mím H tnaeMNii TOICtO QTARtA e ■imi·Mk ... * ml mm 1 uMiln mou. . t'M • ~ i AHM MM*. . . N * ■ ANY XLV— NUM. 1B,B»T— PREU; 10 CÈNTIMS BARCELONA, DIUMBNOE. 23 DE DESEMBRE 1923 am u nm ni Finisu El senyor Garcia Prieto ha fet un viatge a Barcelona. Ha posat a l'Hotel Rítz. I el seu pas per la ciutat nostra ha estat silenciós, lleu, fonedís i malenconíós. Ha passat una fantasnflt. I les fantasmes fan ala homes de carn i ossos una mica de por i una mica de llàstima. Quan la incerta figura fantasmal es dibuixa, blanquinosa, en la boira o en la fosca, endevinem en l'aparició rm misteri de dissort, un drama Que no s'ha acabat encara. No. tenen amics les pobres fantasmes. Van soles i fredes per l'espai imprecís que no és el cel ni és la terra. Aquells que en vida tingueren multitud d'amics i d'admiradors i de clients i de criats i d'esclaus, en tomar-se fantasmes entren en el gran desert de la soledat. £1 Garcia Prieto de mesos enrera, cap de partit, cap del Go[ vern, gloriós i prestigiós, influent i prepotent, estava, voltat per i una espessa gentada de correligionaris addictes i de seguidors fidels. A Barcelona, on els vells partits dinàstics havien mort temps ha, quedava encara un grup d'amics personals i polítics prou nombrós per fer companyia ais personatges dinàstics quan venien a la capital catalana. El García Prieto d'avui, ombra fantasma], ha vingut sense soroll i ha tingut una estada sense tràfecs. No coneixem detalladament la llista de les visites que haurà rebut. Però estem segurs que haurà comprovat que els garcia prietistes barcelonins s'han fós ràpidament Només una visita política ha estat anunciada a la premsa: la d'una comissió del Directori del partit lliberal d'aquesta "provincià", presidida pel cap provincial En Frederic Schwartz- Oh, el senyor Schwarte, el dolç senyor Schwartz! Ell és un cor noble, tm fidel amic i un model d'homes agraïts. Li haurien de concedir el títol de "íidelissim i exemplar". Fort, ferm, inexpugnable, el senyor Schwartz manté dreta la seva bandera, sosté en peu el seu Directori lliberal, conserva la seva adhesió al niarqoès d'Alhucemas, a qui continua tenint per "ihistre jefe". En havem commogut davant l'exemple heroic d'En Frederic Schwartz. El seu gest el fa digne d'ésser inclòs en unes noves vides assenyalades que escrigui m nou Corneli Nepos. Com contrasta l'actitud d'aquest vellet conseqüent amb la dels joves, qnasí-joves.i anciana de la Unió Monàrquica Nacional, que han fet en els darrers temps una sèrie de tombarelles acrobàtiques 1 Gal creure que En Garcia Prieto es va commoure també davant la magna prova de fidelitat donada per En Frederic Schwartz i els seus companys. I potser l'ex-poderós personatge, esdevingut fantasma esbïaimada, s'hautà penedit de no haver distingit méa al senyor Schwartz en ela dies del règim caigut. Bé l'hauria pogut fer ministre! El senyor Schwartz, que ha arribat a ésser governador civil dues o tres vegades, havia profetitzat ell mateix, temps enrera, que arribaria a ministre.'^ , a3 senyor Schwartz no se li ha fét justícia. Si ara En ■-Garcia Prieto no fos una dolorosa fantasma, si fos cap de partit i. cap de Govern, donaria de bona gana una cartera ministerial a l'home fidel i conseqüent, fidelíssim i conseqiientíssim, l'últim correligionari que li queda en aquest món. Full de dietari COM ES PRESENTA, El NADAL ' Des dc] punt de vista de la naturaIen, el Nadal d'enguany és prepara admirab:cmcnt Fa tred; un íred viu, agressiu, imUscntíble. Les nits, però, :ón clares. Els estels hi brillen sense nosa, amb una esplendor rnéi encesa que mai com si talment fossin dc mcTall i la ventada els fregués amb violència. . A Barcelona so tenim nen, clement que en les estampes