NEDS OE SUBSCRIPCIÓ | FnlCIO. DIÀRIA I . 1' tW.BM I ,. rí* t* • = . t». • · » g ímtímin ... ANY XLV— NtJM. IB.S»— PBEO; 10 CÈNTIMS gARCELdifA, 4MMAI1ÍW, t t>E DESEBtóRK 192» El brindis diaSogat que cn ol banquet de l'Hotei Ritz feren I d diumenge darrer íTAnfós XTIÍ i En Josep Puig i Cadafalch, ha suscitat els comentaris víbnots del nostre poble. Sobre tot, Iha estat comentada l'al·lusió a la caritat que féu En Puig i CaIdal'alrh davant les altes representacions de TEstiit. Hi ha llagut diaris de Barcelona que, interpiafant ol mot I caritat en el seu sentit corrent d'atacint, han dirigit agres censures a\ President de la Mancotmmitjit du Catalunya. Per Ik nostra banda, havem de dir Ueialment que no l'odem creure que en una tal accepció fos usat eí mot. N'hi ha prou amb relacionar la caritat invocada per En Puig i Cadafalch amb la fe i l'esperança que havia invocat el monaref, per donar a aquell nwt la seva exacta sitn;ificnció. En parlar de cavitat, En Puig i Cadafalch no podia réí'erir-se a l'almoina, ni tant sols a l'almoina espiritual, que és la commiscració. Volia referir-Se a la virtut evangèlica dc la caritat, que és afecte, amor. Aquesta ís, per altra banda, la iuíevpretació ar.lrntica. és a dir, la que ha | íonat el mftteix que pronuncià la frase discutida. Però despi-és d'haver restablert, segons «I noítre entendre, la veritable siirnificació que cn llavis del Praaideot dc la Mancomunitat de Ciitidunya tenia la invocueii» a la caritat, hem de dir, igualment Itejals, que potser 110 fou una paraula ai>ropiada. La caritat, com a afecte, com a estimarà, com a sentiment cordial, no és cosa que depengui de la voluntat dels homes. No és lòíric demanar afecto, perquè iiininí no té g Ja seva mà el concedir-!o 0 el dwieiftr-lo. L'afecle està per damunt dc!- voler humà, [Quan se sent, no és per cap acte Vcluniari., "0 és per atendre , cap petició ni cap obÜgMíó, Es perquè surt de ta r-rofunditat de |j';inima. I qunji oq surt do dins, no existaiK. Si nosaltres ha^uésatin estat, doncs, cn el l'oc del President — cosn, per molis motius, extrau: I rk-ni i>ar'iat de caritat oi cap .sentit, d'una cosa més senüiila, vr.v» snlme'a Etitre el respecte i l'afutic hi ha tància. Per part nostra, ens aconten1! dunes, més mo;::-ítii,s qnc e! senyor Fi comprendre que aquesta modèstia no | ma polític, sinó a les exigències sen L'afectG Os*.;! W: l'ei <> c: dm·i·.· I dríem prou. Encara que hem rei»- " cummiseraciú que altres di;-.i-:- han (iii, declarem que ens sembieu sobr Això p-is recorda l'actitud flonja dels ensin quer. s l'amada que els e?i:m:. S'ert:ma 0 no | no hi ha caritat en un cor per a nn altra > or, T ALEMANYA 1 ELS AU ATS BALANÇ DE LA SITUACIÓ STRESEMANN :: LA DIFÍCIL POSICIÓ DEL GOVERN MARX Les faltes que cometé Stresemann : Marx entre les dretes i les esquerres : Les negociacions alemanyes per a un crèdit a Anglaterra : Crisi parcial baveresa censi .