Monitor : gaseta nacional de política, d'art i de literatura

Notas: Descripció del recurs: 19 agost 2010
Dirigida per: Josep Carbonell i J.V. Foix ; col·laboradors: M.A. Cassanyes, J.M. Junoy, M. Manent, etc.
Capçalera tip.
Productor: Biblioteca de Catalunya
Referències: Givanel 2563 ; Torrent/Tasis II-273
Cada any recomença la numeració ; a partir de 1922 porta a més una numeració paral.lela que manté la numeració del primer any
Ressenya: Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. II, pàg. 273

"Gaseta nacional de política, d'art i de literatura". 20 de gener de 1921. De sis pàgines a quatre columnes, format de 530 x 360 mm, impreses per Altés, Barcelna (on també hi ha la redacció: Àngels, 22 i 24). Preu de venda, vint-i-cinc cèntims el número.

Aquesta revista mensual era dirigida per Josep Carbonell i J. V. Foix. És a les seves pàgines on trobem "les primeres mostres de prosa (política i pratiòtica) de Foix, el qual l'amplificaria en els anys següents en la premsa diària barcelonina. Monitor fou un producte de l'època. Els seus redactors eren deixebles de Prat: lligaven la idea de Pàtria amb la d'Imperi Peninsular. Presentades per llur característica forma sibil·lina, foren també propugnades per Xènius. La novetat que hi donaven Carbonell-Foix era la que rebien de la lectura quotidiana de l'Action Française. Així, doncs, Monitor venia de la línia Prat-Xènius-Maurras ..."

Entre els col·laboradors assidus de Monitor trobem M. A. Cassanyes, com a crític d'art; Josep M. Junoy (amb "Les idees i les imatges", que després continuaria a La Veu de Catalunya); Trinitat Catasús, amb "Impressions i comentaris de literatura"; Frederic Camp, estudis napoleònics, Marià Manent, Joan Estelrich, Antoni Armangué, Tomàs Garcès i J. F. Ràfols. El darrer número, el vuitè, duia la data de gener de 1923. "Sembla que una de les causes que influïren enla seva desaparició -diu Planas- fou la divergència d'opinions entre els redactors polítics de la revista, d'una banda, i Nicolau d'Olwer, de l'altra, aquest darrer essent el líder de l'agrupació política (Acció Catalana) a la qual aquells s'havien adherit".