ingènues generalment fabricades a Alemanya és cl decorat típic d'ona festa nadaleiea. Però, íct i fet, en el ritu dc Nadal barceloní 'a neu no cs un eapitol indispensable. Per valorar les delícies de la llar i ics del foc que bi crema— o que hi hauria de cremar— «b tetum prou amb saber iot lia nevat a muntanya. I aquesta Condició no ens manca pas enguany. La naturalesa ha complert. Els homes, cn Canvi, no es pot car que hagin donat- proves de tot renicniment i de iota la Irica que cal per organiliar un bon Nadal Adés i ara, topem amb gent neguitosa i makcotenta. —No puc en*o icar-rae gaire a comprar «alls i terrons; tinc por que '.i reducció de places que estan fent a i'Ajíintatiieiit n'agafi de ple.,. — diu l'un. --N'adal magret, amics meus I — dtu un parc a la seva família — . La boti. 33 no va tan forta com e's altres anyi per aqueu temps. Si ara s'hi coneix, íjuè passarà cap al febrer...! —El menat s'ha ensopit ; níngíi sap cap on tirar: no podem fer massa cresea— exclama el borsisla, amb el fi d'apavaigac els entusiasmes de la família. Es possib'e, naturalment, que aquesta gent exageri. En el fons. tots som nna mica paseHM. no? Mai plou tot el que cal que p'ceui: imi fa lot et ^ot qi* la collita deiun»; mai ve el fred prou a tomb.,. Cnele» Satdnvlla La «NuMlé t Eueopa fav dia» «MMa aUr • U Oamfera tranmm, amè mtétu d* pewtunoía? MMMrd ^ «Mfi. «to.ur· de la poJM·a ert·- — - er, CARNET DE LES LLETRES UN POETA CRÍTIC El poeta Josep Maria López-Picó titula "Entre la critica i l'ideal" cl seu tarrer recull dc comentaris. Són ben bé això; la miratti a la realitat present vola sempre cap a un ideal futur. En aquest sentit, el que podríem anomenar crítica de J. M. López-Picó cs també poesia, "Entre la «riiica i l'idea!" conté, al costal d'uns versos epigramàtics, la dita profètica, el comeotari al llibre d'un autor novell, la Semblança d'un temperament madur, notes mesclades, dietari, en fi, úun inteHcctual cn la més noble accepció del mot, J. M Lópei-Picó, des de "La Revista", ha anat eSRUardant els panorames d'aquí i de tot el món. El poeta ha gosat reilexionar i siiuar-sc. Les seves reflexions literàries i morals, sobretot, íormon el preciós llibre editat per "Ja Rcvisla". Cal convenir que J. .\f. López- Picó potser ba estat rüuic escripior català— extingida dissonadameut aquella flama del "Glossari" — que ha coraeníat sense treva els problemes eterns i l'actualitat quotie'iana. L'audàcia i la continuïtat són les mes belles virtuts dc " Entre la critica i l'idear. Podri dir-te. no sense raó, que la proa del nostre poeta és a estones, tanmateix, obscura, I ijuc nn excés de reticències aguditza encara més aquesta obscuritat. Podran assenyalar-se a la vora de lluminosos eiKCrts crítics í d'imatges poètiques colpidores, notacions que nn criteri seleccionador una mica sever hauria bandejat. Però la curiositat de }. M. Lopei-Pícó, projectant damunt la vida i els llibres, que cavalquen frenètics en llur diversitat, cl seu noble dcgniatisuie, bé tal un càlid elogi: "Entre ta crítica i l'ideal", cs, per obscur.; arriscat i heleroceni que tigui, un llibre admirable, mig pamfletar! mig líric, però, sobretot. mteHígcnt. «Mp-bol 4iM JUamanya hauria pogut MPtfloap «ta aeua lllqpaiMOto, per* que ha peafarlt «J·rmM··. i M p*iuMa n* haguda ocupat fa Rrttr, •! Meii, tafeit-M unto «al omW I Ml1 fan* d'MMtfa MgM, hauria ala «mm tmtmtU —«•niu a pr·ndefrdml flBümirynBf «im m m n mm t>C8 intencions deia Iniciadors del ronnlxerasnt de la cullura nacional lituana, n l'any 1805, reberen un cop dolorós, 'rncaesadn ta insucceoció polonesa de t8fl3, cl Govern ni» conenrà a LítuAnia una polilica ]iio tendia a combatre per tols «Is mitjans les infíuftncics poloneses por (al d'impedir d'una vegada i dc finit jvamcnl la gradilació cullural de Lituànin cap a Polònia ; t' íubslituir-ln per influineles de hi cullurn rossa. La realització d'aquesta política no era pas fàcü. Les classes superiors de Lituànta estaven completament polonitzades. Ltt noblesa "petita" en l'èpocn d'emancipació, es trobava en pugna amb la cultura polonesa i ja propagava ideals lituanistes. la qual cosa (aneava les portes a les influencies oullurats russos. Ei camperol lituà no tenia res de comij ni amb Polimia ni amb I Rússia, En aquesla siluacií, l'esperança del Govern rus tou el j camperol. A Petrograd «reien j que o! poble lituà, que el poblo i que amb tot i servar fidelitat a ics tradicions dc l·i seva raça, encara no tenia conseiància de 1 ia seva nacionalitat, podria és! ser russificnl si la russlficació j cs feia d'una manera prudent 1 j amb mètode. Els mitjans di> | russí/ícacid que s'iiavien usat fins aleshores i que cs limitaven a una llaita intransigent nmb t'eagltobl calòlica. amb els seus claustres i amb les seves escoles, ,in s'estimaven insuficients. Es tractava do crcac condicions que facilitessin una russïlicació quasi inconscient. Aquest paper l'havia do jugar el decret que aparegui! Pany 1865 i que prohibia In publicar.íó deli llibres lituans on tipus llatins; els Uibres lituans solament podien publicar-se impresos cn l'alfabet rus. Els que no feien ens d' aquell decret s'exposaven al perill d'ésser hetputsats, ontpreffonati o sotmesos a altres cïstigs mda o menys durs. Des del punt de vista rus, la idea sembla excel·lent. Si cl poblo arribava a dominar l'alfabol rus, podria venir un Icmps en qu* el pagès liluü, o el sou fill o el seu nót. deixés els llibres litunans pels russos, i així arribaria una ipoca en qui la cuillura russn tindria oberts els camins de Lituània. Aquest era el pensament dels governants russos. Els fets, perí», no confirma-, ren aquestos esperances. Els lituans, que ja feia mós de mi« segle que vivien sota el jou tsarisla i que coneixien sobradament els mètodes de Petrograd, de seguida comprengueren que l'alfabet rus significava la russlficncitj, i s'estimaren més no publicar res ans que publioar l\ contra cor dels seus Ideals. Durant «Is vint anys que seguiren la data de l'aparieiti ilcl dcereC amb l'altabet rus, no cs publicaren sinó vint-i-set 111lucs. Es n dir; si fa o no fa, un libro a l'any! Pitjor encara. Signem mós exactes. En ol període de 18C5 n 1869, foren publicats amb l'alíabet rus.., vint llilires lituans: des do l«T0 fins u 1874, tros llibres; des dc 187t> n 1879, Ires llibres; des de 1880 fins a tS8t, un llibre. Les xittts citades són prou expressivo.s. Proveu d'una níanwa eloqüent que els lituans s'adonarcii del pcrili que els amenaçava darrera dn! decret innocent en apariòiinn. perd d'iniencirt grovísslma. Les xifres citades proven que ia idnn d'aquest perill cada vegada s'apndernva més de l'esperi), dels lilunas. que l*opo*i6bi n l'nlfabet niíi cada any anava creíxonl. i iitte, por acabar, cn un període de cinc anys nb es publicà cn tipus russos sinó nn so! llibre litub. En la mateixa època se'n publicaren uns quants on tipus ilàllM pei'b no clandestinament. Els palrioles lilunas encara no recorrien n mètodes d'actuació illcgilimn. Es limitaven només n buscar pnsntges del oodi que permetessin desfigurar la itfc· nifícació del decret,- 1 nu una quants casos arribaren n obtenir el permís d'editar certes publicacions escrites cn. l'alfabet llnll. Però cl número d'nqucslcs obres ,tfs tan insignificant que realtïienl constitueixen tunn quantitat nogdgible. Ht>nia perill (Upxpoínr-se-a caure en «xagamofó.