íiament dififil — no hautlav.riem v.arlat, això si, Ja vii!;ii!;;;t : el respecte. ent una pi-an disr.h cl respecte. Som, Cadafalch. Ja es pot 1 es refçreòt a cap progra- imer.tals. ■ cas, amb respecte en tinit e! sentit d'almoísa o de vist en la frasa presiden:res les demandes d'afecte. rata ijuan supii'cslima. Hi ha o I 'xisterosa' 0 )' i pugui donar ncia d'aquests sentiendre, concedir 0 de¬ ments no ós co.-a ü | negar. Respecte. En aquest mot tan sonrdP, però ; \ mat'.ix temps ífan intens, s'haurien po'-ruí resumir avui les a-Dirafioiva catftrhnesques.'Sf hi ha afecte. WlIorrEn tol cïií, que li i hagi respecte. Full de dietari I La Política /:/. }'r.T!:r;:.} i s-.'ir.:ULTIMES APUÇACÍ.QKS Toí ít-ií^t çls í!:;.: :; ens ofert jx^r; ir;i::i:s de r . ota ]>. tfi lilcrí > feta^Ecancs -i L·zlï.1 ■ Amb La n i^'.íl·La ÍTeqüèiïcia hi írobctn aníclíï í iSrc ;:h:jm t^' i 1 : r:::m-.í dc h r:oí'jcció d aquciï uÜ prcciíis í eogir BftíÈà btcriirc^c: m ■:. h hs'.òría cor.icmprjr.·iríia a Iz- -: h c h'._ian(,a qi;í en lenteD cl? i bl« I del nou i del i-ell contíncm. -Si efts c^' crCH" jc aquesfes íiaitrpréíatiwia cn íí-s coitirC^icics íafrerameni t-,!- t-ndm a Stofog» àdhuc cn la famosa >h Gi' '.■lS. h ":: 'I fií \ .'"Alícia • ' UIul dreí I altn ra ts ni ravdkï&etíb \r,'efíï dir : pctrc lí. petcoïj i ptlroH. Crec siuawiBESÏ que per corapfetar í] ítu reinjïrís cn !a políiíct interna- i" --.! c«Wí ." : Ei] ■ ■ . ■'■ ■ • U Ics ecvíS Tnií-r^ en ^ viu^-1"' f! 1 [jftTDÏi. pr! c-p- r---- :-. h 'J^ límptortià d'ensopiment i >ic retard. Uireni íf^m < h i üi i e3 au " ï " ttuitcn íoí^c h cónca petrolífera dfc i'* xic i '■ ï '·: < U :'■ - iftierH ·,, V ^í- Utüpi ! O nïcmp] m cl ■ ya França per Ircï^iT nelroiï cn I ! Mfíea in ni^n^cü Çòlàníé ! \'o val a badar. 9'- ■% n-- I·i pistes i dr1', scn'c pàirí ara és ^ Urna dd ■ r- - ■■'• enArçíc i T-,,-'^^-- n tnorm·í r^einn: ^ expl rar . Perfi lí f "' f»e r.-'r^- r'- ? ' !1 ■·1· •'■! F.m sags&éx gwjiKSieï relbrsons la vr^a ^ràòfdïnàrla íjtie han assolïl tiv;- nri- r.'t^ r " p^'r^'i (un n petroli: '- ■ "; í me inn-- X lii !j;í a eíí t|^ra " ■ : i ^li h és m té qoanra shicmfiS "ï - |n;r*<. Així vc^idi pclúu &lff^lpr-; hr^r-. V,i :ní • i·rfrftn una tnírn mt-; conlçirUÏi^ i h«pílalifïí, mrtTt fíí f: i del au* r í''in qoe, efíeiiwrwstí, - * de petreü ían l"i.I..r que efe pertoca: cfoltnai i-i canvi, niVFíi-'-i O'1™ 'i '■'"· í^'1' la l'iir. íí a.! ■/nía^nrií inodom. Dcfprls d'va r^ T-al cííim-'n 4e U tjüi-çflfi (n'inclini ^ creure que totes tel Btuffí dc peir^ exfaalni t'n Wrf tuf po'ícr iso ■ iir : 'Meni dc pctríill. ífnA dt- 11 vm «-fttenta. De toia mar^ra t^tifíxo aquest levifalta fa\ nuín^iifr aplicat n nWfacciò. Fet i í-.t. «críuTt p*r «sir, per mediíir l'o'or nua insupi:Wïlç é, h àd fral ELS RBTÚLS í'H LA MAN OMÜKÍTAT. Sh-ià del Aíohle, .■ nafre çpHéflB Las Xoíiciai: ' ' . h ; .:.í:'.'íj n fos StStidï dé ht üfaa mn " • ' tüú ol rei d ir j' t J': :_r/ j t i.'í.r,, r',-. .SV-,',,' . - (j'i'/n. .■' •. nwi ítt-o notar annjUniuu'i- ol pevçiíftitít de Ja í.'ujír lï.'UJj / : í .'i! .'.■. .■.'■■;'. rj iÍj üímí j?rír<í ídr eon^Híencfit de t^u' debrefa* «Mf rr ,f "i.'yrrï t&steUma íi //u rfr /7jíc fnídiesea . t ífrf / ^- /«/íü," t/ríf. ifómi del "i f.'