fijous, U de gener d« ttti EL VATICÀ V lElfracàsdslaConíe' rèRCia per a la reunió da ies Esgésies hí tsat na,. (Di·l oorresponsal va,1 ■ l.i Stampa). — Ha t'íIrnmía HÍS dopartanionls àstics cotapAlouli, pel il MercàtF, vi rapon üo >:if colebrail^s a Ma- - La la seva alia lulrla bar a una ciileSii iuí- ■.■ òncaíïiïna" v\ problí[a refijsíd de rEï(t4si« eia amb l'£sgltíiA c»!6niana. SagDUi es i\ï\\, ; reunions han linput somplatamani np.cnt!!!. r mi$ aettu d'aqu^ftes neiM h.> astkt lord Ha- m ísieri in lii causa re- . a, '-1 (l'-'.al. 9n3o haver- ■ nratjal pel poc óxit díTs síorfOí on rl ijienni V ha reprl·s ïa seva idea. ani-í.-1, s^guramontt mpon^nl fenaiianí" •!* acioBS religiísea nv.e lineal a l^s eïs patins íatj pftr fa írrati ncueri'a. nferïniiles da M - - - \l i'-»1^. f.a priaii'iM. ■ie! 'píiral^rfa, tln^uü lloo . ys ha. a prinripi? del La ?^£<*iïa en *i mare de • issat. r.a darrera, ïa de- ^'ha rcoml fa ponne? iies, Kn le? reuníotiS pre!s i.-iril }!Tlirn\ havia linstn a coUígats, per part ■ana, oi doctor Armiïaga -c>n. ilireelnr dd la enl- crlUco-reUjciosa. dels - and SllífltSS*, ^"an amic nsenynr Dwehesine i el Wallar Frere. K la darnferànii«■in. era verilaldement fen!al,- ei primaí romA. irem r^n. ODEICS, nue els arr- fií tan sfdanier.l es ipagaiR de parlieipar a la' isirt, ímii ■i ma! ; pi·l nwnla qualltal d., rpprasonin? .l'.ip.ir'ir-Jii «na N- ■ amrditala ï^eTi precisa, t u antlcipadaaicni oan* d'aenriï andí t'ai'qïiele Oaalerliury- Roma ha ■ ■.fi.·ialmen! e«! ranva als ' - íe Mallnes. Kt\ aqnasfa H]e rçv&tdual rean'ò ienoïnlnaeloïiü rtiallaafií I ixes, Rpàia nirinfií i;'avnt aqiiel'a a ;lUuí de !a i inC.··xtble re? -rva adaptada en lemps da '.X. iiuan propostes asralren ventilad*» ï.i'a nit a da Hanmaí, is edftpei .• imprí-nsinia pn ptdar tol a'l" .p» DUfrui lere, i'e:- pari -i-víi, d'un o d'una vao Uacifi sobra 'at de trd el ten pn-er.*-1.!•• tota la - iva diíirfnlr- i ■ -d no ha Bortil de la Irt de ta Wtett ronfei Ma doi 'i' repre- - han vwr*. ea.h un 91 propi. !>•- n 'tes ,|e la ;;a, ela rnlftliw al carií VIereier, rts a·izliean* A ib* ds Cnnlírbory, tcut^ a:xi. anah la faln d'ttn repopi ftntc ttfl- uta r u D'ANGLATERRA La liisla del pito Co- Lcndrcs, *3. — La cemposició dcüiiiiiva del Govern cs írm scsiu-ix: Prcívjcm i rn:.-.-.is rcjdï Relacions Kx^ teriorí : Ramsay Macdonald. UinütK dc l'Ediitiijjcr o Finances: Sflowdcn. darda segelli : Clyaes. Lord president dd Consell: Par- Lnrd cíiice'ler d-l Cnnsell o miaiítre dc Jus:ic;a: Ilaldane. Mini'-·.Te dc l'Tnterior: Hcndírson, Cntótlieí ; Themas. Mitiwue de les Indi" : Sydticy OIÍ- Amnàutfcj íWtfali Thompson. Ministre dc la Gr.crra: WaUh, Mr.rina: OBlmsItoWt Ttatall : Sydnfy Wa. Ajrieulnira : Biixten. Secretari r-!r a Fsct'icia ■ Adamson. Iflítrawio : GmyUad· Hieiene: Whratk·j·. — Hav.is. KT.S UdftEKALS ArOTtDKX KF. çtSTiK a i.'ï vttn't r)rr.s la. B0R15TKS DK DEÍTRIÜR LA PROPIETAT PRIVADA 1 SOCI AT.IT^AR LA rN'DUSTRiïlA I.endrc<. JJ. — Les ÍBei «HKl del jinnil llibtnl llom revr.it, a<4iíliat-hi els senyors A«!tiith 1 Ll-yd Oenrst. L'Assern'ï'ea es'iuílà h Rtnaeid errad.i i Mnwjoiwàa rfe h detroa del p^hinet conservadür i ad p::'i tina resd'vicíÓ aprnvsnt la In*frvtScl< tic misIcr Asquitll cu el di5,at T" provocà la cai'siida do Mr. Baldwi'n i lítrawnt U decisió del partit tahisf a tela tcmptaiiva ikls tabotisüM escam-nada a destruir h propifït prfradi i socialidaï la loiOilrb.