EDICIÓ DUNIA ANY XLVt—NUM, IB.·T·— PBWJ: (0 CKffTIMS BARCELONA, DIVENDRES, M DE MARÇ Dl i«14 ! i CATIlOMYi D'ARA Algnns aKs esperits de la Intel·lectualitat eaUTana han colnit recentment en una ofensiva formidable contra la CiUlua dels nostres dies. Reben ela cops violents de la pedregada ela unes d'ara i els d'una mica abans, i els rep sobre tot el nostre ible en les seves qualitats racials. Amb una insistència que deostra que existeix un objectiu o almenys un propòsit, en aqaess darreres setmanes han abocat damunt la nostra terra els jjectius coents, irònics i sarcàstics. Sabem prou la pregona au'anitat d'aquests esperits, i tenim per seguir que llurs iatetu Uons sdn nobles. Ells volen burxar l'amor propi dels catalans, tolen fer-Ioe sang a l'ànima, per provocar una reacció que els purifiqui i ela enforteixi. Perd ni aquesta finalitat cataianesca fe l'ofensiva pot fer perdonar la injustícia essencial que enclou. Nosaltres sostmm, contra els que diuen o escriuen el contrari, que l'actitud dels catalans en et present període no és en ksnerai mereixedora d'escomeses denigraots. Si aquesta actitud bo arriba a ésser tal com podria desitjar-se, tampoc éa tal com U podria témer. Qui compari les actituds successives dels catalans en les crisis de la pròpia història, a partir de l'ensorrada holitica de Catalunya a principis del segle XVII. s'adonarà del progrés immens realitzat en la darrera centúria. Si la Catalunya d'ara no és dramàticament heroica, tampoc és abjecta. No som ibnogivers. Tampoc som gent vil. La Catalunya quieta està per dessota de la Catalunya febrosa dels dies gloriosos. Però età per damunt de la Catalunya humilment bellugadissa d'altres dies de tristesa. Quan aquell que es mou, té per costum de fer-ho en el sentit íe blincar-se, d'abaixar-ae i rebaixar-se, l'estar quiet és ja un pio^iés; el més difícil, el més digne progrés intern. La quietud 10 és e! redreçament. Tampoc és l'ajupiment Qui es feia la ilhuió d'una gran ventada de març immediata, se sentirà deceIwt. Qai, coneixent millor la història del nostre poble en els segles de la davallada, temia recaigudes doloroses, ha d'estar content. Nosaltres bo estem d'aquesta manera relativa. No ens fiarieai massa dels homes que, d'una revolada, passessin històrisment de la docilitat manyaga a la revolta encesa. Tindríem por que t'endemà d'haver-se esvaït la foguerada rebel, tornés i l'anterior manyagueria. Creiem que és una greu errada el presentar la Catalunya d'ara com a inferior a les Catalunyes dels segles passats. Hi ha hagut, en el curs del temps, Catalunyes més altes. N'hi ha hagut de molt més baixes. Si no ens trobem avui en la resplendor del cim, tampoc som enmig de la fosca misèria deia últims graons. No volem dir que calgui callar els defectes del nostre poble. Ni els d'ara, ni els de sempre. Ni els que sén fills de la sang, ai ds que són filla de les circumstàncies. Convé que ets blasmem tots, tants com n'hi hagi i tal com sigui. No val. però, a exagerar-ios enormement, ni a inventar-los. Hem d'inspirar als catalans la voluntat de fer-se millors. Però no hem de presentar-los tan caricaturescament degenerats que hagin d'avergonyir-se i'eüs mateixos. I quan retraiem els defectes de la raça, renunciem a fer-ho limb les armes de la befa. Més val l'insult que no pas l'humorisme enverinat. Si volem dir covard al nostre pqble. d*gucm-U-ho a'xí mateix, amb ta paraula nua i crua. No céhguera la fórmula grotesca de dir-li flonjo i llaminer. No és pas d'ara que ala •italana, i