.v A'/ Lr Si-tjUi'ni r advíríià C? ï^ffr ProVï í Cadafàl !' ftrirfaj ? mïiçfcfl ^'ic í;>> f 'ia m òí ■: f" (fç /r1? ïi'íri'rtfj! fíCri ■ .t i ■: mfafd}! - íf tij tMrrifOí m HJíí "v ' .! '·"'hí ' J-:." lOft^f íJfn fft> / uf/n adtnítir i hgtuta díscwMéfi· Taw ,■ j titnffutia dei 'njíd^rafhJfi (MT ra /ü /l-pi ■ f. v" mprinha. t \m • h ' i ■' moxií io ^fTji.Th'i'níf-p h ■r;;" : j- f; ' ' / r :ij r* rJí'ritos i'M l'Ot FI C "r 41 VHÏA DF. " ; ' "'i QE CUBA. JJ. i-: rcJ . ' ' ■■ r.\t i d,- Sim- fiàgo J. Ct ha ■ ■ <■' '-.va (fus de W Cafili Aquesi Hffs Orfeó vtdU tioM^riis i rr íírffffí.t . " / ' meihi S'Ernest Cenrra. *IÜCHA OHkERA" el H'^i dwri Lucha Obrtríiu [•'.r rediiüriai rfíM r ■■■ "« rMurrínirr; rfü ferren} ümèftfnSíi •ihri·rista. Jes^i-nz eït de tet tfni de (arfj po- ítík a (Peseda f&il·l&fttú*. ! .1 I KESÚ !Jli l·IGVRRl·S IjÍmus, di ,ii -·hi\\ siiriifen 'U n f>resó .'■ ! i en léh rM '•>'*' t ic'vifn'; i prèvia jiiii'í 1 di mil /■. vj.·r.v» r.-.r-iíV^ seí yor CjH ' ' I fe£* ^-f t\\\ ii .i íir«jar J.í' .V.i; ía- TV" SlllllipaiWlilSililP AQUEST NUMERO HA PASSAT PER LA CENSURA MILITAR ■UiBlIHI BERlffl, noTenlira. (Dfl iiaiírt nsinl. Mífrioí) CRISI STAESEIAN ifiB.i3. Bl Dr, Gustau Slrcaenann, vuitè canceller de la República alernan.vn s'oncarregi del Poder en dics dolcnls, la primera sctinnnn íï'agost. El dhlar valia llavors cinc mitiona de marcs, la vaga general liavia estat proclamada i Berifn, sense llums, sense comunicacions, leia por. El doctor Cuno, no podia pa* dominar In nilunciú. Ue la mateixa manera que LudendorO havia perdut la primera guerra l'any 18. Cuno perdia la segona, la gufrrq del líiiv Cuno, derrotat, no sabia pas adaptar-se a la situnttd. En aquells dies Inoblidables sorgí un nom. que fou una sspéíka^a, qua produí un moment di general oplimls. me: Stresemann. Stresemann, cap del partit populista, es preparava, tala dos anys, a ísser canceller de l lmpnri. llagnffic orador, gran pailumonlari. tenia, a més a nií», una política. Aquesta polUlf» era ta del sran bloc parlamenlarl, la del govern pro■ luït per la resultant de la uniú de la gran indústria, amb els oLrtrs. Aquesta política quo r:ra fn aqnet! moment, la Jet partit populista, havia estat Ja imposada en el govern de prüasla, i ara s'anava a ímposar-ta al govern del Reir.li. I en efecte. I.a primera selmana d'agnít «orsia el minisliri dp la gran C'ialicin parlamerilària, sobre 'los noms, et «Te Stresemann, representant- (tels* «apItalisH!»; rlnls rics. i el do Helferdinp, representant di·ls soclalintp!', itols pobres. Aquest ministeri fou rlefinil, llavnrs. rnm el darrer povMTi parlamentari de la República. Han passat poc mís rte Ires mesos. Dnrïint ann/»st temps, Stresemann ha ntortifiraf ei seu flaliini·l Ires vepades. I ara cau il'csprCs del liflnffuimcnl d'aquesls darrers dies sense pena ni üIÍH'ím. E! dblar estil a cinc blliqnt. Ouins trf? mesos han paMSil Sembla que ha oassnt nn s^^te. Liquidar una dorrola en un pa/s tan durament sacrificat 1 en mijr d'una política i efun (in. ble qnc (í corn a principis bíisics de