LA PUBLICITAT Dissabte, 21 de jotioi 4« ■ B 12 ifelll-1 Esli le ■ ■ I Sala d'·ap·ra par «la «rtlatea La primera Emissora de Catalunya Ràdio Barcelona Dea anys de radiodifusió La radiodifusió, que oembla cosa de )guafre dies, compta ja, « la nostra terra, amb deu anys d' existència. Es per aquest temps que s'efcau «I desè aníveríari de) i iuníafce, damunt la cúpula de l'Hotel Colom de la nostra chitat, de la primera eimstora que s'establí a la Península. EI distintiu dc E. A. J-r, que és que fiosseebc ï'emlssora del Tibidabo, indicat el seu número, ben clarament, que Ràdio Barcelona cs rcnfítat degana de la radiodifusió dc Catalunya, eíaent la nostra t&Tt una de les nacionalitats que ba format mes a l'avantguarda ea la radiodirufíó internacional. L'emíssora de Ràdio Barcelona, amb eU seus- deu anys d'exístincia fia estat un. baluard característic de la feeonomia autòctona de la nostra chnat. L'obra de pàtria Voler parlar, o millor dit fer esmeni de tota la labor que durant els «eus deu anys d'existència ha fel Ràdio Barcelona, per fer-bo detalladament, necessitaríem toies les pàgines de la present edició de LA PUBLICITAT- Amb iot, ï'exposició d'aignna dels seus fets més característics, emplenaran amb escreix les paraules aue no tenen ací cabuda. Era en olena dictadura que l'emissora del Tibidabo trametia als espaii lliures del món, l'estrena de "La Dolorosa", de Ventura Gas tol, que tiníüí lloc al Teatre Romea, per tal que Francesc Macià í í'actual coneelier de Cultura, poíruessin oir de? de BrusseUes estant eh clams vibrants def t>4Mic català reunit at vell teatre de) carrer de l'HospitaL que amb els Miij aplaudiments çxpandils per Ràdio Barcelona espai» enllà, eníorlircvi l'ànim de totí aquells patriotes catiJans. que a l'exili, treballaren incan~ ^abltment per a l'alliberament de l'absolutisme en què es trobava alc5hor« la nostre Pàtria. I vingui el 14 d'abril. Feia dies que Vemissora del Tibidabo çjnmudia al final de les seves emissions l'oblisada marxa reial, la gual cosa li valgué la denúncia des d'un diari barceloní i U penyora corresponent aue no arribà a formalítrar-se perquè el M d'abríi de 1931. com un íet inevitable, com a conseqüència del resuítat electoral dtl dia 12, digué prou a tot aquell estat de coses anacrònic que ha desaparegut per sempre mès- La labor dc Ràdio Barcelona el dia de i'advenimení de l'actual règim cs. avui encara, a la memòria de totbomCal UeKir 1« memòrie* del Kencra'. Mola. últim director Reneral de Scirurctat de la monarquia per a íír-íe cArrec de la transcendència fonanenlal que tiníruè per la República, Ja tasca de l'emissora de Ràdio Barcelona a les primeres hores de la tarda del dia memorable, en fer creure, a l'Espanya tota que l'establiment de la República era un fet jfeneral f consumat Sense aquest servei que l'c mfssora del Tibídàbo prestava al pv ble, és més que cert que en altres terri j de la península hauria estat difícil de complementar dignament el cop d'Eitat de Francesc MacU a Dar- Altres activitats. - Els nous estudis de Ràdio Barcelona • No cal pas detallar la labor artística í cultural dc Ràdio Barcelona, per é^ser aquesta diària i a l'abast de tot bon ràdio-oient. Cal destacar, però, la present setmana d'emissions extraordinàries que ha organiltat E, A. J.