— m* » in i • LA PUCLIOITAT Divendres, 20 iuhol de 1934 El món dels espectacles HOLLYWOOD CAPITULA {V* de h primerú pògïmà) *EU ülms han tingut la millor oportunitat que *ïagi pr««itat a, cap aRínt civililrador. Li seva influència hauria Tiagat desser per bé i admetre qiie u'í^n fet; però han abusat massa dc l'oportunitat, í anib els "ÜtocWwflklíjí" i l'ex* plotació de certs temes hyi contribuït a la destrucció de la jíyentul americana i de tota U naci6. Eític content de \a cooperació dels catòlics, protestants i jueus per portar l'opinió pública a acabar amb aquests abusos apretant p*l Cí>5íat que més els dol, la taquiJla." Un jesuïta, el pare Farson^ director d" un tnagazine. * America", també publica tines declaracions. Diu també (JOt no són les esglésies que han de ier U censura, és a dir, que no cs la famosa *censnra eclesiàstica" el que cal, i parla dels films que ha vist, sobre els quals ha estat consultat, com "The WorW Mo«s On" perquè hi surt un capellà, i nn altre d'anglès, "Lily oí Killamey", cn. el qual bi ha un capellà irlandès que és una mena de pallasso. El pare Pcr&on lü rigué i no se senti otès, però on irlandès amic seu, si. Aleshores aconsellà als productors que per ier la prova el projectessin a una ciutat irlandesa de prop de Bosfon, Charlestowa, i veurien la reacció del públic Diu que no ha vist " Cavalcada **, però llegit el guió, li va agradar. Va veure ^Scaríace", i aquest no. no li agradà. En parJar-li de Wae West callà pudorosament, però indicà que tot film de Mae West, ro importa quin, no realitza la seva idea d'un divertiment honest (i "La Veu", que va presentar "Lady Loa"]). Critica després el costum de barrejar escenes indecents en films altrament bons i diu que no hi hauria manca de bons films si el pübüc els pugués triar. "Tinc — diu — una llista dc films revisats per una de les nostres organitzacions. Seixanta són qualificats de bons; trenta, de bons, excepte algunes escenes brutes, í trenta-un com a dolents. Es perfectament íàcil separar els dolents ; però els taiats ja és més difícil. Aquesta són els que fan rocs mal. En alguns les taques són completament sense raó, Ds íilms de misteri començaren bé, però ara són com els altres." Una de les coses que no li agraden són els programes de dos films llargs, perquè és molt difidl d'ajunlar-ne dos que no tinguin cap tara. Això i el règim de block brokin, o sigui el contracte per lots sense poder triar són les coses més criticades pel que £a a la part diríem tècnica del negoci cincmatogràíic i que es considera que influeixen en l'onada d'immoralitat cinematogràfica en impedir als empresaris íer nna tria rigorosa dels films, LA INDÚSTRIA RESPON A LA CAMPANYA Per la seva part, la indústria cmtraatogràfica «Tia sentit tocada, ha aturat el cop, i com a resultat Josep J. Brecn, ajudant dt Will Hays en la Motion Picíure Producers and Dis tribu tors— WjíI Hays està massa desacreditat—, anuncia que la indústria va a una important autoregulació a conseqüència dc la canipanya. Els directors de lorganiUació, reunits 2 Nova York, convingueren que cap membre no exhibiria cap iilm que violés els termes del codi de producció. Per sísegurar-ho, Breen ha estat nomenat àrbitre per controlar tots els ülms. Des del 15 de juliol tots els films realitzats pels majors productors han d'obtenir un certificat net de &a!ut abans que el iilm pugui ésser llançat al mercat. En passar els films, Breen, com i administrador del cod^ hi posarà un &ub títol sota el del í'lm deciarant que la pel·lícula està conforme ah requeriments del codi. Breen decíarà ofici osamcni: que quan la nova Administració del Codi dç Producció eitiçui er Ics actrius I adors que uiteirren "Estudi d'Art Dramàtica ^ Junri Directiva del "Foment Agrícola Comercial í IndusITÍàl", a ïa quaí entitat yr* tany aquest elenc. sneíj i símpaííizant'^ tíí.quaU des de VestaciÓ es dlralran v l'Aíuntament. Tot fa esperar-ne un acte diane de nuí rofereix, d'aquell als q-n's vi destinat, í molí prometedor d'nn' ^ractr ressorgiment del teatre català. Ace Gark era un gegant negre, W*» gran que Carnera, i d'una envergadura inversemblant. En general, çls negres tenen els bravos exageradament llargs, però quan un d'aquests gentlcmen de co jor. d'una talfa de sis peus i vuií pofrade? té. de més a mèSj una envergadura exagerada, i. per sobre d'això, és un boxador traçut. exRfrimentat i científic, csdevé extremadament diíícil fer el paper de campió davant d'ell. El que va passar no ho he pabut m^ï exactament. ; Clark havia decidit en - nyar-nos i després va canviar dc parer ?. ;0. potser, tot i acceptant de veure's declarat \-encut. va sentir unes ganes irre^stibles d'intentar demostrar la seva sunerioritat? iO el nuc va esdevenir fou només un simple accident? El cas és que a la quarta I ísegons el que havíem convingut) última represa, el boxador negre, amb ïa seva esquerra demesurada. envià a Camera un maanííic directe, que gnuest rebé de pic a l'ull. Era un ul 1 de v cl 1 ut sc g ur per a l'endemà; perú l'incident probablement no hauria tingut cap complicació immediata si. en aquest moment precís. Primo, obeint a un mal costum, no hagués bufat amb forca pel nas. Tols sabem que després d'una vio ■ Içnla equimosi a l'ull, si ei nas està obstruït j hom respira violentament per ell amb la boca tancada, l'aire, cn passar pel conducte que uueíx les fnsçcs nasals a l'ull, pot acumular-se sota ia parpella inferior 1 provocar una iuílor me* 0 menys voluminosa. Semblava com si Carnera estigués disposat a demostrar que tut cl que l'auiiv/a uo podU èsser si"ó yegauti. El cas is que gairebé se'm pai'iliuà ç\ Cor cn veure dc sobte la seva cara. Tyiiii S'iui de l'ull esquena una tutlloía *juc uo tenia res dhutuà. Una cosa indescriptible, gairebé de la mida duna taronjj. L'ull semblava haver sortit de la seva òrbita. Era espantós ttia l'cícctc que al primer co[j dc iwy aquest ull d^s mCiurat havia de pct:ir. Carnera, gairebé cec, couliuuava buxaut sci se cají uicuu íIl prtu^iò m lúia du Icí di^làitcies^ perü dcmuslrant la seva valem ia amb un somriure, revelant me d'aquesta manera una. qualitat que encara no havia tingut íxííjú dc cons tataMi: un coratge ul·lioniablc. Jo em trubava cn uiííi titu^ció ijiiin: lament penosa; deixar continuar el com hat era gairebé cruel, t'arar-lo era ac ctplar la desfeia, j'i:scri;ire al rèci>rd dei gegant un k. l>, tècnic. El rúujid s'acabava, Frimo va tornar al seu reco deshgurat, espantós... i som rient. Amb príni feines em va donar temps dc pre^untar-li : —Hem d'.ilurar el combat? ^Hcm (íe Uançar l'esponja ? - Però íi això va u'allò niés bc^ g«é d valor de re>pi.'iulrc*iiï— ; ara veureu ; amb aquest rou^d l'cnlk&tjrt 1 Vaig rfíspo^ar-íTLe iot seguit a íer-ll un massatge suau sobre la mílor desme· iumda per tal ds ícr-li sortir l'aire pel uaa, com ja ho havia fet altres vegades Però, per més mala sort. el doctor oticíal de la Comissió de boxa va pujaT al nostre recót 1, cxaiiiinant ràpidamení l'ull prodigiós, cm di^né peremptòria n:ent : — N'jo hp toquéfíin pas! Es una bos?a dc sang! Ks molt perillós. Impossible continuar ; paro el combat. Amb prou feines cm quedaven trrnia segons per explicar-li que allò era tma bossa d'aire i no pas de sang. Per convèncer -lo. per escapar de la desfeta imminent, no sé ni corn raig fer-m'ho. —Us concedeixo un round— va dir— me— ; nom js un I Primo tornà al combat, va bstjre's de la millor manera, va tocar bastant durament amb la dreta cl cos del sen adversari