— H»WJ. LA VAGA FERROVIÀRIA EL COMITÈ KXFJ UTIU VOlCONCIL·lAR LES DIFERF.XCIES Londres. íj— El Comilè executiu ile la Unió ile MceintCi i Fos.dncrs rle locomotores l;a sòSicílat (Ws directors (Te les roif.paityïes íeïrovvàrics que se cclehri tina conierctïcía, a robuvtr dc conciliar les diferències acutals— Havr.s. LA VAGA REPFRCUTEIX ÉK ELS Ql'FVIURKS Londres, z}. — A conscuiicncia de la vact:t tcitevüria el pren dels queviures dc primera necessitat ha augmentai una mica. FI proveïment s'efeelua nonnalnicnt.— Havas. LES REPARACIONS ra]]le a la cmiilO d un B ins-or ELS ADMINISTRADORS DEL RENTENBANK CONTRA EL PAGAMENT DE LES DESPESES DE LA RUfiR PER POR DE QUEDAR SENSE DINERS ■:- LA SITUACIÓ A LES REGIONS OCUPADES Paris, 3}. — Els dos Comitès de tècnics dc la Comissió dc Reparacions cseollaren ahir, a la tarda, successivament, el nou governador del Banc dc l'Imperi, senyor Schadii, cl qual va donar d'aquesta manera per acabada la seva exposició davant de Yots dos Comitès. EI sepou Comitè escoltarà avui el senyer Bcrgmann, el qual aniri AContpaayjlS del senyor Melier. El primer Coinitc es tr.-í.sEladarà a Berlín el dia 28 dc l'actual.— Havas. Paris. 23.— F.l smembros del prímer Comitè de perits han tl·lscuíit Ics declaracions que va íer ahir cl dirccior del Rcichsbank, senyor Sehachl. — Havas. París. ij. — El Comllè (1c perits cnc^rretjat dc la qii.'-ió d'catab!ï:,".zaT la moneda aleimnya i equiLbraf cl pressupost iFel Reich ha fosmulal íip.'nió iav-_>Tab".c a la creació d'un Danc or. que tindria l!cc ca les següents condicinns : Printcra, — Mybditíar part del valors me.àïhcs i tlíviscs esíran^crcs que es írnljca en mans de súlidits alemanys, i que actualment 110 tenen cap cmpleu dc caràcter econòtuic. Segona. — Contribuir a la dita creació aínb el concurs de capitals estranlícrs. K] Crni::è es'íma qae la cracló d'aqacs; Bjibc lia de íortnar part del p'a de ceniv.-t: er.caar'aat al íutur equ libri del freU^pOtt dei Reich : estabilització í!j la mnn^da ilentanya. Respecte a l'cslahilitzac-ó. el Coniilc op:'na qttí delcrnf'naíles parts del pla exposat p?l director del Rcicl)sh.-.:ik. senyer Sclncht, p drien és?er uillitiades amb priit'.'t en evasió oportuna. El Comitè escoltà amb satisfacció les idees exposades pel senyor Scbaclit, les quals ccnslidtcixcn elements dc Ics mesures dc conjunt que seria possible adoptar. FI president del Comitè va fer rcsaltar la necessitat rjue tenen els aiiats cio posar-sc d'acord per a la ccnfecciò d'm pro.trrama únic. El Comitè està cnneençnf que per tal d'assegurar l'exit del' projectat Banc ís t'trttalmrnt necessari que els estran- eial. que els des prnps S'han separat sobre llurs posietnns, «cpse havar at·'·s ,h trobar rap (erreny d'eníesa; Pel Qtta soail·l a. ' 's antilicans han estal irreiüoviii'es en SOSlejiir els prin' eipis dels srans ii-í>!es' anslieatis dels sepl".; XVI i XVII a p-opósit jeíí dos pitnts ee-.i- traiia da la aontrftviraia : primat ponlíflcl i dogn>h satftllc del Bncriíiei de In Missa. Ka eatiiites, com ís de suposar, 110 han lil en el m^s mínim en la dafatlSa d* la d'seiplina ítíI mana. INIeni. ih>nes. ni més ni menys, «n la sititació del primep eotnenianient. .