In seva psirnlogia la In. rnncrr'dA i t'ansiositat. era nua feina de íeganl. I.a rfsiatfnei» l.i Buhr cnmencad;i [ifp Cnno amb un enorm*1 di'scon^ixfment dn l'cslaf psleo lògic íï! mrtn ilavanl d'Alemany, havia psil"vir>But nn veritable desnslre. Aquest desastre produïa enni n rtaturtil nfenli1. el trontoll dl« la unitat flf l'Imperi. Essent la nn'lat alemanya nn fet basat sobrr> la prosperitat, no resistia ois primers embats del sacrifici i A" l'advertilat. I alxA tfs el ttM hft eastal I mort a Stresemann. Aquest polític que í>" un altre pafs hauria pnpnt íiser un snftr.n ThV>r». ba csiïnt venent pec íps rlificirllats insup»rnbleí üflSendts de Ipí divisions dels partit» i per la llnita dcN Esl.-if.^ d." la ronfi'iWnri'V 81 primr'r acte dc Sireseinaiui. fou teveur al Rin una aaptlulaet^ hooross. No ho va paí aconseguir. Eins a la darçara tslniaM tfo setembre hajrüí de maniemr lo rPïiitÈflílB, Com n Bouí·nïïtTv'ta d'aquest ret. la siiaatirt finnnríera cm(íilj'orà de ii.i en dia- Al Wn hi liavia una poblaeíA de fl nilSion» dC ii. r-ones nnih els braços plefia's, iiiantinsuls per l'Kstat perqni. festiu Li íAp ,té brrii.·íjs caigut*. Soellei) vagons i vagons rle bJlllcl» de líric cip in Hin. Tal pi pnis s'nujiva enfotisant davant d'un eiívol cnorm-i dc pairn' inonerfa. Maieni'. tol. ma!j-raf baver-te perdu: l'esperanca d'ttOi capi'.ulaciy honro«a, malgrat tcnle la insenueel·I fibfita snhri' Alemanya i sobre la persona dol cant citar, Stresemann va l·inir In foren, va tenir el «-"ritíc snorOi·) d'iimtn. riar la fi do'h resis l.ïnïia 1 d'abolir iotes l"* ordenances dictades per 'lluitar contra Frnnen, En et mor.i··nt de f.'p aiïti. h) tiaguí "n moment d'optiniisute, Setnbjiva que Stresemann ope¬ rava sobre un acr^rd clar amb França ras jcj:#'nc.abamenl Ja la resis'.encln, respede dc la represa Jet treball a (cs regions ocupades, respecte del pagament de les reparacions ! dc l'evacuacid 'illi, sobretot, firan talent, home infinitanicnl superior al seu poble, nn ha sabnl, però, viure a dins de Jes fehlescs dol poble maleix. Per a Alemanya massa parlamentari, massa cscrupulrts. massa anglí1?. I ile l'a'ltre rantrt falla! ile la retòrica ric la mil de ferro. Seri l'ültim canceller pnrlamenlari Slre.semann? Sitlrt ho ís poc se'n faltarà, A rtiontjú no hi ha més qsic !a dictadura ttíSitar i un tiome. Von Sceckt. Tot l'allrc, seran ponts. Josep Pla Un Govern interí La Premsa europea, i sobretot i'alemanya. eoincíd^fx a aonaMerar (oai a interí cl nou Govern pivsidil p^r Marx. Exieriornicul, s'a-íM'iiihIa al caigui Ministeri Stresemann, i fins aqucsl pertouatfe figura on el nou (uivern amli la cartera caliilal d'Afers Estrangers. En aque-i punt, té rafi el "Berliner Tageklat" quan diu que cl Gftbtnel Marx Ps la road^Oló del GhIjíiiciiI Stresemann. Però en el fons la diferfmcia ís notable. Menlre el Govern íUresenmnn era prfipianicnt on fiovem rte cnali'-t.! desfiïtst a .iroveninr I a durar, el (loveru Mnrx ís un conjunt ric mmislres temporers que nn té altra missirt sinrt la de preparac les pròslïnci eleccions, ilesl innifes a resoldre ol proIiVma poi!l:r. Per així> es comprèn que cn els conicnlnris dedifats a Is darr.