·pot dir- se qye en lo hl·iórb dc-líliteratuf» itiuana t'èoòda titíàtàíaia al decret da 1805 ós una època' de ..vtm-anya do silenci. , .T·ih· ~ 1U Fi YIMT-l·ClKC SEGLES Massa temps be tardat d'assenyalar una (Rlbiicaeid històrica molt importanl, qup no voldria veure iblcrrompudt. La Facultat de Filosofin i Lletres do la Universitat de Barcelona, por inioluliva del nostre nmic l'arqueòleg Bosch Ointpefra i sota ta direcció d'ell {i d'A Sehulten,i ha començat d'editar les "Fontes Hisppniac atüiqunc". El primor ínsciçlo sortit njtlum és "Ora marítima"-, d'Avi^ amb els feslimonís anteriors a l'any 500 abans dc J. C. L'nn valor insospitada tó ot poema, doclamaturi, prosaic i confflí do Ruf l'est Avtó. Ell era dols qui a les acaballes del segio IV de ia nostra era, mantenien encara, munys nombrosos, cada dia, la flama do ta vella tradició. Contemporani dc Sant Jeroni, quo nmb la vutgata de la Bíblia preparava por seglus i segles In postura espiritual do l'occident Unli, Avtó — Iota proporció guardada — lenta la seva cn dociímonís Jo ■segles i segles anteriors. Por això ipiiiti el jove Probe, nmio i parent seu, cl requereix d'escriurc-li una descripció í.» Pont Euxi (la Mar Xogra), Avio que, generós, vol donar més que no li demanen, Irncta lainbú de la costa europea compresa entra l'Oceà i el Pont; En ícr-ho, s'aproíila dels !ogògrafs i dels historiadors grecs dol segle VI.í j v.* abans de J. C, però d'una monora especial, on la part que do l'"üra maritiina" ens és sonservada, d'un Poriplo marsoiiè.s (t,. cap a l'any 530. Malauradament aquost Poriplo no havu arriBaí. original a les mans d'Avió, sinó a través la compilació d'Kíor on «I seple -IV I la versificació d'un retòric del segle I. Uescntrunycllnr^cs , iutorp ili,cims - qt»- rev·*í!&r·!r*t9idBSW« d'ells i les degudes a ja tradüc· cid llatina del propi Aürit, és Ja lasea empresa per ScHultcn, Singú com «II, o! doct'! i ardi; investigador deia Hispània preromana, era capacitat por durin a terme. Inatrumon: i fruit do l'edició és el comentari que l'enriqucLt. El Periple marscll^s, obra pííis 'r d'Eulíntenes. on bi ha la més vella 'descripció de la costa caialana. sembla lenír tres fonts diversos. El trajncte do Marsella n Tartessos iprnp dc l'actual Sanlncar) és ci varitablo Periple, In guia do navegaeili dels (ocencs massalioles; la descripció dc Tiir·essos a Oestrftnnida (Bretanya) és presa dels tartessis que feien iiulmualnienl aquest v.ntgo; la notfeia do les illes i les lorrcs de .més enllà (IciaudA. Gran Bretanya, Frisií) els talessis les ienien dete ocsiriminrí. Sehulten confosa de riosconéixer la causa perquè t'auíor descriu el camí dn l'Oceà n Marsella i no «íl de HarsCHa a l'Oceà, ço que seria aiós lògic. Em permeto de croitrn que roalinont Çutlmcnos, o qm in l'autor del Periple, düfífivfa la cosla sortint do Marsella, i que. l'ou Avió qui inverlf l'erdea. I era natural que ho (os, pisai que essent l'objecto pelnòspat del seu poema la descripció dc lu Mar .Nogrn, lot 'aiiò que li sorvia do pròleg havia de descriure-ho acostanl-s'hi, no pas allunyant-se'n. Així explicaríem, d'una manera salisfuctò1 fa i clnra, petites transposicions que apareixen sn l'ordr'i de suoeeir-so els llocs: seria un descuit d'Aviè. El Periple roarsollè» -epresenta un moment entiu, de transició, oo la història del : no en (enen els Improvisen. Entren amb nn aire do matar-ho tot. amb una iran epoiloHa, perquè la cent faef ens fTel's. noritnè dp moment ets miri an*h una certa indnleèoefn ; tómenoen ftdoplnnl nna acliltid de pallaiso. és n dir. prnstilneiTon unn mita la nròpia dignllat, adme. ten In franquesa- Un cop han trobat un conegut, o "han fet" nn conegut, comencen a alçar la veu, a mirar de reüll el seqvor del davant, a interrogar amb un somriure