\f|iinsln fjr'io-.'oi tf* la reunit eíïffslAa- 1 ti.M conipl» i"i el seu esqnJilid 1 passin un al [re fracàs. r,al e*nsln(af una altra vegada que a lot-'s nquoalpB reilerailes temptatives íi'aeostamenl i d'aaiWti 0:1: re l'risïlé-ia de Roma i ranBliennismB presideixen, a tina i attra pari. assenyalata equftfocs fruils d'ií>içenalúbiics i tota mena de fesles popuars quedin suspesos durant, sis dics. — Havas. LENÍN SERA INHUMAT AL KREMLIN Moscou. 23. — EI cadàver de Lenfn serà inhumal al Kremlin al Cenlre de !a plaea Rnjn, i al peu dol monument eregit a la rtiemftrta dels moris do la Rovoiuald, — Havas, 1 EL CONGRES PAN-RUS ES PRO. POSA EXAMINAR DETINGUDAMF.NT LA OUF.STIO DE LA SUCCESSIÓ DE LENIN Berlín. 23. — Telegrafien de Moscou t]uc el Coo^rès pan-rus es proposa exsmútar amb tota atenció la qüeítió' a la successió dc Leníu. indicant-se amb aquest tnoíln els noms de Rykow, Kamenev 1 Statín. Es creu que la mort dc Lenín ni portarà cap canvi en çl desenrotllament dc ta política general. Trotsky assistirà als ftracralí íe Ien'n. — Havia. LA MORT DE LENIN NO CANVIARÀ LA .POLÍTICA DELS. EE. UU. XSÍB RÚSSIA Washington. 33. — Malgrat ja mort de Lenln. no sofrirà cap canvi la' política seguida peïs Estats Units envers Rússíj si no varia la situació cn aquest país. — Havas. LA DELEGACIÓ RUSSA A ROMA REP LA NOVA DE LA MORT Roma. 23. — La delegació russa d'aqucsla capital lu rebut la no icia de la mort de Lenín per conducte de Txlí- xcrin. — Havas. DTTALIA el toèt de dissolució de la Cambra Roma, 23. — Els pcriòdlci dines que el Decret de dissolució de la Cambra serà signat damà el mall pd rei. — Havas. ASSASSINAT Palerm, 23. — Pels volts de Giunti han estat trobats assassinats quatre individus, creient-se que ej tracta d'una venjança portada a cap per membres de la "C^morri" — Havas. BARALLA UN MORTS I UN FERIT Roma, 23. — A les immediacions de Piinrolo (Piamont) ba tingut lloc una baralla, de la qual ha resultat mort un feixista i un altre ferit grav-ement. — Kavas, A LA CAMBRA FRANCESA RATIFICACIÓ D'UN CONVENI París, 23. — La Cambra de Diputats ha aprovat et projecte dc llei respecte dc la ratificació del conveni relatiu a l'atur forçós, que n ésser redactat per la Conferència tn•ernacionai celebrada a Washington, —Havas. L'EXAMEN DEL TRACTAT DE LÀUSANA Paris, 23. — La Comissió d'Afers estrangers de la Cambra ha decidit escometre amb tota activitat l'examen del tractat de Lautana. — Havas. PROJECTE PER PROHIBIR LA IMPORTACIÓ DE MERCADERIES ESTRANGERU Paris, 23.— M. Poincaré ha dtpoA tat a la Cambra tu projecte de llei autoritzant el Govern per prohibir la importació de mercaderies estrangeres. — Havas. LA CAMBRA BELGA APROVA EL TRACTAT ECONÒMIC AMB FRANÇA Brusseltes, 23. — La Cambra ha adoptat per Unanimitat el Tractat econòmic fraaco-betga. — Havas. Brussel·les, 23. — El Tractat econòmic fraaco-betga fou aprovat a la Cambra pels vols dels clements de les dretes. — Havas. CONDOL DF. POLÒNIA PER LA MORT DE LE.NIN Varsòvia, ?3. — El Govern I ha Irarnís el condol per la mort de Lenfit, a'l Govern de Mos- | eou. — Havas. EL REICH. ARANS DE TRAMETRE EI, CONDOL. DELHIF.