-i com a festes de celebració per la inauguració dels nous estudis, que, dotats de tots els avenços tècnics, ensems que harmonitzaís dins una tònica del bon gust. donen principi a partir de la nit passada, data assenyalada per a Tacte inaugural. Es també oportú ací recordar la labor d'iníormacló dc l'Emissora de Catalunya, Tots els ràdio-oients catalans poden copsar, immeditament d'esdevingudes, totes les poves ocorregudes a toís els indrets del món; mereixent una especial atenció la divulgació d'aquelles noves que per llur interès des del punt de viita de la Catalunya autònoma, requereixen celona. A la mateixa capital dc Madrid, el darrer borbó encara tractava d'oposar resistència a tot intent de revolució- Les scfturçtats que Temis' sora del Tibidabo ihnçava a J'Cjpai, Drccipitaren els fets. EU pobles s'a'icaren tots. l'un darrera l'aluc; «U po' rucs es revestiren de valor í els indecisos es llançaren obertanient al carrer a reforçar l'entusiasme dels més ardits. Sense E. A. J-t. en esclatar el mo vlment, davant la incertitud d'allò cuc succeïa a Barcelona i en altres llocs; les comunicacions tallades i la mancança de noticies que donessin una idea exacta de Tabasí dc l'alçamenï; en aquells moments de febre, en uns líocs s'haurien firat al carrer amb èxit; en altres, els que tenien a les seves mans la força, pública i repre senlaven l'Estat opressor, haurien cal eut damunt del poble amb dclcoianç^ i ara caldria plsnyer-nos dt deíirricies. i de fets dc sang, que la ràdi^ va evitar. Sols la rapidesa amb què es propacà la noticia que a Barcelona s'havia proclamat la República, que tl poble cn oes era al carrer amo de la situació, i que c'.s partits republicans s'havien apoderat de tots els orfianismes ofi'ials. soJs aquesta rapidesa Íqu la que animà ds ahres pobles i eh llançà a complementar, dignament cl cop de Barcelona. Cal convenir. donc=. que Ràdio Barcelona fou rama mé> eficaç que cs posà en jot el memorable 14 d'abril. L'obra benèfica Per mitjà dçj popular micròfon dc la primera emissora de Catalunya s.'ha realifïat una labor bcnéíica que ha reeixit de tal manera que alguns dels seus rccapíamenls han assolit xifres uniqueï. cn recaptes d'aquesta mena, a la nostra terra. El mflji per assolir aquesta finalitat és el següent: S'invita els radio-oicnls per tal que conlrib neixin amb cl seu òbol en melàHit 0 en espècie a les subscripeionj benèfiques que, per iniciativa dc la Direcció de l'Emissora, hom creu oportú obrir per tal d'auxiliar els pobres de les ciutats catalanes, o bé per a eixugar els dèficits, malauradament crònics, d'aïgun hospital barceloní. Com a demostració evident d'aquest èxit en Ics recaptes n'hi ha prou en fer menció d'algunes xifres. La primera subscripció Pro-HospitaU assoli la quantitat dc 512.150 pessetes; la primera subscripció per als damnificats de ks comarques glroninej arribà a 06,475 pessetes; Ja de per tal de dotar d'aparells receptors de ràdio, 34027 pessetes. No cal fer mes esment del detall d'altres recaptes. Cal només anotar que, en conjunt, la xifra recaptada per donatius benèfics és prop d'un milió de pessetes, í que uflra aquests donatius s'han repartit milers i milers de joguines als nens pobres; aparells de galcna als cecs probrts, i pei últim cal remarcar el repartiment de mé* de 20,000 ílassides als pobres durant ets hiverna de Ï9H a 1933, Els nous estudis de Ràdio Barcelona han citat bastits d'acord amb ds mes acurats