l'nltre que està mtt allunyat: tan una reverencia a lo sonvora de l'eictrem, és 9 dir. volen encendre un cert ambient de cordial Unt i de franquesa enmig d'una colin d'intfivldiialilals one ni lliguen ni es coneixen. Un cop tenen l'aire una mfea tebi. per mitjà d'una protesta sobre el servei públic, d'un comentari sobro el tamns oue fa. o sobre els llavis excessivament vermells d'una senyora que baixa a '«■ primera parada, desnrfc que l'home que cs fa esonltnr hn pmeurat crear-se unn mica *• públic, comença a dir de Tes seves; la «eht nuo el volta voldria pnrnr-Ii els peus. voldria fnr-ln callar, o no vodría contestar-li simrdemanl, Popò. nn general, l'esnèeie humana és tímid» eom ol oarasnl i la l\pbei>. i l'hame oue es .fa eaenlíar ohlían els altres a que l'eaonlÜn. nuo eomriatiin i nne li ennleslin. o que M celebrin els nouif'ls, T nn (on I» onsa està emhnlndn, l'bnme nne es fn ese.nltar arriba a Inles les andftcle». In seva natnrnl vmtlerta,, 'a seva manca de «ennHiM«a(. la *•va InnóoènciB de hlnntWitstn. rnij .ana nprtl It conversa » detalla fntj^aa. .a·.ac'arlm.antii ftttçilòal^*. a desaràcie» .fawtliara. l'hfune oue ee fa esrallar n, cl que parla (tel ves', t d" la povi dona, o d« Se? rit'.aos de la seva cuinera, o d'un S:s!cma d'escuraden's, quo \\ h,i íut u« ce. sf seu dv> Ma'lrtrira. Hi ha ol que to mania dn contar coses de quan era jove, dn contar caceres i exciírsiíiits, de" citar noms de persones mortes, completament desonnoffurfes. 1cs anècdotes de les quals no interessen a ningú, ni tenen cap gràcia ni profit. l'home quo es fa escoltar, pol ésser tan- bo enm volmien, tan sant t (an honrat com ol primer, però aqueíf vici Imper. donahte rlo dar ía tl.nina, aquest vici ineurahln. perquè ós inconscient, d'atttir la persona que amb flíi'à^.certa eduencid, amb unn eerln Hmidesn, !■' ofereix Vesquena nun al flnc-U inexorable de Ia seva paraula, i el), l'home qoc es fa e»eollar. descarrega rt'nna manera impia un miler de bnseallades, do Jtaunn. de grolleria i (Tincotnprensirt. aquest viei de l'home otie es fa eseollar! De vegades un va a vlaitar l'home nue os fa escoltar, aquest home tindrà unes filles tendres. Irnitrà una senvora amable, tindrà un vi de la coHito prònia, tioilrà unn lassa do te i nuníre Uemineduren escaient s: nn vn a voure'l amb la U-tusió (fe la senvora, d.- filles, del vi. dol le i les llemiparudeit. però.., sí, sí. l'homo qne es fa eseollar us aimta, arma Iota \y ,,^1 bateria d* r*. cords. d'anécifotes do mntfl'tn^ i de bestieses, les seva ideoí sobre la poUf'ea In relic-'ó i )a moral, i... ndéu í,« i í'emrnadqres l noies esraienls; tot se u* indtïresfn,' fot ho troben ín(olerahle, i ns vénen sanes do converf ir-vos en un Ivoantronos 0 on un home nuafernari: us vénen gae^N d'onsenvar les doni*. 1 d'nomfar nn cau'vet d» postres i elavnr-lo al mir d"' cor dtc t'homo que e« fa enenit···. Joaep Karla de Sagarr* LA BANDERA FILIPINA Es singularment curiosa la llei que acaban d'aprovar e) Senat i Iq Cambra do reprosenlanls de Filipines sobro l'ús da la bandera nacional. Llegiu: • "Artfculo I. La bandara eomunmentc conocida por Bandera Filipina so adopta pur la presento coma la bandera oficial del Oobierno dc las Islaa Filipinas, y su uso púMico, ooupando el lugar inmedialo al nuo oorrespondo a la bandera da los Estados l'nidos, es por la prasonto ordonado para represoltlar al Gobierno do las Islas Filipinas lantn por mar oomu por I terra. Art. 2, Sicmpro que la Ban; doru Filipina seu onarbulada en pública,' jutitamenla con la Bandera -Americana, aa^bas «erdn Undtw y arfiadaa ai mism» tiempo. La Bandera Americana deberà colDoane sobre la Bandera FWpina ouando ambaa sa ballan en una iinaa vertical, y aíl* dt»e*·--