- , RARA LA FORMA EN QI'E 1 HAGI DE FER-SE Perit». 23. — Rl Reich sembla que està decidit de tramelre el condol n Moscou per la mori de Lenín. però ahnns deliberarit raspeote la forma cn quíi hagi de fer-se aquesta mani- j fesfaelí. — Havas. PARLA VRTARIS COMUNISTES DETINGUT? Reval. ert, — Han eslat dctínuuts diversos paria ment aris conlilnisles. aauaals de preparar un eompkd. — Havas, LA FORTA REPRESA DEL CULTE A tyíPOLEOW "X''V: CÒRSEGA Londres; '2.:. _ Et "Daily Chronicle" assenyala la viva represa rtel culte' napole&nic a Còrsega. La casa on nasqué Napoluon. I, deiïada pen'empcradrlu Eugònia al prfueep Víctor i cedida per aquest a l'Estat francès, éa a punt d'ísser del tot restaurada. La famosa ^ruta on hom diu que Napolcó infanl anava n jugar amb ais seus companys, esta destinada a esdevenir el centre d'un maçmfic jardí, i per últim, el senador Coty ha anunciat de regalar una nova estàtua de Napoleou a la ciutat d'Ajaccid, qao ja en tí dues. I LA LLIGA DELS MARITS IN, FELIÇOS Paris, 2^. — La 'Chicago Tributie" escriu que a Firminy, prop de Sani Etiennc, s'és consliuïda la "Lliga dels marits dasafortunals". Tot i qua a Klrníiny hi ha vinl mil habilanta cs russos, a la primera reunió convocada pel grup • promotor es presentareu mís de dos cents individus, la qual cosa ha fel dir a un humorista parisenc que si una associació senitdanl intentis de constituïr-sc a Parfs, no u'ht hauria prou amb l'immens Yeliulrom per contenir tols els membres. Up:;eLICITAT Num. 37 Louis Hémon II {ConHmtGció) "deei dçls host**, i ern deia '"i io| doleanienl: "I bé. Sa ■ -. iiem encara a remoure *fpa, aviat?" Bn aq-.ieth lemps, poc ti POdl» respondre, de tant que seanyava la vergonya, pei 'Mj nitscrahie que' li fein dur; Ppi'ó jo ja sabia que acabaria r martrar altre cop, més ?™un,■ cap al Nord. més lluny, ^ endina. i que ella vindria en 1 In' ' Prí'n'lria ln ""^ P01,1 ■ ^ ~ .n humor, sense un mot de « "1 da nultet».- ■ H,·íT<« d'aitò. callà, I ••m· blava qua rumií; llarçasne"! 'n .seva pena i la síva IrlíieM, Maria sospirà i es pa£sà h's nuuts pi-r la oara, eont - ' fa QtJtati es vol oblidar 0 esborrar quelcomï penv varamant, poe i)ue volia oidídar res. qut o nlnua de setilir l'havia pranelonada i trasbalsada; ienia la c-onlusa in.'nie :i que aqliCíUl narraoíd d'ntia lida ihna-, hravameiV vicmta, lenta per a e|!:i 1111 «enljl profund i oportrt, i (fua conlnnla una lli'. ó. per poc que pogUÍS roiop-e- di e- ta. ■ ■ Qtfs aiittan eot coneixem les pàrt'nneil — pereift. Al dinlt l «la la mort. ta seva mars afmblavs preodre un aspecte dugusl i sinaubi'. i lieu's aquí que le« qnalí'ais famiiíars. humils, que l'havien fet estimar cn vida seva, desapareixien darrera d'altres virtuts gairebé heroi nues- Viure Iota la seva vida en llocs desolats, quan bfl'triíi volgut la cothpanyia d'éssers humans l la seauretat soaspjtada dels pobie.»; bosqtiejar del matí al veopre. gaslanl Iotes le» fnrees del seu coa en mil feines dures i manlchlr del matf al vespre Iota la seva paeiància 1 una Joiosa serenitat: no veuro mai el seu entorn sinó ta natu-ra primitiva, salvatge» el bosü tatntmk, t manlentr, en mig M (f.; re van : per líxl. lot això, i'iu'dre raonabtei i ta dnjitega i j'aff^ria que sdn els fruita de liioil» de ^e^lc; dc VIda setisí; aapror, era una costi difícil i merilòria. basi si'gtir. I quina ora kt [ ti.:;:!? l'nes ijiiauloa j'ti; au.'es d'CÏúgi. tletprés de la tnort. Pen'i, valia la pena? La pivgunta t:o es forn ntava en el Sou esperit amh lattln traniparènò pensava eu això. Viutan íMratnenf. tan bcai deixar tanta eityoratlr^v barrera sou, tioqties dones o'arca capaces, Ella .mateixa... Et cel, mural de lluan, ora aiagularmoal lluniiu^j i profqr.