1$. situació a Saragossa i a València és éreu jminí·trc de GoTcmweió mnirk « Sara* «ssa per veure d*arran}ar personalment el eonfliele.-Ea tem la va^a general a València (gjggfc g i'tiaü dt 1834 umauomt íjj^goïïí. 17- — El governador b* ^rtü roí! els ciutadans a cotuervar sitni-st, desoint els falsos rumors que - cAcin'.naïj amb la inteució d'alarmar, i, nronis que en tot moment l'autot Sti la veritat i delensarà els drets lürmM que li estan entonunits•a Federició Patronal ha visitat tl irriior per comunirar-li l'aoord que -dt, msnera no reduiran tl nombre dc fHàtms dels establiments comercials, f tal de facililsr. en la mesura del posyt. b solució dtl conflicte. Es parla ■rn (fïucip propera. ELi diputats senyors Sierra Pomares Sírr^-Sunyer han manifestat que si unca solament es resol d'un manttt íírfiíial i política plantejaran a la yki, ben a fons i amb Iota la teva r.tHH. el problema social de Sararenermt itnportincia de! qual ha fim molt en comcíe e\ CiQ\rrn. íi-ïçc'Si. 17. — Forces dc l'exèrcit tflrtj ^el carrer, pt' tal d'entar els 'ti i estahV'tnttits. Han arribat 150 jrtí d'assalt, els cutis han cooien1 ç-reítar servei immtdiatamtfll. L'ipxnl continn» jmh i^nal intensitat ta dies anteriors. Circulen pjcs coti ^mvies. ' covernado- ha mari testat qne e!qise deinà que-iaria resolt el DKta ta ta! d'evitar el possible assalt a mt. s'h adisposst que e! servei de i'- "3 frte fins ara venien exercint jfTCs de !a ciutat, forces de la ma civi! i d'assa't. el prestin les Ttïin-ent de cavallerit i entinvers. tf« ar-.:elle« altres intensifiquin el ■ri a '"irterior de la civitat. . ■alia tarda centenars de dones í ínC-m dedicat a assa'tar lf« tarlaíe repartiment dt llet. Al matí r;".H*.-nfï j doneï ^an envaït notti>k Wígues i se n'han enínt írait s'tat de nrnduttes. Aduests fets que rrie- realitzant restrinïei'ten tl netit •tre el qual quasi ni s'atreveix a i. Han estat traslladats tn trens aial) al nenil de Burt^s 00 extreïí cuc ertn a la ores* de Saracost-.'re els quals lij^ren els memtire!"^niitè rewfncÍMWfí del desembre, 'i '5re«A d'Alranir han esta* traï115 tanhé a li de Saratwía pre'-ft f*!.ï r'eï mes de desembre a la -ir-'t de Terol. K« Sn me aquesta '--'tari el ranítí Sr. Santiai". can " ''icina ínF^-mativa de la Direcció "r.Tttat. Hom ^«T>era qu* aquest rrw nrtrti altuna fó'-ni'ila d'arrania9 r.i ministre de T'eMl, ner tal irahi anuesía situació. Els tramvies ■■- conduïts ner «""dats f(m(b™eíf forces iTInfanteria. ^Tian t*ril alftunes coaccions i petits al- DECLARACIONS DEL MINISTRE DE GOVERNACIÓ :lr;r:j 1;. _ El senyor Salaiar r.so. en arribar a la Cambra, ha : ?aludat pels periodistes, que li preguntat sobre la situació de i?oísa. ■He de sortir al pas— ha dit— de .-:~r.-nacions que publiquen els ,..j'd-,:s. sens dubtt de bona fe, M?a! its quals, el Govern no et preW ce ;a situació d'aquella capital. Cavera està actuant, actua i se:i icviant. El governador civil tr*-ii ictivament i compta amb exctlptuonal 1 les teves ordres. S ha rat u delegat del Ministeri de tluH perquè actuï també en busca -s sol-jcio. N'o hi ha, doncs, abandó I jar; dei Govern. Ara bé: el que Oaicra no pot fer ni està díspo: ftr ts resoldre el conilicte de tfatvalla manera per tat dt treure's rnb.-e una preocnpació. Pastells manera. Q gw passa í Saragossa és que ! ebrer? han abandonat tl treball KWÏe ti i continuen sente entrar al 1*8 per la mateixa raó. Els patrons '• wtal admetre dt obtttt que de i iwnia es porten i l'San solidarui: >;r a 'a deiensa dels seus drets. 'jo v.sui que la raó els assisteix en -. 05. no se'ls pot obligar a què íic:-.u;n t;s obcets, i no es pot anar •tra ris 1"t tenen un dret i el de■Ma. Aituwt és tl cas de Saragossa, ütfettixo, dor.es, que el Govern no ■ït.it.x de !i qüestió de Saragossa. *u I procura resoldre la qüestió •B* cei que obliguen Ics círcumtlK;es dtl conflitlt, iciormadors !i ban preguntat 'níréi sobre la situació de València, •i «»5« Sa'.itar Alonto ha ton:iU*: -El tai de València és idèntic al ! iíTjgossa. L'empresa de fa Hidro. "inri declara que no pol considecota dc plantilla uns obrers tven■'Is. Esti disposada a indemnil»' ■s 4:ti obrers amb l'import del eaJ corresponent a un any. inderamtíó que importa unes 300.000 pesats. B Govern intervé també per t»l * J»B uta solució a aquttt conllíel», i pesar qae st n'han aportat moittt: : íe n'ha acceptada tap. •h obrers es mostren irredaeliUe» 1 1» qüeníó de llurt company» Voltn qut fiftttm en plantílta, pl^rapresa, amb perfecte dret, «lli r"8*- EU obrers responen, a mi». • * lírmales conciliatòriM amb acte» * nletatge. Ko et traeix de reivinpocions dt tipus econòmic. Nò hï ha lat tetes de rebeMia i dílmqúin· Repeteixo t! que he dit rtttrent I '"íïottsí: compoítures, no. MÉS FOBCKS CAP A SARAGOSSA lAíi han teftit ola pesseta de l'tlerició per al» accicr.íttts i tampoc lian d'isser per a millores de telaria Et minittre l'oblics » portar t la Ctrobrt «I projecte per tal de rctoldre el pro¬ blema ferroviari en el termini de dos mesos. Per a la major garantia es pot limitar aquesta elevació fins- al termini màxim fixat, un cop aprovat el projecte. .El Sr. MARTÍNEZ MERVAS insisteix en les seves afirmacions, i dín que no ba trobat en la resposta dtl ministre cap argument que pugui convèncer-lo per tal de modificar la seva posició i retirar ta seva esmena. El Sr. OREJA ELOSEGUI, en nom dels tradicionalistes, fixa la seva policíí. Mahíftsta que t'ha de niattrar contrari a què es posi un obstacle a aquesta elevació. Es diu que aquesta devació es fa perqu* le» Companyits tinguin trèdit». ; Quin crèdit es concediri a let Companyies amb aquestes limitadois? 0 s'accepta o no t'accepta l'tlevació, mò no ts pot limitar. No hi ha cap Banc que tn aqutjtts condiàoot pugui concedir crèdits. El MINISTRE D'OBRES PUBLIQUES li contesta dient que amb molt rie gust refutarà aquestes afirmacions dtl Sr. Oreja Elosegni quan es discuteixi una esmena que hí ha presentada en el sentit que s'ha manifestat l'orador. En votació nominal és rebutjada l'esmena dd Sr. Martínez Hervàs, per 92 vots contra 44. El senyor MARTÍNEZ HERVAS defensa una altra esmena en igual sentit que l'anterior, ' El senyor BLANCH, per la Comissió, li contesta rebutjant-la, i en votació nominal és rebutjada l'esmena per toq vot» centra 32. Se suspèn aquest debat. BS REPRÈN LA DISCUSSIÓ DEL PROJECTE DE LLEI D'AMNISTIA El senyor MANSO. pels socialistes, manifesta que l'addició d'una esmena del senyor Arratola qac fixa la desaparició del límit del 3 d: desembre de 193J per a la concessió de l'amnistia canvia el dictamen en e! seu font. Demana, per tant, que el dictamen sigui retirat per tal que ts dugui a cap un nou estudi tenint en compte l'esmena del senyor Arrazola 1 les concessíon» mútues que s'han fet a la Comissió, per peticions de Ics minories, encaminades a millorar el dictamen. Et senyar CIMAS LEAL, president de la Comissió de Justícia, fa història dels treballs de la Comissió, encaminats a millorar el dictamen d'amnistia. Aconsella que es discuteixi el dictamen a la Cambra amb el mateix esperit de transigència que en la Comissió, a fi que pugui arribar-se a fa seva ràpida aprovació. El senyor MANSO pregunta ti aquestes transigències 1 les quals es refereix el senyor Cimas Lcal hau dc fer-se inspirant-se en un esperit de justícia, i pregunta també si la Comissió manté el criteri que sostingué en les seves converses el senyor Arrasola. Pregunta també ti ara que ha passat l'oportunitat de l'amnistia després de la data del 14 d'abril ha de comprendre avui, dia ty, les mateixes persones que abans. Sosté el criteri de la minoria socialista, 0 sigui que desaparegui la data límit del 3 de desembre del 33 sense limitacions. Es parla molt d'arribar a un punt de coincidència; però nosaltres volem que l'amnistia comprengui tols tls prtsos política i socials. Volem que l'amnistta t'inclini cap al nostre costat pel mateix motiu que vosaltres l'haveu inclinada cap al vostre. El senyor CIMAS LEAL li contètta mantenint elt seus punts de vista. Fa història delí treballs realitzats per la Comissió i dt la fórmula dtl senyor Arrazola, que pogué servir de base per a una traniigència' i aixi aconseguir l'amnistia més amplitud; però tls socialistes faltaren a la prometença que donaren de bon començament, i han evitat amb això qut l'amnistia fos aprovada ja abans def 14 d'abril i que en aquesta data fo» promulgada. Ara volen mantenir un criteri d'amplitud que en realitat no rtipon a llnr veritable sentir. El PRESIDENT DE LA CAMBRA exhorta let minories a arribar a una fórmula de concòrdia, ja que l'amnistia is un anhel de l'opinió. El senyor ALVASEZ DEL VAYO defensi tl punt de vial» dels socialistes. Al Uarff de les esments, els socialistes no feu altra cota que recollir el nostre pensament en relació amb l'aranittia. No ha d'curanyar aquesta posició, després que el partit radical et pref la a ésser un mandatari de te» dretes i que s'hagi arribat a aquesta concepció votlra del poder, que és la del gaudi de radniinittracjú pública. (Fortes protestes del» radicali.) No protesteu, màxini dctprèi dt Its ordres donades ahir a la policia pd miniltrc de ta Governació, per aUPpeBa; el» republicans. (Mét protettei.) El MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ; jEsti en aquest» esment el que defens» la V. S.T (Rumors.) F.l senyor ALVAREZ DEL VAYO: Ja ho crec qoe hi està. . El senyor Al.VAREZ DEL VAVO: Comprenc que i» V. S. Iiagi ilc fer molts eslnrços d'Imaginació per a creure't que prtsiddx una Cambra republicana. 11 PRES1DEKT DE LA CAMBRA: SI arríMiílm ■ pentv tu eb «forço» imeginatius de cada un, no té on iniriem a patkr. El senyor ALVAREZ DEL VAVO acab» censurant la manera com ela radicals han presentat una amnistia que tan tol» afavoreix tlt monàrquica El senyor CIMAS LEAL, tn nom dc la Comitsió, refusa l'csiuena. El tenyor MADARIAGA (Ditnai): Recorda que tn tpíí es va presentar a la Cambra un projecte d'amnistia favorable a la classe treballadora i en el qual s'exceptuaven els coniplicatt en elt fiti del 10 d'agost. Els to cialistes ts van oposar a aquell projecte d'amnistia que tan sols afavoria 1» classe treballadora. iOa en aleshores la justícia social de què Unt gallegto ar». Enlre elt socialiste» no. El tenyor Mariai, amb una conseqüència qut l'honora va presentar un projcc.'e d'atnníjtia qnc el Govern i ela socïaliMtt van refusar. E| senyor MAR1AL dtmana la paraula. El senyor MADARIAGA (Dimas): Els socialistes, com sempre, estan demostrant que tan sols porten a cap una farsa. (Protestes dels socialistes.) El senyor REY MORA; Els 10cialitttt van ftr qut d senyor Azaüa declarés qüestió de gabinet la no aprovació d'aquell projecte d'amnistia. El senyor MADARIAGA: Exacte. Per això crec que els socialistes no poden alçar-se a defensar el» obrers. El Sr, MAR1AL tn nom dds federals, fa ús de la paraula, per haver estaí al·ludit pel Sr. Madariaga. Diu qoe sosté cl seu criteri de les Gonstítuents favorable a una ampla amnistia, una tm nistla qut sigui justa i contrària a íavoritismet. Quan d» fcdeials formaren part dtl Govern presidit pel Sr, Azaüa, imposaren com » condició la derogació de la Llei de Ddensa de U República, per ésser enemics de Ics lleis d'excepció, com les deportacions: però dtma nant que actuessin els tribunals amb rapidesa per tal de garantir el règim i la Jastícia. Dia per últim qoe igualment com wrt contra U intervoició dtl poder leíríslairti en d Judicial, ja que ets dtlictes tls h»n de jutjar els tribunals de .justícia i no les Corts, ha de dir que ara le» dretes, que van votar en contra del Tribunal dt Responsabilitats a les Constituents, avui hi jón favorable». Nosaltres no canviem de criteri i mantenim íntegrament la nostra posició. Acaba agraint al Sr. Madariaga tlt conceptts dosiosot de la sev» conducta. (Aplaudiments.) El Sr. PRIETO; El Govern d'aleshoret es va negar a una amnistia per ésser una proposició que no era seva. Al govern corresponen les iniciatives, f per això féu qüestió de gabinet aquella qüestió. Heu» ad li causa de l'actitud que es vol ceruurar. Jo. en canvi. mTie d'e»ttany»t de la dd Sr. M»dariaga que .•'interessà aleshores «r I» concessió de l'amnistia » favor detj obrers, per esperit cristià, i ara s'hi mostra contrari, sens dubte perquè ja no té aquest esperit cristià. Hi hagué deportacions, però pitjor hanria estat que s'haguessin enviat aquellt fwmts davant Consells de guerra. Nosaltres no hem (('ésser jutjats aquf peli republicans, sinó qne tenim les nostres organhiacions de partit que són les qoe ens han dc jutjar i jquesfti estan Satisfetes de ta rvwtra icluaci*. (Aolaoítimenl! dels joci'alfste. ) EI MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ indica que no es pot plantejar en cada esmena qna qüestió política, car el Reglament ho priva Les qüestions polítiques sTitn de plantejar clarament. El tenyor SABORIT : Fa un mes que tinc plantejada una interpel·lació a la V. S-, i el President de la Cambra em diu que ao hi ba manera que la V. S. l'accepti. (Rii)Itt.) K MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ ; Ja coníettaré quin dii es pot explanar. El senyor SABORIT ; Espero que no petsarà d dia d'avui sense que la V, 5. contesti. El MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ : Eli ministres no poden estar constantment a disposició dels diputats per a totes les fnterpeBacions. Recorda que en les Corts Constituents fou derrotat el Govern en les Comissions, i els projectes sortiren reformats del sí d'aquestes. Aquest projecte d'amnístía no és el projecte d'un Biiniítre, sinó del Consell de ministres. El Govern admetrà les «ment» que cregui oportunts. però no toterari amenaces ni que al margt d'etments e» platitegio a cida pas qüestions d'Índole polillea Aquf hi ha el Govern, que tap complir amb d teu deure. En rotació nominal cl rebutja l'tsnw. na del tenyor lona ptr T43 vots contra 43- £1 tenyor ALVAREZ ANGULO defenia una altra esmena, i ts plany que l'amnistia tingui caràcter unilateral, ja qut arriba taUment alt monàrquics. Duprét de let opinions exposades per diputats dt diverte» ttndínciís, 00 m'explico per què l'amnistia no h». d'abastar tlt delictes politict i «ocial». Crac ane (1 mponuble d» tot »utò ét et minittre dt la Governació, d qui ti por » hiver dt lluitar «mb un moviment revolutiMWtl * " Sense votació) rós immediatament perquè do quedi a la nostra reraguarda un so{ futdL íE» pot fer això sense aventures i sense disparar un sol tret? Això no ho treurl ningú, ni el coronel Cap)* que sap lobrerament les avtntnftir qut hagué de córrer i ds tret» que hagué d'encegar per a desarmar ds indígenes i a fiançar la tranquiHilat de la Zona. Voler desarmar els moros a la força dt raonaments i d'invitaciont cordials ens recorda allò de voler obrir kí ostres ptr U ptrwajió. Si es vol ocupar pacificament el territori dlfiti, deixant que e!» imtigene» conserria Huii arrots, estarem sempre amenataí» d'ua desastre; sí hem d'ocupar-lo, desarmant-los, hi haurà aventures i hi haurà trets, sense que hom pagui preveure la seva durada t la teva intensitat, sobretot si t'entreveu l'actuació d'aquest» ageats europeus a qui s'hi referit d (ots-seerttari. Aquesta agitada és possible i és de témer amb més motiu quan han ocorregut coses com !es qne el atnyor Buylla esmenta, ptr a quatificar-ltt dt íalsctat S'ha insinuat la possibilitat d'afers fanlàstíc», i ptr negar llur extstiftaa l'esmentat senyor afirma que fa tres ne- ' sos hi hagué una determinada entitat qne sol·licità la creació d'nn Banc dt crèdit territorial africà, i que fou denegada l'autorització del seu fundooament. En moltes ocasions s'hi vítt que l'avortament d'a'ers j de plan» d'aquella Índole ha donat lloc a moure i subveockoar agents per a l'agitació de cabiles, com a mitjà extrem d'obtenir cl que abans fracassà, I aleshcrei d perill assenyalat «"»■ greui» molt, lobrttot si entre ds iniciadors del pretès afer bi ha qui pugui conèixer aubrepddainat ds [tons dd Govern, Ve'l A darrera hora ts té solida que d desembarcament de fe» trope» de l^Espana núm. 5" ha ofert i ofereix Krioset dificultats. L'onatge is molc interu i r| temps no millori tu dt dies que aquell vaixdl roman davant Sidi UnL Et confirma dtegraciadament tot tl que - sobre aquest punt avançàvem arran de l'ocupació. En preguntar al ministre de Marina els periodistes sobre el desembarcament ba dit que no ti veritat que t'hagi enfonsat cap vaixell, però que fi fasiibli que en passar la bena t'hagin ofegat algunes persones. Se up que d coronel Capta ha començat cl reclutament dt naturdi del país per formar 1» guàrdia d'Ifni, i que aixi qut acab d desembarcament es formarà immediatament «n nucli de tropes btrebers que formaran una Wca amb la qual començarà l'ocupadó efectiva. No derivaran d'ael aventures ? |Serà possible l'actuació d'una karca sense disparar un sol tret? ■ En d Consell de mínitlrt» l'ha tractat d'un crèdit extraordinari ptr a Ics despeses que ocasioni l'ocupació d'Iinü Apareixen núvol» a l'boriuó... Que no creixin 1 LA SITUACIÓ A IFNI Tetuan, 17. — Les noticies que s'han rebut aquí sobra Hm són let següents: Donat tl mal estat de la mar, a !a platja de Sidi-Ifni, tl desembarcament ■ delí treí nbots de ta Mehala de G«mara-Xauen, s'ha verificat amb lentitud. Les ones, tnolt internes, i el tenint no han millorat en el» díet que l'Espafta 5" ^rti davant la costa d'Hni. En vilta d'això ha sortit d coronel Capar tn tl seu viatgs de rtcoatixement al Han de la coit*, ce» al nord, amb l'obitcte de buscar un ahr» Uoe que ofértiii (arantiet p