sobre tot als barcelonins, els plauen ela tortells i les confitures. Convindria que els esperits matcontents adoptessin un criteri en llurs agressions contra la pròpia terra: i aquest criteri redria ésser el de no exigir al nostre poble més d'allò que caiascú de nosaltres s'exigeix a sí mateix. Solament en nom d'una superació çxemplar pot extremar-se l'atac contra les qualitats del poble. Si pot ésser útit i fecunda l'acció revulsiva, ho serà amb la condició que vagi acompanyada d'una humana comprensió de la nostra història i de la nostra psicologia. Al capddrall, sovint trobarem dins nosaltres mateixos, en un recó de la nostra ànima o en un aspecte de ta nostra vida, un motiu per ésser indulgents. Sovint hi haurà en nosaltres alguna paradoxa índiríduat que podrà servir per explicar 1 perdonar les febleses col·lectives. La Política AJUiïTAXEílTS DESTITUÏTS Han rstút itMuili tü AjtmtamtlUI i Sau AmJrt* Jtl Ttrri, Sanla Eu~ finit de Trr i Sant Danitl, MMmonl■v'.'j JnfalttaM. 1 L'AJUNTAMENT DB SITGES Dimarti ilt rrgUtrt ""rl ceironn la itva prim, ' J-' tmixüinier it rHo'piltl tt lenyvr itoni Btaatel, tl qual fta foc :''pj havia prtieniat ta dimüíió. Ptr ■ iteidim emliímar les oim ucorxadtr, let quü touií» «lot «J'f/í fer ta superior autoritat, fer tt* emfla/at » potfus ptlut itt tlirtíW. L AIUSTAMENT DE VILADA etiai detütvit rAjíuttamenl it 'iSada, estén) conjiilM governativa* i per Em Vient Fentn, balUe; E» bnKy Ferrer, , , En ilau- yilamUjana, . ... mÍ; Eh Joan •■ellif, .. . ,• .T'.t; E» Ventmi •rítatii», - •.: . ."v. «*! a més com que s'ha reposat ■í govtmo)ivomtnl al secrtlari teSelvt, ïka jet mirar tom a rt;f - " / En Joan Sehm i 'Va, i ' A^í», Bn Jorn Casi· i Selva. LAU.U.A ARENYS DB UAR Cm al Prat it Lbbng*, I» 0. tt. is fes fart matmtnl a Arenys it ftn a conjefíUett feqiun fit, kam 1 «114 ptr ala imminent snhttilneH fimtumtns, Unàen tferristtiamrnl ' sanitiats a faUaUi*: tt senyor L > ilotlfníieia i et sefet Uup U. ffnv, jmt «i itner M *t*t. flM tant s'aereiilà tom a ' eraior t esladitla en la darrera Assemblea it la Mantcmioiílat. LAIUNTAUENT DE BALAGUER. Com tants d'altres, FApmtamenl de Balaguer ha estat destituït, havent et delegat governatiu ionas postessü tl que el substitueir, els components iA qual pertanyen, és dar, a la Unió Monàrquica. UN REGISTRE K, L'HOSPITAL CLÍNIC. Si'ns diu qnt ahir al matí va pre, sentar-se ttntorilat militar a l'Hospital Clínic, retirant-se després ie practicar M registr^ a les itpendènctis que formen la Sala d'Obslelricia, S'ignoren els motius i'aqutsla diligincia. LA SITUACIÓ A EUROPA Dwpr4t d» les flo»tíon» anun eiade*, m. PolnearO ha aooeptat l'encirrto de formar nou Oovern. Hi haurà grans modlfíMelons, I supressió de mlnistarla I sufeMeretarles. M. Mneari oootinuarà amb la cariarà d'Afer» a·tranper·, Baolnet a Guerra I La Troaquer a Oferts púbUqUM. Es pNfeafeM qt» W, Mvai <«agl a PlrauioM I M. ■akanowiU a Oemwf, M. PtfxmH ha ■Jornat eia seva PraJastaa éa fusió d'aiflwi· mlalalbrlu. Una anl m ea refert ia IH·· U émnitmné éa\ mm Oann, qua demà, dlsaaMe, «a prawii, Urà a la Oambra. La premea alemanya, parlant óa ta «rial fraaaiia, m mMm «rqu» »»•»»• la CARNET DE LES LLETRES ' VN BREVIARI DB SETMANA SANTA. Ia Iherabn relijiou atahna tta coriqalt ■nb tu Breriïri de Sctnuu Sota i Voll·la 4e Puqu «me no,,^ Unii Ciriwe* tGan i] poble ptr Ml que unbonbd ki 'ducs i uiuta hcHaa' «ab «ri I* Lítú«it revesteix cl misteri crittii. Uouín Lla't CuRitt na Is — coetoa dl mxta, en cl fróltf— daó repetir un vet] matntje, "Mai ca Ja nostra terra no ha nancat tquett llibre dokUüm", diu. Mii. perà, la tana d'obrir «b uSi delí cualam triatiui let ncmcllo de Setmani Santa no ha «lat icomplcru amb U fricií que Un. Ckrreie· ba posat es la tradneett i eli concntarU. K l'una columna cl text litúrgic, a l'altra, U versió atahna, Ics pigineí del Breviari de Setmana Santa tanquen u» preciosa commerooradó. Els episodis de la Missa, els Salms, els Himnes, drama i poesia que subraUien cl Düi Sacrifici, sío dits ca la nostra llengua amb ona claredat romana. Totes ks parsulti palpiteo d'emodó, i en els comentari] intercalats en el text, mossèn Llnis Carreres mostra, «he. ment, ric d'imatgeria i de so, el seu magnífic temperament descriptiu i lirie alhora. Fet de cara al poble, el bieviarí de mossèn Llnls Carreres té proa forta per guanyar el fervor de la gent Mai, de segur, no ha estat oferta >U devots catalans una guia tan noble, apasswr nada i clara con el llibre on mossèn Lluís Carreres explica i comenta b LitSigia dets dies sagrats. Es el llibre d'on bell escriptor. •tilp-boy — EX poeta Sixi Filà ha puòlial tus recull dt versos tota ei títol 'Seliquiari'. — Assenyalem el Boahillssim tsfort it Ventura Gassot, creant 'La novella estrangera", que publica, indtSies al Mttrr idioma, let més gustoses novet~ tetes de ta literatures universals. -EU POETES D W JOSEP LLEONART Quina part de la gran herència lírica de Maragall ba conreat l recreat et poeta Josep Lleonarlf Deu ésser, sens dubte, la més profunda i diversa. Lps 'Visiea al mar" i el "Cant espiritual", alhora lenen en li poesia de Lleonsrt un noble ress^. Josep Lleonnrt no s'atura damunt el dolç espínlaclo del món, ni es barreja, obtfinal. en les prades do la seva ànims. El món i l'ànima són la pedrera del seu cant, la font viva de t'idiUi i l'elegia. Josep Lleonart no repoaa en l'on ni en l allre: ni tes coses axlernas ni l'avta del seu propi con calmen la seva set infinita. Va i ve, alat, adés roenV de neguit, adés IHu^ minat de gràcia, "Cerco l'amor, l'amor per Infinides vies", beu's ací els enÓesos mols finals del poema "la rosa du passií". No ís aquest, par venlura, el cril do tota la Ifrtca Heonardiana ? No és pol ser, lambí, el punt on lliguen l'esperU de Lleonart i el de Msragall Amor, clama ardentment el poeta. Et cerca 'per inftnides vies". Altre temps era el cant de la merla que desvetllava un paisatge p&tpttsnt 1 amorós. En les boires germàniques anecdòíi aties et caní a J^ajnor lliscava í( com «I d'un oc«H, Desprds, (rfrat el poeta de cara al teu món interior, la recerca es ta més dura. rera, tanmateix, l'amor és l'aie 1 l'estel de la poesia de Josep Lleonart. Els seus versos, àdbuc els més purs, lenen resust de lluita- Una lluifa humanfssima que els fa vtus I fecunds. El franefacanisme o et paniefsme de Josnp Lleonart són bslsllns Amoroses. Els camins on l'amor lluu I canta, no són «nvlnf pioners: e) bruc I l'arjretnda hl creixen. Després, però, en ta pau del recer, pensant en el esmf, en el gol* i en el rlsn, l'amor és una presa més deliciosa encara. TewàaOareós UN PRESTIDIGITADOR QUE MOR DEIXANT MES DE TREN. TA MILIONS DE LIRES Londres, 14.— A setanta anys ba mori a Coventry un famds ÉresUdlf Itador anomenat Hertf, in del* aoeua Iruea més famosos eonalstia a fer detaparUmir un canari t cap dels seus H-e vals mai en sabé endevinar el •eoret. Ie diu nua Harts ha del. ast una fortuna de mes de (ren. 14 milions de lires, iotes |usurades an l'eaarotct del HH.arL ENCARA MES ELO00ENC1A Continuen les altres etoqQents que els oonsetlers de la Haneomunilat nova retreuen per vergonya de llurs predecessors. Després de les que ahir reportàvem, ena cal avui donar les següents: 100,000 pessetes, o més, que diu que es consignaven amb eàrreo' a cabals d'emprèstit per concedir subvencions a entitats autònomes, subvencionades Ja amb cabals ordinaris amb mig mtliò de pessetes. No podem referir.noa concretament ala actes de mala administració que dlif que suposen aquestes xifres per la sonzil·la rad que el senyor Sola 1 companys tampoc no concreten. Ja ens diran, si voleq, de quines insilluclona autònomes es tracta. Potser, potser són d'aquelles que tantes admiracions han escoltat dels consellers -í t Irolfcn, i amb rad, que, francament, no està bé d'esmeolar-les t val més deixar les coses amb una certa anunciar el fet, d'aquesta ma nera; "el caos que reina en la Hacienda de esla corporaciún, ereed, seAores diputades, que es alarmanle*. Més xifres eloqüents: amb ona gran Indicació diu la Memòria que en el mes de novembre de l'any passat, ets municipis devien a la Mancomunitat 0,937,627'74 pessetes. Ja és trist tenir deutors I que encara ho retreguin com a vergonya pel ereditort Però potser sl, potser 4a Mancomunllal acreditava aquesta quantitat perquè volia. Tant devia ésser aixi que diu que al eap d'on mes d'ésser renovada (és a dir, canviada) la Mancomunitat, Ja bavien aotmt 1,>Í2.? V pessetes. Però això Ja gairebé bo sabíem. Quan el general Lossada era governador civil i .president de la Mancomunitat, va percebre del tinent coronel senyor Atvarez de la Campa, actuant aquest d'alcalde, un milió ds pessetes per contingent provincial endarrerit. 'Ya ven usledcs — va dir aleshores cl general Lossada als periodismes — que ouando reina armonia entre Iss autoridades, todos los problemas ballan soluoidn." ï tenia raó. Oràeies a aquesjn harmonia i a la influència feeunda dels delegats governatius, tAs deutes per contingent encara es deuen haver reduït I prou xifres 1 prou e4oqíí55oia, per avui. Washington, capital dels delinqüents i dels embriacs Nova -York, Í7. — Et membre det Congria, senyor Tinkham, ropresonlant d» l'Estat de Mas. sacbussclts, declara que segons les seves investigacions, el di». Iricte de Colúmbia, que comprèn només la ciutat i els revais do Washington, bat el record mundial de la delinqüència i de l'embriaguesa. Mentre 6 la poMacid londincca de vuit milions s'efectuaren 28 assassinats durant e| 1023, a Colúmbia se'n registraren 38 sobre mig mtlid d'habilanls. Paris, amb Iràs milions, ba tingut en cl 1023, vuil mil aireslnla per embriagamenl; cl dislrice de Colúmbia en tingui, amb la població de prop d'un sisè, ^Viasf setge mil. Et diputat Tinkbam, ha gradual Inmbé ot progrüs de In delinqüència en e| districte de Colúmbia dol 1010: 271 en els assassins, sol per cent en t'adulteri, t 103. per cant en furts. Les cases enuf. voques són actualment «r 0i districte de CoWmbla d» i,see. LA CRISI IUGOSLAVA Belgrad, n. -i'^l tenyor Davtdwoskl, líder del bloc oposteiottlita, t'ba negat, a ooMoborar amb' «I senyor Patilo, el qual continua les seves consultes per a U oonstllucld del bou CARNET DE LES ARTS ESCULTURES DB I. DVRNA, Les eaposídoBa d'esctdturcs so so* niMfea flirt a Buodoos; dt escolton catalans, slsui per taon ecooòenifloes o perji·i ' no tenen necessitat d'exhibir ta teva Seodnccid, en (eneral es mostrtn retrets. Aqoesl criteri so ens sembla çh gens rannanab!