Revistes d'avantguarda

L’any 2019 es compleixen noranta anys des que es publicà el darrer número de L’Amic de les arts (Sitges, 1926-1929) i el primer de la revista Helix (Vilafranca del Penedès, 1929-1930); totes dues són capçaleres de referència per a l’estudi del primer moviment avantguardista català, que abastà de 1916 a 1936.


El terme “avantguardista” –que sorgí en el context de la crisi del capitalisme i de la Primera Guerra Mundial- inclou tots els estils que trencaven amb la norma establerta fins aleshores: impressionisme, futurisme, surrealisme, i un llarg etc. A Catalunya hi arribà procedent d’Itàlia i França.

Iberia 1917

 

 

El moviment avantguardista català es manifestà a través de la singularitat de destacades personalitats de l’art i la literatura, si bé mai no van formar un  grup programàtic estable. A algunes de les revistes, com L’Amic de les Arts, hi convivien els estils noucentistes amb els avantguardistes. D’altres, com Iberia, la Revista o L’Esport català, no s'inclouen dins d’aquest corrent, tot i que hi incorporaren puntualment obres d’avantguarda, com per exemple el primer cal·ligrama català obra de Josep Maria Junoy dedicat a l’aviador “Guynemer”  publicat a la revista Iberia o els cal·ligrames de Carles Sindreu publicats a L’Esport català.

Troços 1917

En general, les publicacions periòdiques d’avantguarda catalanes foren de curta durada;  hi col·laboraren escriptors i artistes rellevants de l’època tals com el ja esmentat Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papaseït, Josep Vicenç Foix, Sebastià Gasch, Joan Miró, Joan Ramon Masoliver, etc.

Les primeres revistes considerades pròpiament resultat del pensament avantguardista foren Themis (Vilanova i la Geltrú, 1915-1916), dirigida per Rafael Sala, qui, junt amb altres col·laboradors, introduïren el futurisme, i Trossos (Barcelona, 1916-1918), dirigida per Josep Maria Junoy, que hi va publicar traduccions d’autors francesos, així com obra original seva, de  Josep Vicenç Foix i d’altres. Entre els dibuixants s’hi trobaven noms com Pere Ynglada, Joan Miró,  Enric C. Ricart, etc.

Cal afegir l’emblemàtica revista 391 publicada en francès a Barcelona pel dadaista Francis Picabia, la qual va reforçar notablement el moviment d’avantguarda de la Catalunya del 1917.

Les altres tres publicacions que cronològicament les seguiren, plenament d’avantguarda, foren fruit de la iniciativa de Joan Salvat-Papasseït: Un enemic del poble (Barcelona, 1917-1918), Arc voltaïc (Barcelona, 1918)  i Proa (Barcelona, 1921); també destacar com a capçalera de referència l’únic número de Fulls grocs (Barcelona, 1929), impulsada per Sebastià Gasch, Lluís Montanyà i Guillem Díaz-Plaja, del qual es commemoren aquest 2019 noranta anys. 

Manifest groc 1928

 

L’Amic de les arts (Sitges, 1926-1929), amb els seus 31 números publicats, fou la revista d’avantguarda de més llarga durada, probablement perquè diversificà els continguts amb opinions i obres d’altres tendències. La dirigí Josep Carbonell i tingué un ampli estol de col·laboradors: Josep Vicenç Foix, Cassanyes, Planas, Dalí, Montanyà, Gasch, Miró, Barradas, etc. Destacà el número 17 dedicat a l’art d’avantguarda.

L’ànima d’Helix (Vilafranca del Penedès, 1929-1930) fou Joan Ramon Masoliver, fervent divulgador del surrealisme i del qual la Biblioteca de Catalunya en conserva el fons. De la revista se’n publicaren 10 números impresos a l’editorial Claret de Vilafranca del Penedès. Algunes de les il·lustracions foren de Joan Miró i Rafael Barradas. Helix patí la censura de Primo de Rivera i així, l’article de portada del número 5, redactat per Giménez Caballero, fou suprimit.

Les primeres avantguardes a Catalunya arribaren a la seva màxima expressió amb la redacció del Manifest groc (1928) signat per Dalí, Gasch i Montanyà, i amb la constitució del GATPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) que introduí l’arquitectura racionalista a Catalunya i que edità la revista A.C.: documentos de actividad contempoánea (Barcelona, 1931-1937).

Maria del Tura Molas

Directora de l'Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya