fins a l'it, meus' coll cal. V" raltarií pelP-j les tai ••■i i.-'- jnmnralnúku abuiulo."! .- >••. i • Jet • ■> • \ jtaiXv* In • «i! - ■-■ ' 'bri à fiBÍ colze. T pou ca faltarà... jo.- baíxuí di i-s capi-s i do Irs-jW dilles. Adàuc els vestits d.; m aniran gi) : rails »■ •■ tu de peli- Pi" capi agi ran Ml< ■in nies .. luoiiys .m as fa. v. s nu sewijj» ■ula 'i laldil'.a. ., Van. a .„• davan) oi)* 1 . UI"!".'- Cusi^f, ~ 'nu 1 paí ..icuu . U S'! t'l' )>E MT ' M i Kl f tjfelS M-rll·l ilt-. \Usm "'.'.«fc^jttÇ, on Ics f -s'i na SWI f nc veure ne» mp; ils me; i\ dlusos "ia niés" i brnmls . iMiiellejants d hrodals, lc p1 i - i de paUelçsJ ami» -.vl i i- ' ■ 'nin e'.s me4 talls. si", i.. "" 'ja's d'or, ar-j gerd i i Tanm. i eix. al enstal if» Ics espí '•; > ' ' VH Hu>W^ MU, iui .ïelxar; u iv i 'UipiícüK, xer i'ls x. Mils M'1 ' . de a ■ li i de i' ' arc. il·irs M ■ nosos : ■ . sn, . ■; ; i. Ires n ■|l -. ' molt aj -i ita p i ant a ■ rera una i 'ble c ' ni4« o m. . iiúpòrlai : Kls v. • mi- ui ri - üoàtWW mont . rnit - ami !•!■■■ d'ar(fo.ii - ib 1 iUe i ■ 1 !> dovenir i 1 1 de s wAté tt curaclei ..-Iu|Uch de là Ii·i·ijh.S •' blai es pett íi i No n ovií k laí "can pana". ' •' i el temi- •• qar fa i-.n '• tíu de n." .. . ' ne efímea u ii.' i. . v . . : UI ha que d '-eu • ol mort; wm quft in \. lev. fe»'?, i cl cap»1 ". tna vol mo d N'alur ■ . ' ' ■"' ' d'i lu ui nolunin ,i : Id i riants -.'.i.·ci'··.·· . Hi l. - . - yl "UioShe»" • u poll caiive i suéeia i.,- .r.i, ,e..a mis !'l • p ■ til mofü lc p ny