*. L* írcqüèoda dVxpoikioas d'aquesta mena Kluramot f onesuria d gust per l'es. cultnra d'interior ) desvetllaria via taltxkble compettecis benettaosa a lart en ftneral { proiitOM als matrixos artistes. Enguany, però, sembla que sia inicial una reacció, contra aquest rslratnent L'escultor Duran ens ofereix, al Saló PStés, tm* notable exposició d'escultures, brooicj, talles i guixos, que is la segona que a'ha obert *n tot et q»e va de l'any. Ctlebrem la decisió d'En Duran, i la celebrem tant més quant per damunt de l'elogi que es mereix pel seu determiní cal afegir-hi cl que de justiçla li correspon, i que li Iritntem cordialment, pel mirit de les seves obres. En Duran en tqlesta exposició ei presenta unb personalitat ben definida. La tècnica sòlida i intel·ligent i el concepte plàstic en que csun inspirades totes aquelles obres demostren que far. tüu ha entrat definitivament en possessió de tolt els mitjant expressius que la teva sensibilitat i la seva educació artística poden propordonar-S. Tant si prepondera l'aspecte decoratiu com si per les exigència del tan sobresurt l'afany de sotmetre! extrictament al model, cu totes aquesta escultures predomina on realisme atemperat per una discreta estili tra tió qne sense treure gens de calor t les ligureí tto d&ia una (raciau severitat Dels vuit retrats que exposa, dels quals sis són broma, assenyalem et det senyor Zbaiatky, que creiem que ^s una de les obres més madures de la col·lecció. Les dues liguretet de bronze retrats de ballarina (j i 8) estan molt ben enteses de ritme, especòlmcít U part inierior de ta primera, d'on realisme moll saborós. Noubfc per l'harmonia dclt pket 1 perla .gndosa inflexió del cos, d retrat en hronzt de Uado Miaty en el ball de Tanagra. Ets retrats femenins ia i rj. cn guix, són exceHenu de qualitat, particularment el primer, nfodelat unb grldosa expressió. De Ics altres obres, est anotar la dues taUes de fusta i ona "Tasagra', grupet ea krooie de dws figuteta d'una reposada harmonia de línies, i "Pom ona ', petita estatnela també de bronze, que, tl nostre entendre, is l'obra de mít fina modernitat de l'expoekló, C.C. — If. Ptgem tt oberta ma exposició it paisatgts a la Sala Arenyea. LECTURES li mi de mmu LA POUTICA I EL CINEMA Hem vist cota en tquat» darrers Itmps de tebre electoral alt Esuts Units, els professionals de la política ianqui han posat al teu servei tots els avenqos de ta ciència. I així havien fet de l'automobilisme una armi per escampar oradors per tots els indrets de la federació aordameriona. L'aviació, ta ndiotelegraii^ la radiotekfenis i l'escalfa-panxes de butxaca hm assolit ara la categoria d'article* de primera necessitat en matèria d'eleccicns. Però an veiem com d'una manera inusitada el cinema suplanta dt clistics mítings de oràtet i els discursos a let plac» públiques. Els dívertos partits et «ntfotes an mitjançant d cinema. El cinema, sembla que » més a més de tenir la virtut d'atraure més ta multituds, a presta molt més que la paraula a ridiculitiar i a posar ta satseta de l'humorisme mít cruel a In festes delt enemics. Cada partit combat ara els snis cacmict, procurant d'atrapir-lot un gest ridícul o una pose carrinclona amb un aparell impressionador que maneja hibilmcnt un clectorer a ta moderna. Et una guerra tan tnimida com pintoresca. La gricia dels profasionals pellttes no serL ara, precisament el tenir paraula fàcil I engrescadora, ni fat elegant i ctptivador, ttaó que ell boot elcctorers cs cfltíturan uib mlret * rhabilitai qut mostrin ptr manejar un PaiU-Bjbr. Als països v» Ie* dona tenen ret, ets candidats hauran d'tpreadn dt ft* talls 1 tirar tl ftont. fumat amb gricia m dgjrretto tfípcla I depltu-H Jep cdlM, ptr tal Oiarttaer a ta «taWlla tòlb ttta rdnèadk d'ua Petrocl JdNiitXX . Això portarà moHt att-dt-capt « algun» peÜtict, ptrqut no tothom atia te* vocació 1 «fagiaei* tufidtat ptr dedicar -w s runrtlcl del tett art Hi icatia ptr Ea Usctt 1 Ea Skaa 4| Let condemnaolont del règim demooràtie, avui foragita^ de gairebé tota l'Europa oriental t meridional, no sdn pas noves. 