-va crisi al· iuanya. In quasi tntalilal dels períiVlics do Berl(n atlurfeixin a la imminíncia de Ica eler.Cions legislat ivrs MoT-nlnovil. les eleecifcw bmiritn ile ci·lebrar-sn en ei mes ilr^ juny ■ie l'any tfl?l Pe'fi prediuninn el parer que seran convocades per ;il vinent nies de febrer. Fins preneaf e! Minisli-ri nou cotn nn Minisler' inleri. íianrà de rompïar ftmb ratuiieseÍMieia | dt] Beiíbsdnp AWr havia do pl'i'sen! arse Ma:'v davant !a ' Oambrn. demanant a aquesta un vol rte ennfianen. Si aqueal vot li ha eslat inneeilit. no lindffi més aliasl quo el ifima a\ineni'a dels partits per S esla- j bfír nn Covem d'afers. Cs a dir. sens'' earècter polític, fins que ; eïs elerloï-p aleinai+ys hacrlïl marcat fo^íenfacM futura de la polit Ica L'erniànliM. Els Racirmaíistes i els socialistes han quedat fora del Minisleri. Aquest té més aviat un earàcter cenlre-ifrcta. I li Jiicceeix el que passa a toies les sítnaclons tnlefinfedlc*. F^s fom_ hftlut (lets dos eeisfills. Tir dels ftrann* de )a n'reln. la "Krctiicr Zeilimlt*, s'expressa aiïíí: •R1 Marx creu nciler governar amb una majoria eircumilsnC||J, t'equiYoea greument. Els nacioiia'i.-ti's no IcntA cap dcsií (fe ÍCf-li un senibtanl servei. Viuix que. al capdavall, el Onhinel. per In seva ímlurnlesn, estil detllrtal a caure setn Ia tutela dels socialistes, i ja és sabut el que aixA vol dit.* D'nna altra banda, els socialistes es mostren una mica es¬ querps. EI "Servei Parlamentari Socialista'', òrgan de la minoria (fel Rotchatag, rt(*pr4s do remarcar els antecedents antipàtics per als socialistes que tenen diversos membros del nou Govern, escriu: "L'actitud dels socialistes sc. rh determinada psl programa governamental. Considerem ol Ministeri com a transitori. Si dimarts vinent obtii un vol dc confiança, ol .jutjarem pels seus actes." Tanmateix el " Vorwacrts insinua que els socialistes I món. e'is quals permeten fl'assenyalar les reg^on* pertllo·es. Esgarrifa cl peiS.ir ijn ■ aqUMla mapi'S serveix. mi c.·i-anu·fit pej- ciinsla1 n" que '1 ] il nO ha pas privat de ennstruir noves ciuluts en les refons l'en rlHosas, ïebre ics t"iiiie> iraU Ires piulats. Els japonesos laban patf*63 tsnjenl que estau exposals a uu desflslrc stsOsIe cada SÍS anys i wis i no obstant, sitò. allí, no preocufia i BlAgíL F.is stsmMi'Ks n.* han estul més afarluimls eissenyanl al ^poble Ics condiç 'iis de íida '\ els mitjan.- de ler m··ms pej rilloscs les eonslniccions. Si ta darrera catàstrofe ha' assolit proporcions espanloseï ís degut, on. pnrl, peh ipií el po. ble japonès desoiiU els ronsílla dels siimòlegs, n o volsml ncceplar Ics r ases de bambiï i pnpcr, ndoplant, en canvi, le* cnnslruccions anieritanes. EU ras-oacols foren el* primers cu tambalejnr i caure, F.l petroli i el gas bap contribuït iamM molí a ía mortalilal.' Fet i tel, potser és «n% wíea excessiu que el senyor Eugeni d'Ors vulgui convertir un unH ple cas da desereid, tn un dea^ plaçament d'allet valor id