procediments de l'acústica moderna. Ef volum cs adequat per a l'acluació òptima de cent executants, podent actuar-hi íins a tres-cents sense produir-se cap distorsió. S'han suprimit totes aquelles parts susceptibles d'entrar en vibració perquè tots els sons siguin reproduïts amb la perfecció més escaient. A més deí gran estudf, n'hi ha d'altres destinats als locutors i als conferenciants. La il·luminació indirecta ha estat estudiada, ensems que per produir Ja menor fatiga possible als actuants, per evitar parts metàl·liques 0 vidres pertorbadors dels sons musicals. • « • Amb la aoteninítat que era d'esperar ban estat inaugurats els nous estudis de l'cnissora Ràdio Barcelona. La festa estava anunciada per a les deu. En aquesta hora començà el con- El magnífic vestfbul d'antrada a Im oflolnw A l'hora de començar el concert començaren d'arribar alj Eshídís de Ràdo Barcelona les personalitats Invitades al solemne acte, les quals foren rebudes El gran estudi de Ja primera emissora rfs Catalunya una ràpida divulgació. Per aíjuest fi Ràdio Barcelona tramet allà on sigui menester c| seu cmi.it especial per tal que reculli a Tinstant la informació palpiíant del moment. cert extraordinari a càrrec dc les emv nenU artistes Mercè Capsir, Carme Gunibau i Eosaura Coma, acompanyades dc gran orquestra, sota ]a direcció del mestre Joan Lamote de Grignon. $1$ *p\ji% 1 a Art fi na íjP^NCEjc mm m\ Pel poble de Catalunya i en presència de ril·Iustre President Francesc Macià, fou perpetuat el fet històric de la proclamació de la República Catalana, divulgat per les ^ itenes del Tibidabo pel director cencraï de ""L'nión Ràdio" senyor Ricard M. de Qrgoiti, el dfrec tor dc Ràdio Barcelona, sepyor Jcar.-jim Sànchei Córdobes, i tot l'alt períonal de l'emissora. Entre les personalitats que assistiren a ]a inauguració dels Estudis de Kàdio Barcelona recordem, entre altres, el president de la Generalitat de Catalunya, senyor Lluís Companys, amb cl seu secretari, senyor Alavedra; çl conseííer de Cuitura, senyor Gassol. amh el seu secretari, senyor Melcior Font; l'alcalde de Barcelona, senyor Carles Pi i Sunyer, a^ib l'oficial dí Cerímonisf, senyor Oller; el tinent coronel stnynr Llanas Quiminà. que otMSttÜlva b representació del general de la Divisió, nyor Domènec Batet ; ei doctnr Garcia Banús, cn representació del reetnr dc li Universitat autònoma. dOttór Bcsch G impera; el coianntlHl dels Mc^'ij d'esquadra, senyor Pért-r Farràs; cl comandant d'Aviació senyor Díaz Sr.idino. amb altres caps i oikials d';iviició; el dipurat a Corts senyor Tomàs i ra; els diputats aj fórlacMtl·l dc Calalunya senyors Companys (L), Farrcr^·' i Duran í Tauler; el diputat a Corts i cx-alcalde de Barcelona senyor Jaume Aiguader; el cap dels Serveis d'Aeronàutica de la Geníraïitat. scr.yor Canudes; Lagoma, vice-pre^ident dc Ràdio Associació de Catalunya; Castrillón, cïp de Telègrafs; Rafel Lópei de HarOj Junyent, sccTelari dc Ràdio Terrassa; Vidal Prats, dç Ràdio Badalona: Casc? f VeíJ, de Ràdio Terrassa; Vicínç Colomer, de Ràdio Sabadell ; Joaquim Muntaner, de Ràdio Vilanova; Nadal i Blanch^ president del Sindicat dc Periodistes Esportius; André, director de "Standard"; Aric, director dt Filmòfon; Pírer de Rom Qà.); Agnipació Catalana de Ràdio Emissores; Federació Catalana de Rughy ; Angèj Pcstafta; Dr. Fontseré, director del Servei Metcrcològic de