61 no en tota la perfecció elegant aseottda pels redactors del "Debato" i I"A B O", ja en principi bavien estat, formulades a l'endemà del juny de 18*8, • França. No se sabia pas qui manaria, si Cavaignae o «1 príncep Bonaparle, aquell barrot de rialles que un dia feia do carbonart l un altre dia arrossegava una àguila mig eetabornida. (La gent, perft, no mirava prim, perquè cercava abans que tot una garantia d'estabilitat, de tranquillilat i de no Inquietar tes coses per l'estranya mania de la perfecció utòpica.) Fou en aquell temps que Alexis de Tocqucville emprengud el seu famós viatge als Estats Units, de tornada del qual publicà la seva enquesta "De la democràtic enAmèrlque'. Es avui inequlvova. tol llegint aquell llibre, la sensació de patètica rantietal d'innocència dosueta, d'il·lusió remota. Et clàssic esperit cesarists de glavi rutilant, en la seva aliança amb la inexplorada, inèdita profunditat política del milja-cerilla, ban dat lloc a noves orientacions de Govern que impliquen uns magnifica reconsiruoció de la societat. Avui hem convingui amb ('"Aclion Française" que primerament cal bandejar els politics, t desprès rustourar el dret diví que assisteia als monarques, damunt els gremis repintals- Amb vistes, però, a promoure el somriure compassiu dets nostres lectors, esmentarem les tres conclusions a les quals va arribar Tocqucville. La primera — l la que li semblava més segura — és aquesta: que noarts li» iDstitocttn» ^«mo»r*Hques podien fer homogeni, efectiu i difús et sentit de la pàtria. •Com ds — preguntava Tocquevllle — que als Estats Unils. on els habitant» van arribar ahir a les terres, a les quals no han portat costums nl memòries, I s'hl troben per primers vegada sense conèixer-s'hi, t, per dir-ho en una psraula, l'instint de la pàtria amb prou feines pol eiisUr; com és qua csdascd s'Interessa pels afers del seu Municipi, de Is seva província, i de tot l'Estat. ")m pels seas propis afers T" I responia: "Ais* ve del fel que esdascó, en la pròpin esfera, pot prendre una part activa en el govern de la societat", cosa en ia qual. segons el Tocquovillo. consisteix la democràcia. "En els nostres dies — afegia — el sentiment cívic em sembla Inseparable do l'eieroiel dels drets polítics." • * • Pot viuro un poMo modern sense que la 'noció dels drfls" hagi penetrat profundament en l'esperit dels ciutadans t Segon» ell. nomís la idea del dret pot alliberar un poble de la gosadia desenfrenada 'l de la tlroidasa vil. els dos vicis oposats. "Sense el respatle dels drets, no existeix un gran çoblc." "Jo em demano — diu encara Tocqueville — quin ís en ois nostre» dic» cl Jnltjb d'inculcar als homes la idea dels drets, I do fer-los-la caure, slvAl a dirho. »ots el» ulls; l no en veig sinó un ,que ís el donsrelo» rexeroici pacífic de certs drets... A Amèrica l'home del poble ha concebut mta alta idea dets drels polítics, perquè posseeix els drets polli Its; no ataca pas els * No sabem dt et» »Sr* 1 , ria que i s·a·ta·ui a *M 'nm ■ vQctbvlsri ótatat-M «mKwM difcraM