i dc prompte Clark va caure a terra, assegut, i va estar-s'hí els deu segons fatídics. Si va ésser durament tocat, ra tenir * * * El mçs còmic d'aquesta història» perquè fms Ics tragèdies tenen un caire burlesc, ís que el doctor oticial va venir a veure'ns, després del combat, a. la llotja. — Vaig a demostrar-vos que es tracta d'una bossa de sang — va dir-me. Agafant una xeringa molt liua, va ítr una lleugera punxada sota l'ull de Primo... i l'ull es Ti desinflar com una bomba rebentada. L'home dc oència va quedar bastant vexat. C'uan alguns mesos més tard Primo i jo vàrem tornar a Filadèllia, aiincst metge, segurament com a revenja, ens va presentar un compte de cent dòlars (2.500 francs) per l'assisléncia qne ens havia donat. El cert és que no ens rhavia donada. La **Tournée" miraculosa (Continuació) El combat Carniri-Chevallsr El combat de Carnera i Chuck Wiggins a Saint Louis em recorda una història molt divertida. Quan ens vàrem presentar al local de la Comissió dt Boxa del Missouri a demanar les nostres llicències, el nostre adversari hi era també present. No tenia Taspectc d'una mala pinta, però sembla que la seva conducta no havia estat del lot irreprotxable. El president dc la Comissió ens pregà d'omplir un íormaliri imprès, al revers del quai tl boxador havia de donar U llista dels últims combats lliurats per ell, amb els respectius resultats. La llista dc Frimo era veritablement impressionant: només victòries per k. 0 en U& 0 dos rounds. Quant a Chuck Wiggins, era un gat dels frares no mancat de gràcia, car llegint per damunt de la seva espatlla vaig veure que havia omplert J'ülttma ratlla dc la manera següent: Data; Oct, if)2<). — Adversari ; Dos policies. — Resultat; 3 mesos. El k. 0. de Wiggins iou sensacional; va rebre un croixet de Camera, i se les conjuminà per passar per sobre U corda superior í caure fora del ring, :1 cap a baix i els peus enlaire. Era un veritable artista. Carnera va batre després Franck Zavíta, a Jacksonville, per k- 0. en uu round; Jac Mc Autín'c dos dics mes tard, a Denver, per k. o- cn un round, i la següent setmana, Neil Clisby, a Los Angcles, en dues represes. Abans de descriure el famós combat centra Léon Chevalier a Oakland, combat que, com veureu, va fer molta íorr&Iia, una anècdota graciosa em la memòria: Feia dos 0 tres dies que eí-tàvem a Lcí Angeles i la data del combat contra Clisby s'acostava. Una tarda, després de 1 entrenament, de tornada a l'hotel, vàrem rebre la visita d'un gtnlleman, per cert molt amable. — Sòc — ens va dir — cl speaker de l'eslatiú de ràdio niés important dc la ciutat, líc amniciat als meus nombrosos auditors que Camera i el seu manager dirien alRuncs paraules davant ei micròfon, dcniar a Jes sis de ia tarda, a propòsit del gran combat. En aquella època Primo, que només feia unes quantes setmanes que era als Eslau L'nits, no sabia un mot d'anslès, —La vostra intenció és moll amable —li v^ig contestar—, però temo que Carnera cs vegi oblifiat a refusar. Jo esiic personalment a h vostra disposició pel i;uc us pugui ésser agradable, però Primo, si lia dc parlar, només podrà ler-bo en italià 0 cn francès. —Sí que ès Hàr-lima — em va contestar el j/vijkcr — , car tols les meus auditors estaran escoltant demà a h tarda; ti>erò Carnera no podria pronunciar algunes paraules en anglès? Mireu, només uf. Hcmaun aUc: 11 faré tres pnfiuntes i em podrà contestai- a cada una amb poques paraules. — Quines prcguritos peuíeu fer-li? — Veureu: jo li diré; "Primo. quant Itescu?" Suposo que bc em podrà conIc^tar : " Dups-cpiiícs setanta-nne lliures". Crec que é> aquest el seu pes, — F.