íh i i'e Tmi cap a l'ull re d'aquest cel, mij m'.vo's curiosa ment retallats, talment decotacío/M, desfiiaveti com una procesüí solamnt- La terra blanca no evocava cap hiea de fred ni de Iristcsa. far la brisa ora tíb'.ft. i alguna vitlud misteriosa de la primavera que venln, feia de la neu una semilla disfressa del paiaalge, gens toniibie,- i que hom endevinava condeninmla a dosnparòtxer aviat. Maria, asseguda vora la flnesfretn, va mirar una estona, sense per.sar-hi, el cel, la terra blanca, la barrera llunyana de la selva, i tot d'una li semblà que- aqueii* vracuat* .que alta mateixa s'bavl» Jet, «aaJMva de rebre una resposta. Viure així, en aquest pols, com sa marc havia vtsciit. i desprès morir i tlejx.ir darrera situ un botint upe.sartil, i el record de lej yirlu.S es-em'ials de la sova raça, se scniiti capar; de fiT-ho, Se n'adonava sense cap vanitat i eora si la con" esta hagufig vttignl d'iini njlrn banda. Sí, .serta capaç d'això; i li va venir una n ena d'eatranyeaa, com si hl haguda una nova i-evelaeiú inesperada. podria viure tiixí. elln; només iioe... no Ienia el propòsit de fer-iio... l'i a mica emlaviíiit, qua'i ti^nest dol hat/ués acabat, i Llnreiiç. Surprennnt, lornann j dels Estats per tercera veguda i sc ï'eniJuría cap al màg'o desconefrirt de les clulaií. lluny ilej.s grans boscos que ella detestava, lluny del bàrbar pafs on els Itomos que es perdien morien scn. se socors, on las dones sofrlcu i agonitzaven llargamenl, nisntre s'anava a cercar un ajut Ineficaç pels candns inlerminablcs plens de neu. Per qtiò quedar-se alià, i palir tant, i sofrir tant, quan es podia ana cap al Sud i vi tint feliç? El vent tebi que anunotava ta primavera va venir a tastar ta finestra, porta al algunes eonfosM raotor»; «1 murmuri dels arbres epreíate, tot braaquei dels quals Iramotea i es freguen, el crJl llunyà d'un mussol. Després, el solemne silenci rojtt'à novainciit. Samuel Chapdelniii.! s'havia adormit; però aquest son al coixi rte la mort. no tonia res de gcot'er ni de saci'ílcg; In barba sobro el pit. les ntars uberlPs sobre els genolls, senihiava «-.aptuissal ca un trist nelaparamant, □ enfonsat eu una mitja-mort voluntària 0:1 seguia d'Un xio més a prop la desnpareisuda. Maria os preguntava encara; Per (?)iè quedír-ïb aipií. i sofrir tant, i palir tOTvtt Per qm'!'? I com que no trobava resposla, veureu que del silenci di! la nit vau alf ar-se, a la llarga, tmes veus- Pon que tenien res de miraculcis. aonesies veus; cadascú de nosaltres en sent do setnManls qiio s'ísoln i es recull prou per deixar darrera seu el mesquí Ir.nit do la vida quotidiana. Només qtic parlen mó» alt i més dar als cors semills. en mig dels gratis boscos. del Nord i dels camps desolals. Otian Maria pensava en los llunya nns meravd.'es de les eíalat», la primera