Catalunya, i molls d'altres que farien aquesta Wísta interminable. Donaven major relleu a la festa un gran nombre de belles í distingides da^ mes, I en el curs de la festa es van reobre innombrablcï adhesions. El President de la Generalitat i les aífres autoritats na ocupar una esírada al 5aló dc conceru, on entraren ala acords de HEls Segadors", himne nacional de Catalunya. La seva presència va ésser saludada amb mostres d'en* tnsiasme pel distingit públic que omplia els amples locals de Ràdio Bar* ccJona- Davant et micròfon, el senyor Si^chez Córdobes va expressar la seva satisfacció pel íet que les autoritats més aftes de Catalunya honressin amb llur presència l'acte que se celebrava, i va traçar ràpidament la història contínuament a?cer.dent que ha seguit Ràdio Barcelona. Acabà les seves paraules posant l'emissora Ràdio Barcelona al servei del Govern de Catalunya, qv:e és posar-la al servei dc Catalunya i de la República. A continuació féu ús de U paraula cl senyor Tomàs i Piera, del Comitè d'orietitacíA dc Ràdio Barcelona, e! qual, amb frases eloqüents, ta posar de rcUeu la tasca, realitzada per Ràdio Barcelona en cl sentit de fer arribar a Iota la gran Catalunya la veu d- h seva capital, Barcelona, veu iratcrnal, que ha unit, encara més, les terres de llengua fatriatift Després ha par'at l'alcalde de Bar» celoni, servor Carles Pi i Sunyer. Va exposar ja satisfacció quç Ü prodvna el /et dc poder-se adreçar al poble aquests moments que una entitat purament catalana posava de manifest íi vitalitat extraordinària dc la $evi empresa, exponent de U caQjdtat dels nc!tres homc< i de Teïdevenidor que esprra al poble dc Catahnya, qae ba arribst a é«*er un gran poblí. Kràrícs al seu msi desmentit amor al treball. Finalment ha parlat cl Preíident de Catalunya, scr^-or Lluís Ompanys, cl qual va dir; Pob!e de Catal-.:rya: Jo volaria en aquests mementí.. en nom del Gareni òe ll Generalitat, é^ser la ven de tot cl nostre pobíe. Vnl-jria. també, qL'e el nostre poblç _se scnt;í s.ii sfei de U p^tiò icaUtiada pel pcu (joVeria. Tut tl que nosaltres hrn? íef. icís aqNe·.·i irnmenís rrue el Govern ha pa^af. ?ori y esiar fcfiirs q'ie d Gavtna Ho Ha í-í pensant semr^t cn !a '.ül trttt df !a Mfíra terra i cn la grtndm dc ía Rei-üUka. Potser a'sun ó!a, errrí; ió d'l. rv-í é% equívocar-se. ci^ ^^Mivoq!:rn■: , ^oiser aiçnn di.i no hQgaDn r.mNíèn·-ia fej P^!"j!;: però fi això juocolt, el pohle pot e*tar see'.ir qi-.c cn el* no&H a^e*. en els nostre* rcii'anicins. no Ltur- mM:at maj ía serena irle^ciò de dtíeníir. ««ÇUÍ com ^í7,:i, U dignitat dc :a ros» tra terra. Ting\:cu la KffUfttai que me-vre jí> ocupi aq'jcít llc:. i crec que el n- e cm succeeixi 0 ds q& des^Iics de ml ví-Ruin faran el imtciíí, mai no es ioblí>;arà cn Icí nostres mans la digni'ai d? Catalunya i de la República. Adíu-siau, r-nble català i jr. tèldr'x fine en aquesta salutarí^ anes nat abraçada per a tots vosalfe^. L'na ovació corrnà les datre t-; paraules del President Quluny,, com també foren molt aplaudits nU or idors que el precediren en l'ús de 'a piraula davant el micròfon de Ràjii, Baicelona. Després deïs discursos contí :aà cl concert, d'acord amb progra-j ja fet públic, a Sona part del qual acsi^iren el President de ía Generalted i Nm altres autoritats, que foren obsòjvinO després amb un esplèndid lonx. K5;;:iiiiii:ii!iiiiifii!;:i:S!;ia