-írà el que podrà. — Desprès, li preguntaré: "Quanls anys teniu?" Xomè^ caldrà que ell difiui : "Víiu-Í -quatre anys'\ —Ho provarà. —I per úllim, li diré; "Quina ís li vostra albada?" Tot el que haurà de contestar és: "Sis peus, set polzades". — Jo no us garanteixo que sigui irre protxahle, però, en tot cas, compteu amb la seva bona vnlnntat. Durant tot un dia vaig e.Mjr prenent tronsciciuiossmeTit la lliçó al pacient ualii. Li feia le? preguntes, i dc rníca ert mica les respostes esdevenien mtelligi bles. — Primo, quant peseii? — Dues-centes setanta-cinc. — Primo, quants anys teniu? —Viut-i -quatre. —Primo, quina és la vostra alçada? —Sis peus, set polides. L'endemà a la tarda la lliçó estava apresa. L'astensor de ÍVsUció ens pujà amb una velocitat vertiginosa al pis trenta-sis. que era sobrepassat, t de me'l per d'altres gratrtcels veinf ; vàrem entrar a l'estudi, i després d'esperar-nn un instant, el speaker començà: — Senyors oients : tal com us vaig anunciar ahir, líndreu aquesta tarda el plaer de sentir el famós gegant italià Primo Carníra, que us dirà algunes pa raulcï- Per endavant us prega que tingueu a bé exçusar-lo, car no parla en cara gaire bé l'auglés. Li faré algunes preglmtes i ell me íes contestarà. Ara s'acosta, ji està prop meu, e&colteu-Io, — Primo, quants anys teniu? — Doe-ccnt» setanta-cioc^ No cal dir que l'intcrrogal·iri n tenir un éxií considerable entre ds radiooients. r'erò tornem a les coses serioses. Ma amoat el moment de oonar aiguns ottalls interessants sobre el fsmós combat d'Oakland que va provocar polèmiques interminables, suscità Ics critiquem mès rtgorüíes í immerescudes i sacaoa amo un escàndol sense precedent, una coWt desqualiíicació i una iuíp^nsió de bosíef, 1 va ier a Carnera un dany mcajcuiable. Era rí primer íWÍJwl sincer qui dtsputòvcm a AtJ:> t\-a. Potser creureu que exagero, que rtesnaturalifio Ja veritif, çtrt al/uso de la paradoxa. No bi ha res d'això. Es fere^i moltes ten ptaiives prop c!c Léon Chevalier, però ^uest tresà a to tes les proposicions, i aixo que eren molt interès sant un refús categòric. — No m'he ajagut mai davant nitigü —va dir—. Sí Carnera em guanya, cal drà que ho faci demostrant que val més que ;o. Toia imisíèncía fou inútil, l'oíerimcnt d'uns quants milers de 'iòlars no produí efecte. —M'he trobat davant Godírey^-va dir — ; el vostre Carnera no em fa por. Era Ja primera vegada que topava amb un refús tan decidit. D'altra banda, el matx s'imposava; sense ésser un adversari de gran classe, Chevalier era el millor pes íort local, eh diaris havien començat un reclam intensiu i era det tot impossible recular. Després de molles vacil·lacions, car tenia el pres sen rimen t que feia un dísba^ rat, vaig decidir-me a arriscar el combat- Camera estava extraordinàriament confiat, Els seus progressos eren remar cables, cada dia el seu estil es perfec cionava, el seu joc millorava, la seva defensiva era niés perfecta. El seu esquerre ja era quasi irreprolxable, perb el seu braç dret, lligat pels exercicis de força deL temps de la seva joventut, no es movia encara amb prou facilitat. Els seus cops tenien empenta, trontollaven l'adversari, però no cl sotraquejaven. Cal confessar-hü : Camera boxava molt bc, però encara no tenía el pituc/i. Després dels seus combats precedents, jo havia interrogat sovint els seus amables adversaris, a íi de fer-me càrrec dc la impressió que eis produïa. Havien es lal unànimes : —Es difícil de tocar—em deien—; el seu esquerre és precís, ràpid í eficaç; l'únic que li falta és l'art de pegar sec. Es massa musculat, massa potent. No obstant, durant Ics sessions d'entrenament que precediren el combat, Primo cm féu un efecte immillorable. Dominava els ícus sparing-partaers amb una facilitat impressionant. Tornava, doncs, a tenir conííança i em semblava impossible, llevat que sorgís algun accident, que Camera pogués ésser batut Els clar, vi sorgir l'accident, no en forma de derrota, sinó dc veritable escàndol. Els meus pressentiments no m'havíen engamat, car tot semblava eoaligar-se contra nosaltres. El matx tenia lloc a l'aire lliure, al Ball Park. Mentre es disputava el jrimer combat preliminar, començaren a caure gotes. L'n xàfec hauria estat un desastre financer per a l'organitiador, car s'hauria vist obligat al reemborsa* ment íntegre d'una recaptació formidable. El promotor, païlid d'inquietud, féu irrupció en la nostra llotja: — El gran combat ha de tenir lloc ara mateix— va dir—, Anca de pressa, us ho dcmaim... Recordo moll bc— la nostra llotja estava aííimyada almenys cent metres del centre del terreny on cl ring, que semblava minúscul, era instal·lat— -que Primo acabà d'embemr-se les mans tot corrent al lloc del combat, l^s presciiíacirn> de's boxadors, fes recomanacions iguals foren [etes cn pocs sígriils ; queia pluja. Des del primer round l'estora del ring es po^à relliiC'isa. Destorbat i»el seu pes, Primo, la priucípal qtialilat del qual era el joc de cames, els dcipUçaments sobre la punta delí peus patinava a cada rnnirtem. Vna d'a^ucstes relliscades ü valgué anar a terra una fracció de segon. — NTo em puc tenir dret— em va dir mi cop al íeu recó. Chevalier combatia amb leiiíTgia dt" la desesperació. U^a victòria subre el gegant l'iiauria portat d'tm sol cop ai cim de la glòria pufiMítu-a, Aquest Í01: probablcmeut cl nies dur tombat de la carrera del gcgaiit ilahi. Malgrat tot, pern, comenta a dominar netament. Chevalier fixava "amb ràbia, però començava a afehlír-se. Al final :lcl cinquè round. dc resultes d'un fortii-m; Fi na ne es croixet de dreta a ta boca de l'esíómac, caigué, S'alçà trasbalsat i sonà el gong. Al silè round Prima domini més netament encara; la pluja havia parat, ja no relliscava, i la victòria ja no podia escapar-se-lt, Chevalier anà a terra altra vegada, M restà uns quants segon» per prendre alé, i s'alçà coratjo ♦ment En aquell precís moment algú, dei del seu recò, tirà una tovallola al mig del ring. cn senya! d'abandó, Asseguro Que Carnera i jo fórem els primers de sorprendre'ns d'aquell gc>l, Es indiícuííble que Chevalier, encarj que netament dominat en el curs de 'ei dues darrerei represes, pod:a deíe/^rsc ben bé. Estic cert que no lenij probabilitat de guanyar; estic convenci! que nó hauria acabat el combat ; pefú reconec que la decisió d'abandonar iou prematura. Espero tnyo:i4a ^ rotJlcs al mercat de termini; its s^, sions d'ahir, rn j>ariícular la dc Bora, (ranKOrresueren en la méi ccmpltti apítïia. Malgrat això, i iot i que Joinini lleugera feixugor en els canvis, hem noia mé.< sosteniment que tn íeíji'-ns prç. cedenls, en particular en els ví.lorj q^, en aíiueiícs la deprcisui es n·al·Jfe.^, an:h n:eí iníensílar. F.n li primera sessió fi'ie sc uM^t els canvis oícíUaren ení^m doU lini]^ qne es detallen més avail i que cs-tv-y* nen a ia (anca fixada a Horsa. Al Bor. íi la coniractació es mo^nà més acivi co que produí Ileugïra rtaccia de p^vcionç, i s'a-nnsíguiren aT(r[Jns Jvanç·;' diftnes d* rtmarcar, Allcantç :níitzar?,. 3 .ij'io; 'Smíi. 5.'; Hxp^siíis. wi. Deixem, doncs, el mercat en nn momeúí de llciEtra reacció. Que t-é pod·'a tïïri inici d"'jna millor tònica en MrownlH jornades. Tanca fixada en fl Afercaí Lliurt d? \"3Íora en la reunió 'le Borsa; Vahn Dia 10 Tan'i íaeúw Alt" t baiu N'crds Alacantí Ürçnses M. Rii Explosius Ford Chades Elaics Asland 51'Èo 43*55 16- w — ttl'lj ij»'— 33S'— it— íi'6a 43'90 S4'iO in'so i:7'— 33;'— I9'73 —03! —n'li —o'ii +2'W —l'oc -ÏTJ — 3'i3 La tanca anterior dels Aslan.l és 'A dia 21 del juny passat. 1 del 27 la delj Plates. La dels Orenses data del dia 1! del mcj que som. EOR5A AL COMPTAT El) rotlles d'ohligacijnj en «juesU jornada es veuen un icic més arlms «5 la contractació, í ensems hom n-^ta millor sosteniment en po5;cionst a^reciantïe àdhuc en alguns se:íors queli-om de tendència de fermesa. Després d'alsuns dics d'esta-ranrrt consutat en els canvis cVls Uejies de l'Estat, en la jornada d'ahir, seaí dub'e pressionaü pel bon acotioient oue lu merescut l'emissió d'obligacions del Tresor, i com sigui que a\ nostre nelcat no ha hagut d'invertir cap quanbtat en aquests valors, ja que s'han reservat per a la capital de la Rflóblica, els -valors de l'Estat operat! -di.r se'li encomanà l'emoria de la nova -rr.ssió, ■ gairebé totes les sèrie! coíifzrn ei alçes. que oscil·len entorn tftà quan d'enter. Obligacions Tresoriria^ Genfral'lit tornen a ífeblir tí iqoestí jotnl·'a, f— O'JB). EI* valors KfunfcipaJ*. mís aíi:J3 OUÏ en sessions precedents, avféaí » niwtli ben sostinguts, i algunes emissions 6 per 100 registren avanços di^.ifi íe rotar: els :9íl. ?9 <+s\ i «'fra ?J Les manifeslaciois que feu aVr 1 li Premsa l'alcalde, senyor Fi 1 nyer, significant les bones imp.ess^nt que té, respecte a l'acnMimetit que reixerà del pòblic l'enrissiò qui es pr sarà a la subjcripcló oúhlica el> d e; a' 18 del mes que som, hem de man> testar, per la nostra banda, que no f" d'esperar menys de l'opinió, ja que, « part dc la ferma garantia que f'tr·.-· xen els valors Municipals, l'Emes." tue e. troba a punt de rea'itzar-se p.t'e'U avantatees excepcionals 'espec·.e al benefici obteniMe. i ía!r:hé es p·:; fcar per descomptat l'èxit. Les Diputacions, amb regubr n-tf cí. mantenen canvis ant-TÍors EI mateix es pit dir dc les íídulei C" 'l Local: nrmes és de no·ar el onvi demistií 10.12. 104 (-i-l'7.0, Ko i-xl les Hipotecari, que no reiliiiea cif opnacíó. Pel «ecír-r ferovísr! *s de lernay-f Ir. Inael-vitM de les K-rd», cur «dttn» í.-í am^ la Hi;po;iciò demestrada p*r Iíï .Mscsi't"- les qnals sO'tenen «mb '.iClíiÍLt nivells arlcríorí, i l·T.l hc-l no-í avanr^i remarcades : «èrie Ft. '1 (+' ■ Kr!? IT, r-'5" fJ-l'ap): Ciüdid Per!. 7c (iiV de les Morí lí! ^■'■f· Toat n-e el dimecres passit e. refíM-twa. Hnvj'lare-l a fiín (— l'ScV Fl! Lé eon SEE El text d'aqnest reportatge ha estar escrit en francès v^r Lcon Sée i traduït per Enriqueta Manyé. Copvright by Opera Mtindi i LA PUBLICITAT. {Seguirà^ LLIBUHIA CATàLÍNU KONOA l»L SANT PEM. 5 X Durunt Irs vontres vnennees llepin: Camins de França per JOAN P1I1G l FERBETEB qne e» el llibre del dia 1 del qual en parla - » 7 -1-:V d'indt'tsules Averws. fnrcJ !.:.1,a,"e-1 fiprrar, troeda e^i íPn?nT a r^icic-'.i >»n «Mtíntede». i s'anre " -mh-^ .■'V.v^fKrí cnlont d'nn ni:^ -r. Modiiinuen n-é«; Cl-ade. 4-i'on). i Cooperaíiva F'^ii'! 'Ui De Ics accions. Q.-edL'n méí «« de cn'iirafió: TratH-'f» - -r. itn, ^^'oo (-ft'.-^V i í i ï>. rrc. 1 Cros, Mercat de Llotja r^ca rofa pnrtpm dir de li «rsíiii d'ahir t-n aiiur-^t, in^j'i':.'. jn que ilcgu! ;í l'efi'.is iKurtire fl'assUIpnl s fon la riuiipiwvoilrfa molt migrada. Klopeto: Ta! com i··Tf·m r.eilt, somMa que demà f - mençarfi a fci- rcpaiiinionl r.1' .qi^nort1 al prou laxat do -íi príj^tos daniuiit carro moll, fen?c cap iolffvcncUV a dir, quf al cjiií li inloressi alguna parti'ia podrà escollir i Iraclnr divcctamcnl. amb pl vcnciior que m's li i-onvingui. Opíl 1 olvstia; I.ps oferies foren molt més actives, però sensn pnrier vendre per la manca iíe dociíiò dels compradors. F.lí prens no vnriaren do com hem expressat slires dies. o sigui en ordi d'Urgell i Penedís a 29'30 pesseles. estació Barcelons, 1 rt'ExIremadurn. a !4- La civada n 2S'i>P, posat lol damunt, vagii oriBcn. tn faves, favons \ veces, els preus eren els mateixos indicats, 1 per ara scns« ganea de comprar.